El cometa MAPS caient cap al Sol i a punt per fer història

Al llarg de les últimes generacions hem après molt sobre aquests esquius visitants que són els cometes. Segles enrere, eren vistos com un anunci de calamitats de tota mena, mentre que ara els entenem com a font d’oportunitat científica. En particular, hem descobert que hi ha una categoria coneguda com a “cometes rasants solars del grup Kreutz”, que es caracteritzen per tenir òrbites molt excèntriques originades en l’anomenat núvol d’Oort i també per experimentar passos extremadament pròxims al Sol, als quals difícilment sobreviuen.

Figura 1. El cometa C/2026 A1 MAPS entre les estrelles, captat per l’autor el 9 de març de 2026 des de l’Observatori del Montseny (B06). Es pot apreciar la tonalitat verdosa de la coma que envolta el nucli cometari i la cua amb lluminositat permet la seva observació des de centenars de milers de milions de quilòmetres.

Bona part dels cometes tipus Kreutz passen desapercebuts per al gran públic, tot i que són captats per sondes espacials que estudien el Sol, generalment en els darrers dies del seu recorregut, abans de desintegrar-se a prop d’ell. Aquest és sovint el final d’aquests astres gelats, donada l’enorme temperatura i l’efecte de marea que aquests fràgils objectes experimenten en les seves aproximacions a l’astre rei. No obstant això, ara, aquest mes, en podríem tenir un molt brillant al cel del capvespre.

Totes les mirades posades en el cometa 2026 A1 MAPS 

Així doncs, resulta que aquest mes assistirem a l’apropament d’un d’aquests cometes Kreutz al Sol. Es tracta del cometa 2026 A1 MAPS, descobert el 13 de gener de 2026 des de l’Observatori AMACS1, al desert d’Atacama. El seu nom procedeix del programa MAPS de recerca de nous cometes, dirigit pels astrònoms Alain J. Maury, Georges Attard i Florian Signoret, en el marc del qual va ser trobat.

A diferència d’altres cometes Kreutz, que són relativament petits, el cometa MAPS podria tenir diverses desenes de quilòmetres de diàmetre. D’aquesta manera, s’explicaria que fos detectat a una distància més gran (2 unitats astronòmiques) que altres cometes d’aquesta família com el C/2011 W3 (Lovejoy) i el C/2024 S1 (ATLAS).

Actualment, el cometa ja és assequible amb telescopis d’aficionat i amb binocles, just al cel del capvespre. A poc a poc, en les pròximes setmanes, travessarà la constel·lació de la Balena per arribar a Aquari en el seu probablement fugaç encontre amb el Sol.

Figura 2. Carta celeste mostrant el recorregut del cometa 2026 A1 MAPS, indicant la declinació en l’eix d’ordenades i l’ascensió recta en abscisses. No s’espera que sobrevisqui al periheli, punt més pròxim al Sol - Imatge: Dominic Ford/In-The-Sky.org

Per a latituds mitjanes dels Països Catalans i de l’Amèrica Central, el cometa s’aixecarà lleugerament en l’horitzó local del cel al capvespre. Tanmateix, progressivament, la distància angular del cometa al Sol, anomenada elongació, s’anirà reduint, de manera que acabarà sent engolit per la llum del crepuscle al final del mes. Però que ningú desesperi, ja que en acostar-se al Sol, al mateix temps el cometa augmentarà de mida i de brillantor. Així, l’1 d’abril es trobarà a només a 13º de distància del Sol, però podria veure’s perfectament a plena llum del crepuscle.

El cometa MAPS, visible a ple dia

En les circumstàncies més optimistes, fins i tot si s’hagués perdut l’oportunitat de veure el cometa a finals de març en el crepuscle, i si no s’hagués desintegrat ja aleshores abans d’arribar al periheli (5 d’abril), en els seus últims dies d’existència podria arribar a ser un objecte tan brillant que fins i tot fos visible a ple dia, al costat del Sol. Les expectatives més favorables fins i tot sostenen que el seu cap podria ser, en el punt de la seva òrbita més propera al Sol, conegut com a periheli, una mica menys brillant que l’astre rei.

Arribats a aquest punt resulta important esmentar el risc per a la visió que comporta l’observació directa del Sol a simple vista. Per tant, cal recordar que emprar mitjans òptics resulta encara més perillós, de manera que s’ha d’evitar la cerca del cometa en ple dia sense filtres especials ni mesures de seguretat.

Què passarà realment amb el cometa MAPS?

Certament no en podem estar segurs perquè encara desconeixem aspectes fonamentals com, per exemple, la seva mida (estimada al voltant de 3 km) o que els cometes tipus Kreutz més petits de vegades es fragmenten abans del periheli sense deixar rastre.

Figura 3. El cometa Ikeya Seki, capturat des de l’observatori Kitt Peak (Estats Units) el 29 d’octubre de 1965. Va ser l’últim gran cometa del grup Kreutz, al qual també pertany MAPS, que es va poder veure des de la Terra - Imatge: Roger Lynds/NOIRLab/NSF/AURA

Tanmateix, el seu comportament lluminós i que hagi estat descobert a gran distància del Sol apunten que aquest cometa és prou gran perquè sobrevisqui en el seu acostament al Sol. Si, a més, tinguéssim la gran sort que sobrevisqués al pas pel periheli, apareixeria al cel desplegant una enorme cua de pols, com li va passar al memorable cometa 1965 S1 Ikeya-Seki i altres grans cometes del segle XIX.

Aquest desenvolupament de la cua de pols seria conseqüència de la massiva sublimació de gels que, a conseqüència de la pressió del gas emès en el procés de sublimació dels gels, llançarien tones de petites partícules embegudes en el gel al medi interplanetari.

Certament, atesa la situació actual, tots esperem que aquest sigui un cometa que faci història per la seva bellesa i magnificència, sense anunciar desgràcies.