Tres estudis sobre el control d’armes disparen contra la política de Trump

El tràgic incident a l’institut de Parkland (Florida) el febrer passat, en què un alumne va matar disset persones, podria ser un més entre els lamentables tirotejos que es produeixen de tant en tant als Estats Units. Però també pot marcar un punt d’inflexió i, superats els límits de paciència i resignació, conduir a canvis en les lleis sobre armes en el país nord-americà.

Hi tindrà un paper essencial la força que acumuli la societat civil, però també els estudis científics que puguin oferir dades sobre l’impacte de les armes en la seguretat.

La primera resposta del president Trump a la tragèdia de Parkland va ser una de les seves típiques fugides endavant per no apartar-se de les seves conviccions: cal entrenar mestres i donar-los armes perquè puguin fer front a atacs d’aquesta mena. Per tant, no caldrien menys armes, sinó més. I més gent entrenada.

La idea que els accidents els provoca la manca de formació, experiència o destresa dels propietaris d’armes està molt arrelada. Però dos investigadors, Anupam B. Jena, de l’Escola de Medicina de Harvard, a Boston, i Andrew R. Olenski, de la Universitat de Colúmbia, acaben de fer públic un breu estudi que desfà aquesta idea. S'ha publicat al New England Journal of Medicine.

La idea que han tingut és enginyosa. Cada any, més de 80.000 persones assisteixen a la convenció de l’Associació Nacional del Rifle (ANR), la part més visible i poderosa del lobby de les armes. És lògic pensar que la immensa majoria d’aquests milers d’assistents són persones que posseeixen armes i que les utilitzen sovint. I, a més, que estan ben entrenades. I també podem suposar que si estan reunides no estan disparant. Per tant, l’ús d’armes de foc durant aquells dies devia disminuir. Però com que els que deixen de disparar són gent ben formada, l’índex d’accidents no ha de baixar. Els que no en saben no deuen assistir a la convenció.

Per comprovar-ho, els dos investigadors van buscar dades sobre visites i hospitalitzacions degudes a ferides per armes de foc durant la convenció i durant les tres setmanes anteriors i les tres posteriors a aquesta trobada. L’anàlisi comprenia el període del 2007 al 2015.

Els resultats indiquen que durant la reunió es van produir menys ferits per armes de foc. Les reduccions més grans es van donar en llocs on l'ús està més estès i, per gèneres, més entre homes que no pas entre dones. I són precisament els homes els que dominen, de molt, l’assistència a la convenció. És a dir, que quan els experimentats i entrenats deixen de disparar i es dediquen a debatre en llocs tancats, hi ha menys fets dramàtics. Això sí: no hi ha diferència entre els delictes comesos amb armes de foc abans, durant o després de la convenció.

Les lleis de control d’armes són efectives

Una altra cosa que cal establir és si les lleis de control d’armes de foc fan disminuir els accidents. Un equip encapçalat per Elinore J. Kaufman, de l’Hospital Presbiterià de Nova York, ho ha analitzat. Les seves conclusions es publiquen a JAMA Internal Medicine.

L’article comença explicant que les armes de foc van causar, el 2015, 36.252 morts als Estats Units, de les quals el 60,7% van ser suïcidis i el 35,8% homicidis. La resta van ser accidentals. Consideren, per tant, que es tracta d’un important problema de salut pública.

Per esbrinar si les lleis de control eren efectives, els investigadors van obtenir dades de 3.108 comtats. Cada un va obtenir dues puntuacions, segons si té lleis més o menys estrictes sobre l’ús de d’armes i si la població viu a més o menys distancia d’estats amb lleis més restrictives. És a dir, que tenien en compte tant la legislació en el propi territori com en els territoris veïns.

Els resultats no agradaran a l’ANR. Els estats amb lleis més estrictes també tenen una proporció menor de suïcidis amb armes de foc, al marge de com siguin les lleis en els estats veïns. I a la inversa: comtats sense lleis o amb lleis poc restrictives són escenari de més suïcidis.

Quant a homicidis, n’hi ha més als llocs sense lleis prou restrictives. Són menors, però, si els estats veïns tenen regulacions legals estrictes.

Les conclusions són clares: les lleis rigoroses de control d’armes disminueixen els suïcidis. I també redueixen els homicidis fins i tot fora de les fronteres de l’estat on tenen vigor.

Falta recerca, però posen traves perquè se’n faci

Gairebé coincidint amb aquests estudis, s’ha publicat un gruixut volum de més de 400 pàgines titulat The science of gun policy.  L’ha editat la RAND Corporation, una organització sense ànim de lucre creada el 1948 per assessorar l’exèrcit dels Estats Units, però que ha estès la seva activitat i ofereix estudis i recerques útils a molts governs i institucions.

L’estudi forma part del projecte Gun policy in America, que dirigeix Andrew R. Morral, expert en ciències de la conducta de la RAND. Els autors han fet l’anàlisi més exhaustiva fins ara dels estudis sobre la incidència de les lleis sobre les armes de foc.

Entre moltes altres conclusions, els autors de l’estudi en destaquen algunes. Una és que les lleis per prevenir l’accés de nens a armes de foc redueixen les ferides i morts entre els joves, ja sigui per autolesions o per accidents que afecten un tercer. Hi ha proves moderades que les lleis de control d’armes també redueixen els suïcidis i els homicidis amb armes de foc. També és moderada l’evidència que el delicte violent es redueix si es prohibeix l’adquisició o possessió d’armes de foc a persones amb un historial de problemes psiquiàtrics. I, finalment, hi ha proves limitades que augmentar a 21 anys l’edat mínima per comprar armes de foc redueixi els suïcidis entre els joves.

Una de les causes que les proves siguin moderades i limitades pot ser que falten més estudis i més complets sobre el tema. I per què no n’hi ha més? Potser pel que l’estudi explica a les pàgines 310-311: l’any 1996, l’ANR va aconseguir que s’aprovés una llei per evitar que els CDC (Centre de Control de Malalties) investiguessin sobre els possibles beneficis del control d’armes. La llei, de fet, no ho prohibeix explícitament, però sí que alerta que qualsevol recerca feta sobre armes podria interpretar-se com un suport a les tesis sobre la necessitat de lleis restrictives.

L’informe demana (pàgina 314) que s’eliminin aquestes limitacions. Com diu Morral, “la ciència pot ensenyar-nos moltes coses sobre la política d’armes de foc”. I amb el nombre de morts i ferits que es produeixen cada any, amb la repetició de tragèdies com la de Parkland, no voler fer aquesta recerca sembla com disparar-se intencionadament un tret al peu.