El Pla de Gestió de Sequera

La gestió de la sequera

La sequera que estem patint ja és la més greu des que existeixen dades instrumentals en termes de durada, intensitat i perseverança. En els darrers mesos han sortit diversos articles alertant-nos del baix percentatge de reserves d’aigua en els embassaments de les conques internes. En aquest sentit, la setmana passada, l’Agència Catalana de l’Aigua alertava de la possibilitat de declarar l’estat d’emergència als municipis abastits per la xarxa Aigües Ter-Llobregat (ATL i Figura 1) atès que les reserves dels embassaments del Ter i del Llobregat, dels quals es nodreixen aquests municipis, ja estan per sota del 20%.

Figura 1: Municipis abastits per Aigües Ter-Llobregat; Unitat de Gestió 13. Font: Visor de la Sequera (consultat el 20 de novembre de 2023), Agència Catalana de l’Aigua

Si repassem l’evolució de les reserves d’aquests embassaments des que es va produir el fenomen Gloria (gener del 2020 i Figura 2), es pot comprovar com s’han pogut satisfer totes les demandes sense problemes durant els anys 2020 i 2021. Ara bé, des de la tardor del 2021 s’ha produït una davallada regular i constant de les reserves, que no s’ha recuperat perquè no es produïren les pluges de la primavera i la tardor del 2022, ni les de la primavera del 2023, i ara ja veiem que tampoc s’hauran produït les pluges de la tardor del 2023. 

Figura 2: Evolució de les reserves des del gener del 2020 fins a l’actualitat. Es pot apreciar l’efecte de l’episodi Glòria en l’augment de les reserves. Font: Visor de la Sequera (consultat el 20 de novembre de 2023), Agència Catalana de l’Aigua

El Pla de Gestió de Sequera

Davant d’aquesta situació, han sortit moltes veus, articles i escrits que culpen l’administració per una manca de gestió i de planificació, però, de fet, sí que existeix una eina que permet gestionar aquesta situació. 

Contràriament al que diuen algunes d’aquestes veus, existeix un Pla de Gestió de Sequera que s’està desplegant en la seva totalitat i que, justament, va començar a redactar-se quan es va donar per acabada la sequera que ens va afectar el 2007-08. La importància d’aquest pla és diversa i precisament fa front a mancances que van quedar paleses en situacions semblants del passat. 

En aquest post voldria destacar tres elements que fan d’aquest Pla una eina innovadora i important per fer front a la situació actual:

1.- Del Decret de Sequera a un Pla de Gestió de Sequera

Abans de l’existència d’aquest Pla, les mesures per a la reducció dels consums d’aigua o per poder licitar obres d’emergència s’havien de redactar en un Decret de Sequera específic que calia aprovar en el Parlament de Catalunya i que, generalment, implicava un retard considerable entre la detecció de la situació de sequera i l’entrada en vigor del decret i, per tant, de les mesures d’estalvi, prohibició i mitigació de la sequera. Així doncs, en l’actualitat, el Pla és vigent des que s’aprovà en el Parlament, el 8 de gener de 2020, escassament dues setmanes abans de l’episodi Glòria. 

2.- La divisió de les conques internes en unitats de gestió

Els decrets de sequera implicaven que tot el territori de les conques internes de Catalunya se sotmetessin a la vegada a les mesures d’estalvi, mitigació o prohibició, independentment de l’estat dels embassaments o dels aqüífers dels quals es nodrien els diferents municipis.

La realitat és que Catalunya és variadíssima des del punt de vista geogràfic, i amb grans diferències de precipitació i de característiques físiques, així com de necessitats hídriques (Figura 3). És per això que el Pla de Gestió de Sequera divideix el territori de les conques internes en 18 unitats de gestió en funció de quin és l’origen de l’aigua que les abasteix (Figura 4). D’aquesta manera es pot fer una gestió puntual, quirúrgica i específica en uns punts sense que n’afecti d’altres. No és el mateix els usos de l’aigua a l’Empordà o al Baix Camp que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i això ho condiciona la geografia humana i la distribució d’activitats i de la població. Malauradament, la sequera actual ha passat per sobre d’aquestes unitats i les afecta totes absolutament. 

3.- La monitorització permanent dels recursos hídrics i els indicadors

La tercera novetat del Pla de Gestió de Sequeres és considerar que ens trobem en sequera permanent, i només quan els indicadors creats i basats en mesures continuades de l’estat de les reserves, siguin superficials o subterrànies, o bé de la pluja acumulada, davallen per sota d’uns llindars establerts, s’activen els diferents escenaris i les mesures d’estalvi i mitigació associades a cada llindar.

Figura 3: Distribució mitjana anual de la precipitació a Catalunya (1991-2020). Font: Atles Climàtic de Catalunya 1991-2020 (consultat el 20 de novembre de 2023), Servei Meteorològic de Catalunya

Figura 4: Unitats de gestió de sequera. Font: Pla Especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera. Agència Catalana de l’Aigua

El pla de gestió pot millorar

Tot i això, hi ha marge de millora. És possible que el Pla de Sequera s’hagi quedat curt davant la persistència i la intensitat de la sequera actual. Quan la situació sigui més benigna o quan toqui revisar i actualitzar el pla, caldrà revisar el nombre d’escenaris, els llindars d’entrada o sortida dels escenaris o les mesures d’estalvi, mitigació i prohibició establertes en cada escenari. Possiblement, calgui introduir indicadors relacionats amb el compliment dels cabals ambientals i considerar la salut del medi a més a més de vigilar les reserves per a les nostres necessitats d’aigua. És possible també que calgui revisar les diferents unitats de gestió atès que entraran en funcionament noves infraestructures que en el futur poden capgirar o canviar la distribució actual. Per tant, el pla és viu i pot estar sotmès a canvis. 

Ara bé, des de l’administració ha de quedar clar que una millora del pla ha de passar forçosament per un procés participatiu actiu. És a dir, que els usuaris hi puguin dir la seva i que es recullin les peticions, l’experiència i les demandes, i que s’arribi a un consens comú. Cal discutir i debatre les propostes perquè els diferents col·lectius se sentin partícips i representats en el pla, i entenguin i respectin les mesures que s’hi apliquen. I sobretot, ha de ser transversal. La gestió de l’aigua, al final, és responsabilitat de tota l’administració: la gestió de l’agricultura, la gestió del turisme, els plans territorials i d’ordenació del territori, la gestió forestal, etc., i, a més, cal treballar conjuntament amb les administracions locals. 

La gestió de l’aigua és complexa i pot ser una font de conflictes. Ara tenim eines per gestionar-la millor i ha quedat provat el bon funcionament d’aquest pla, atès que s’ha duplicat el període de temps sense precipitacions, però també sense restriccions en l’àmbit domèstic. L’entrada en servei de noves infraestructures ha estat clau. Ara cal fer front a la greu situació actual, i tot apunta que es desplegarà el pla completament, però cal posar la mirada en la versió millorada del Pla de Gestió de Sequera, perquè és la millor eina que tenim per fer-hi front.

Foto de capçalera: Embassament de Siurana. Font: © Fotografia pròpia de l’autor feta el 3 de novembre de 2023