"Divertimento" quimicobrossià

A partir de l'abril del 2019, se celebrarà l'any Brossa, i a més estem celebrant l'Any Internacional de la Taula Periòdica. A veure com podem relacionar-los.

Joan Brossa no és, penso, prou conegut entre el gran públic, tot i que té força obres escultòriques públiques, especialment a Barcelona. Per al meu gust, les seves obres pictòriques, escultures, poemes i activitats diverses són prou importants perquè estigui en un pedestal, cosa que segurament rebutjaria, si fos viu. La figura i la variadíssima obra de Joan Brossa (1919-98) [+]   es poden trobar a la Viquipèdia. Voldria centrar-me aquí en una obra concreta, a partir de la qual arribarem a la química.

El llagost és l'obra que personalitza la façana de la seu central del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona, al carrer del Bon Pastor. Es va realitzar el 1993, i hi va participar també l'artista plàstic Josep Pla i Narbona, que va fer la llagosta gegant que corona l'edifici. Joan Brossa va treballar amb les cinquanta lletres del nom del col·legi professional –en aquell moment sense el darrer afegitó "i Enginyers d'Edificació". Va fer el nom en grans majúscules de colors, que va posar tot al llarg de la part de baix de la façana. I, a part, va posar les mateixes lletres per ordre alfabètic, i les va anar situant, de baix a dalt i d'esquerra a dreta, al llarg dels espais de la façana, amb la mateixa mida i els mateixos colors que tenen al frontal. Aquestes són les cinquanta lletres: AAAAAABCCCCCDDDEEEEEEEGIIIILLLLLNNOOOPQRRRRSSSTTTU.  En passar del nom real del col·legi a la seqüència de lletres s'ha perdut informació, perquè el llistat de lletres podria formar molts conjunts de paraules diferents, a manera d'anagrames.

Un químic de seguida pensaria a condensar una mica més la informació, fent servir subíndexs que indiquin quantes vegades es repeteix cada lletra, i sense posar cap número quan la lletra hi és una sola vegada. El resultat és el següent:

A₆BC₅D₃E₇GI₄L₅N₂O₃PQR₄S₃T₃U

Té un aire una mica químic, efectivament. Aquesta seria, si se'm permet, la "fórmula" del nom del col·legi.  En passar de la llista extensa a la fórmula no s'ha perdut informació, perquè els subíndexs supleixen les repeticions de les lletres. Hem fet el que podríem dir una anàlisi quantitativa del nom del col·legi, perquè hem anat trobant quants "elements" bàsics –les lletres– hi ha. Aquest procediment de reducció
–d'anàlisi–  es pot aplicar a qualsevol text curt o llarg. Són les beceroles de la lingüística computacional, camp cientificotècnic de gran importància actualment, i que s'aplica a camps tècnics i industrials de tota mena.

El pas invers, és a dir, passar del text condensat al text original és senzill quan hi ha poques lletres i no hi ha anagrames. És fàcil veure que la cadena AP deriva de PA. Però una cadena com MOS pot derivar de MOS, de SOM o d'OMS, i les tres paraules serien vàlides. Només els procediments informàtics que coneguin adequadament una llengua i que incorporin anàlisi de contextos podrien proposar textos vàlids a partir de cadenes de lletres com les del Col·legi d'Aparelladors.

El químic, professor i expert en la taula periòdica dels elements Eduard Cremades ha tingut la idea d'aplicar el procediment de Brossa als símbols de la taula periòdica dels elements, en la seva versió actual amb 118 elements.  El resultat és el de la llista adjunta, en què distingim majúscules de minúscules:

AAAAAAAAaaaaaaaaBBBBBBBbbbbbbbCCCCCCCCCCCCccccDDDdddddEEEeeeeeeeeee

FFFFFfffGGGggggggHHHHHHhhhhIIIiiiiiKKkLLLLLllllMMMMMMmmmmmmNNNNNNNNNnnnnnn

OOOoooooPPPPPPPPPpRRRRRRRRrrrrrrrrrrrSSSSSSSSSsssssssTTTTTTTTTtttUuuuuuuVvWXYYyZZ

Aplicant-li els subíndexs, obtenim el següent:

A₈a₈B₇b₇C₁₂c₄D₃d₅E₃e₁₀F₅f₃G₃g₆H₆h₄I₃i₅K₂kL₆l₃M₆m₆N₉n₆O₃o₅P₉p₁R₈r₁₁S₉s₇T₉t₃Uu₆VvWXY₂yZ₂

Com en el cas anterior, hem perdut moltíssima informació, i en cap cas seríem capaços de revertir el procés. Tot el que sabem és que no hi ha símbols de tres lletres; que hi ha 118 majúscules i 104 minúscules, cosa que vol dir que hi ha 14 símbols d'una sola lletra majúscula;  i sabem que no es poden repetir dos símbols iguals, com dos St. Restriccions com aquestes donen algunes pistes per intentar reconstruir alguna de les múltiples taules periòdiques possibles, però és molt improbable que arribéssim a refer la taula periòdica real. Per exemple, potser a la nostra taula reconstruïda hi sortirien els símbols no existents Hu i Af,  quan a la real són Hf i Au.

Si prescindíssim de la distinció entre majúscules i minúscules arribaríem a la "fórmula química" compacta de la taula periòdica dels elements:

A₁₆B₁₄C₁₆D₈E₁₃F₈G₉H₁₀I₈K₃L₉M₁₂N₁₅O₈P₁₀R₁₉S₁₆T₁₂U₇V₂WXY₃Z₂

Naturalment tot plegat és un divertimento que no té cap utilitat pràctica.

L’artista suís Ursus Wehrli (1969) fa una tasca que se'n podria dir, de desconstrucció, i que té similituds amb la de Brossa descrita abans. Wehrli agafa una pintura i la descompon en els seus components elementals, que després torna a ordenar de forma diferent. Aquesta tècnica, que és fàcil de descriure, a la pràctica no és tan fàcil de fer, i impossible en certs casos. Molts quadres de Miró són un conjunt d'unitats monocromàtiques, que són fàcils d'identificar i aïllar del conjunt, i aplicar-hi la tècnica de Wehrli, però en altres quadres és impossible.

En certa manera, Picasso va analitzar i recompondre Las Meninas (1957) de Velázquez en la sensacional sèrie de quadres del mateix nom que es pot contemplar al seu museu de Barcelona. Les va “simplificar” i transformar. Amb la mateixa idea d'ordenar la realitat, actualment Wehrli no només reforma quadres sinó que evoluciona cap a la fotografia d'objectes reals abans i després d'ordenar-los. Per exemple, ha reordenat un plat de sopa de lletres o els vehicles d'un pàrquing. Vegeu el seu web [+].

El nom del Col·legi d'Aparelladors té les mateixes lletres que la seva compactació, però no són el mateix. Passa d'igual manera a la química: la fórmula empírica de la sacarosa és C₁₂H₂₂O₁₁. Dona informació, però no gaire, perquè  una mateixa fórmula empírica pot correspondre a diverses substàncies, de propietats molt diferents. Per exemple, la fórmula empírica CH obtinguda de les anàlisis elementals tant pot valer per a l'etí C₂H₂ com per a C₆H₆. I aquesta darrera, al seu torn, tant és vàlida per al benzè com per al CH₂=CH-C=C-CH=CH₂, o per a altres compostos de la mateixa fórmula però de diferent estructura, és a dir, els isòmers. La simplificació va bé, però has de conèixer el camp científic en el qual et mous per tal de treure'n la informació. I això passa en química, en l'art i en qualsevol altre camp.

Desconstrucció de Wehrli de l'obra de Joan Miró Chant du rossignol à minuit et la pluie matinale, 1959

Referències

MANS, C. (2012) "Reflexions sobre art, composició i estructura". Educació Química, núm. 13, p. 4-9.

WEHRLI, U. (2002) Kunst aufräumen.  Zuric (CH): Kein & Aber AG. Trad. anglesa (2003): Tidying Up Art, Munic: Prestel Verlag.

WEHRLI, U. (2006) Noch mehr Kunst aufräumen.  Zuric (CH): Kein & Aber AG.