El centre galàctic

Ens trobem pràcticament a la meitat de l’estació de l’estiu i sempre sol ser una època que convida a l’observació del cel nocturn. Normalment, ens marquen al calendari la pluja d’estrelles de les llàgrimes de Sant Llorenç, però enguany coincidirà amb lluna plena i serà difícil veure gaires meteors.

Un altre element estiuenc, del qual ja hem parlat en anys anteriors, és la millor oportunitat de veure la Via Làctia a simple vista des dels llocs amb cels foscos i sense contaminació lumínica. El fet que sigui el millor moment és perquè just tenim a la vista les parts centrals de la nostra galàxia i que en estar més densament poblada d’estels és més brillant.

Per tant, quan la mirem aquest estiu, podem recordar que estem veient les parts centrals i ens podem preguntar què hi ha al centre galàctic. D’entrada podem indicar que es troba en la direcció de les constel·lacions de Sagitari, Escorpí i Ofiüc, sent la direcció més “cèntrica” la de Sagitari. Es podria pensar que és una zona que s’hauria de veure superbrillant, però, en canvi, no es destaca clarament aquest punt en el cel, ja que no només hi ha estrelles a les regions centrals sinó que també hi ha una alta concentració de pols del medi interestel·lar que bloqueja part de la llum i no ens permet veure-la amb els nostres ulls. El mateix passa amb els telescopis que, per poder-lo observar, han d’utilitzar altres rangs d’energia com l’infraroig, les ones de ràdio o els raigs X i gamma.

I què hi ha al bell mig? Gràcies a l’estudi de la dinàmica dels estels propers al centre galàctic, ja era ben conegut que allí hi havia un objecte extremadament massiu i que havia de ser segurament un forat negre, aquests objectes tan fascinants que la seva massa i densitat fan que tot quedi atrapat i ni la llum en pugui sortir, per la qual cosa no són visibles. Aquesta primavera el vam poder “veure” per primer cop en una imatge que va donar la volta el món. El projecte Event Horizon Telescope (EHT), el qual es va fer famós el 2018 per haver fet la primera fotografia d’un forat negre, va poder obtenir la fotografia de Sagitari A, el forat negre central de la nostra Via Làctia. De fet, no es veu realment el forat negre, sinó allò que passa en el seu entorn més proper. Gràcies a les dades aconseguides s’ha pogut estimar que té una massa d’uns quatre milions de vegades la massa del nostre Sol, per tant, es tracta d’un forat negre supermassiu.

Sabies que...?

Quan mirem la Via Làctia n'estem veient una franja, ja que nosaltres hi estem dintre, però sabem que realment és una mena de disc amb una estructura espiral i que es troba en moviment, està rotant. Per tant, el nostre sistema solar, amb la Terra inclosa, es mou a 240 km per segon, en una mena d’òrbita al voltant del centre galàctic, el qual és a més de 25.000 anys llum de nosaltres.

Nota: Una versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (31 de juliol de 2022)