El Parc de l’ALBA

L’any 2003, després d’una intensa preparació de més de 10 anys, amb els seus moments d’optimisme i de desànim, els governs espanyol i català van crear un consorci per construir i explotar una font de llum de sincrotró, el Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació d’una font de Llum de Sincrotró (CELLS), el que ara tothom coneix com a ALBA i que després dels anys de redefinició, construcció i posada a punt va rebre els primers usuaris oficials l’any 2012.

Des d’aquell moment la instal·lació ha funcionat amb una eficiència i eficàcia comparable a les millors fonts de llum d’Europa i del món, superior al 98%. Les seves set línies de llum inicials han augmentat fins a catorze (tres encara no operatives) i actualment acullen més de 2.400 usuaris cada any (més del 30% estrangers), amb un nombre creixent d’usuaris en remot.

Si bé cap empresa espanyola havia fet servir mai la llum de sincrotró per a les seves recerques, el nombre de clients industrials supera els noranta (molts són PIMES i estrangers), tanmateix, no es tracta aquí d’explicar els èxits d’ALBA que es poden trobar a la seva pàgina web.

ALBA va ser, i encara és, la peça emblemàtica del Parc de l’ALBA, amb el seu característic edifici.

Vista aèria de l’ALBA - Foto: ALBA

Un dels objectius del projecte ALBA, a més dels científics i d’estímul a les empreses, tant usuàries com constructores, era desenvolupar l’entorn de la seva ubicació, tal com sol passar al voltant de les grans instal·lacions científiques arreu, on se solen instal·lar empreses d’alt contingut tecnològic. S’esperava que això succeís també perquè l’ALBA està situat proper al dinàmic campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, al qual s’anomenava Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès i que, amb visió de futur, va canviar el seu nom pel de Parc de l’ALBA. Aquest objectiu, però, ha tardat més a aconseguir-se per diversos motius. Un va ser la crisi econòmica que va començar l’any 2008 que va paralitzar moltes inversions i un altre, no menor, va ser l’entrellat jurídic que es va desencadenar quan diverses vegades els jutjats van paralitzar el pla urbanístic del Parc de l’ALBA.

Sortosament la situació econòmica ha millorat i el pla urbanístic fou aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona el desembre del 2020, amb la qual cosa el Parc de l’ALBA ja es va començar a assemblar al que alguns havien somiat.

Després d’un inici tímid en què els únics pobladors eren ALBA i l’empresa de cogeneració ST-4 que subministra energia elèctrica i tèrmica al sincrotró, hi va aparèixer un gran centre de processament de dades de La Caixa i IBM i s’hi va instal·lar l’enginyeria SENER, que ja representava certes sinergies amb ALBA. Més endavant van arribar nous centres de processament de dades, el nou centre de disseny de l’empresa Stradivarius i la seu de Natura Bissé. El perllongament de ST-4 va ser una planta de generació d’energia de Naturgy a partir dels gasos emesos per la gran quantitat de residus enterrats en un gran forat existent que corresponia a una antiga bòbila i que, contra tot pronòstic, generava molt més gas del previst i es podia aprofitar.

Aquest 2024 han començat les obres d’un gran centre de processament de dades d’AQ Compute i també la construcció d’una residència d’estudiants i d’investigadors que complementarà l’hotel del Parc Tecnològic del Vallès i les residències del campus de la UAB a l’hora d’atendre la població flotant de l’ALBA i de totes les empreses del Parc.

I dins el mateix edifici d’ALBA alguns centres de recerca punters, tal com és habitual i en un esforç econòmic de col·laboració, hi han instal·lat una plataforma de microscopis electrònics de darrera generació, el JEMCA (Joint Electron Microscopy Center at ALBA), dedicats tant a la ciència de materials (METCAM) com a les ciències de la vida (Cryo-TEM) i que ja ha començat a donar resultats. El METCAM permet inspeccionar amb resolució atòmica l’estructura cristal·lina i la configuració electrònica dels materials, mentre que el Cryo-TEM és clau per resoldre ràpidament i amb alta resolució l’estructura de proteïnes que no es poden analitzar amb altres tècniques.

Gràcies al projecte InCAEM, que forma part del programa Planes Complementarios a través del mecanisme del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, el sincrotró lidera un dels quatre projectes atorgats a Catalunya per crear una instal·lació que integra el sincrotró amb altres tècniques per fer recerca en materials avançats per a l’energia. En aquest projecte de prop de 16 milions d’euros participen també altres centres de recerca com l’ICN2, l’ICMAB-CSIC i l’IFAE-PIC.

Vista del parc de l’ALBA actual - Imatge: Incasol

A tot això cal afegir el futur projecte ALBA II. En el projecte inicial, ALBA, es va fer una cosa que no és gaire corrent en les inversions públiques: es va realitzar un estudi socioeconòmic i de cost-benefici de la rendibilitat de la instal·lació que va demostrar-ne l’interès fent servir els indicadors usuals en aquest tipus d’estudis amb una perspectiva de 25 anys. No només això: en acabar la construcció es va repetir l’estudi, no sobre les dades del projecte, sinó sobre els costos reals i va donar resultats semblants a les prediccions. Clarament ALBA va ser un projecte rendible. Tot això sense tenir en compte els beneficis científics que també s’han reflectit en el gran nombre d’articles publicats en revistes d’alt impacte, en el nombre de patents i de patents basades en els resultats obtinguts pels usuaris d’ALBA.

I com els 25 anys ja acaben aviat, s’ha preparat el nou projecte ALBA II que convertirà ALBA en una font de llum de sincrotró de quarta generació amb característiques millorades que permetran millors resultats científics ampliant les línies de llum existents amb noves línies llargues que ultrapassen el recinte inicial d’ALBA, per la qual cosa ja s’ha adquirit una parcel·la veïna. ALBA II presenta també unes dades socioeconòmiques que, atès que bona part de la inversió ja està feta, seran encara millors, tal com indiquen els estudis realitzats. Les dues administracions consorciades estan d’acord en el projecte ALBA II i ja hi han aplicat alguns fons de recuperació i l’aprovació definitiva, amb els corresponents compromisos econòmics, només s’ha vist endarrerida per circumstàncies alienes. Tot i això s’espera que el nou ALBA II sigui aprovat aviat i sigui operatiu l’any 2032.

Projecte ALBA II - Imatge: ALBA

A més, a les noves superfícies d’ALBA II hi ha dos projectes importants previstos que s’espera que rebin la llum verda aviat. L’un és Innofab i l’altre, R²OH. Es preveu que Innofab sigui una infraestructura per al desenvolupament de tecnologies de semiconductors que serveixi de pont entre la recerca i el desenvolupament de prototips innovadors. Pel que fa a R²OH està previst que sigui un centre que doni resposta als problemes relacionats amb l’objectiu One Health de la WHO amb un centre de nivell 3 per a manipulació d’infeccions d’animals i plantes.

Però encara queden moltes hectàrees desocupades que, amb el temps, permetran que la UAB i els centres de recerca que hi ha al seu campus facin l’inexorable salt a l’altra banda de la B-30/AP-7 donant un major contingut al Parc de l’ALBA.