El cometa 2025 R3 PANSTARRS serà visible a simple vista l’abril

Amb una òrbita gairebé parabòlica, s’acosta ara a nosaltres un altre cometa, l’anomenat C/2025 R3 PANSTARRS. L’evolució lluminosa de la seva coma en les últimes setmanes l’han convertit en un objecte realment accessible al cel del matí, just abans de l’albada. Ja és ben visible amb la seva cua mitjançant prismàtics o un petit telescopi, però durant aquests dies de Setmana Santa podria estar ja al límit de la seva visibilitat a simple vista. Us ho explico en detall perquè promet molt i ja estem fent imatges ben boniques...

Figura 1. El cometa 2025 R3 PANSTARRS amb la seva cua iònica de gairebé un grau d’extensió en una exposició d’onze minuts obtinguda per l’autor el 30 de març de 2026 amb un S50 des de l’Observatori del Montseny (B06).

D’on prové el cometa PANSTARRS?

Aquest cometa procedeix d’una regió externa del nostre sistema planetari que es coneix com el núvol d’Oort. Es tracta d’un magatzem de petits cossos gelats que solem conèixer com a cometes. La presència de milions d’objectes en aquesta regió explica que cada any descobrim desenes de cometes com el 2025 R3 PANSTARRS. I la seva existència en aquesta regió externa remota queda explicada per l’anomenat model de Niça, que explica la formació del nostre sistema planetari i la redistribució gravitacional imposada sobre els petits cossos a causa de la migració dels planetes gegants, particularment de Júpiter i de Saturn.

Sabem que el C/2025 R3 va néixer al sistema solar perquè, malgrat la seva alta excentricitat, aquesta no arriba a ser major d’1, fet que sí que suposaria que vindria de l’espai exterior, com altres recents objectes interestel·lars. La gran excentricitat li confereix tenir una òrbita amb un afeli allunyat, és a dir, amb una gran distància màxima al Sol —d’unes sis mil vegades la distància mitjana Terra-Sol, coneguda com a unitat astronòmica (UA)—, i fa que adquireixi un gran període de revolució al voltant del Sol —d’uns 170.000 anys aproximadament—. D’altra banda, també posseeix una alta inclinació de 125° respecte al pla de l’eclíptica. Per tot això, aquest cometa no passa gaire sovint a prop de l’astre rei i es manté fresc i actiu, mantenint les nostres esperances de gaudir de la visió d’un gran cometa. 

En aquestes últimes nits l’he seguit de prop i ja es veu realment preciós amb prismàtics. La coma posseeix una tonalitat verdosa realment atractiva, generalment associada a la desexcitació del carboni diatòmic (C₂) i d’altres radicals que sorgeixen de la descomposició dels hidrocarburs que contenen els cometes. Posseeix un nucli molt brillant i condensat que el fa ser fàcilment distingible dels estels del seu voltant. El seu comportament i lluentor indiquen que pot arribar a assolir una magnitud +2, és a dir, la que posseeixen les estrelles més brillants de l’Ossa Major. Per tot, serà fàcilment reconeixible perquè la seva coma tindrà una aparença difusa, comparada amb les estrelles.

Geometria d’observació molt favorable

Estem de sort amb aquest cometa PANSTARRS perquè l’òrbita que segueix el farà evolucionar amb una geometria afortunada en la qual, al llarg de les pròximes setmanes, es mostrarà movent-se nit rere nit pràcticament paral·lel a l’horitzó de casa nostra. Per si no n’hi hagués prou, el contemplarem cada cop més brillant atès que s’està apropant a la Terra alhora que segueix el seu encontre amb el Sol, previst per al proper 19 d’abril quan s’aproximarà a uns 74,6 milions de quilòmetres de l’astre rei. Una setmana després aconseguirà la seva mínima distància a la Terra, 73 milions de quilòmetres. Òbviament, res de què preocupar-se, ja que aquesta distància és una mica menys de la meitat de la distància que separa la Terra del Sol. Tot i això, recomano observar-lo en els pròxims dies per evitar la interferència de la Lluna plena.

Com observar el cometa 2025 R3 PANSTARRS?

Per a latituds mitjanes d’Espanya i de l’Amèrica Central, el cometa es mantindrà relativament alt a l’est, sobre l’horitzó local del cel de l’alba. Creuarà la famosa constel·lació de Pegàs, travessant el seu famós asterisme —conjunt d’estrelles lluminoses que formen part d’aquesta constel·lació— conegut com el “Quadrat del Pegàs”. De fet, és possible generar cartes d’observació adaptades a la latitud de l’usuari si accediu a la iniciativa In-The-Sky, de l’astrònom Dominic Ford.

Figura 2. Carta celeste mostrant el recorregut del cometa 2025 R3 PANSTARRS, indicant la declinació a l’eix d’ordenades i l’ascensió recta a l’eix d’abscisses.

Les pròximes setmanes el cometa augmentarà en brillantor i mida a mesura que s’acosti al Sol. De fet, ja comença a desplegar una preciosa cua iònica. Progressivament, anirà escurçant la seva elongació, distància angular al Sol, de manera que cap al 20 d’abril serà a menys de 20º de l’astre rei, i per tant serà engolit pel crepuscle matinal. Així i tot, encara podria fotografiar-se des de llocs alts amb bon horitzó. Però per veure’l bé caldrà matinar una mica, és a dir, llevar-nos una hora abans del crepuscle. Uns simples prismàtics de pocs augments, en un rang de 7x50 o 11x80, ens poden permetre gaudir de la seva coma i cues.

Un cop passi pel periheli tornarà a distanciar-se angularment del Sol i, per tant, serà visible al cel de la tarda. En aquest cas, és previst que vagi perdent ja magnitud, però probablement serà més vistós en haver desenvolupat la denominada cua de pols, produïda per la sublimació dels gels que tenen impregnades petites partícules micromètriques de silicats que són alliberades per la pressió del gas sublimat. Aquestes partícules creen una cortina que és il·luminada pel Sol i, a diferència de la cua iònica, és més aviat blanc-groguenca gràcies a reflectir la llum del Sol. Veurem com evoluciona, si produís molta pols micromètrica, podria ser fins i tot més espectacular. En definitiva, esperem que aquest cometa ens brindi un bon espectacle celestial i faci les delícies dels astrofotògrafs.