El cometa ZTF al nostre abast durant les properes setmanes

El cometa ZTF, catalogat com a 2022 E3, va ser descobert pels astrònoms Bryce Bolin i Frank Masci el 2 de març de 2022 utilitzant la càmera de reconeixement i camp ampli de la Zwicky Transient Facility (ZTF, sigles que donen nom al cometa) o Instal·lació Transitòria Zwicky. És un cometa de llarg període orbital, atès que segueix una òrbita excèntrica que completa cada 50.000 anys, aproximadament.

A Catalunya hem estat coordinant el seu estudi científic des de l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC) i l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), i ara ha arribat el moment de promoure'n l'observació. Estem molt interessats a comprendre millor aquest tipus de cometes, l'activitat i comportament dels quals resulta moltes vegades impredictible, i en especial a estudiar la sublimació dels gels que formen els cometes, que és la responsable de crear un embolcall difús (l'anomenada coma), i també les cues, principalment la cua de pols i de gas.

Figura 1. El cometa 2022 E3 (ZTF) i la seva cua de pols. Imatge apilada de 22 minuts d'exposició captada emprant un telescopi Schmidt-Cassegrain de 26 cm a f/7 i una càmera CCD ST8 des de l'Observatori del Montseny el passat 23 de gener. La imatge abasta un camp d’uns 30 minuts d’arc, el diàmetre de la Lluna (J.M. Trigo/CSIC-IEEC).

En les últimes setmanes, coincidint amb el seu acostament al periheli, el punt més pròxim de la seva òrbita al Sol, que tingué lloc el passat 12 de gener, el cometa ha anat desenvolupant una característica cua iònica o de plasma. Aquest tipus de cua sol ser recta i extensa, conformada per espècies ionitzades que resulten de la interacció entre el gas emès des del cometa i el vent solar, raó per la qual normalment resulta força tènue. Tanmateix, mitjançant fotografia de seguiment al cometa, podrem captar-la estesa a diversos graus, sempre en direcció antisolar.

La cua de pols s'estén actualment al voltant d'un grau, en particular per la geometria en què el contemplem des de la Terra. Aquesta última setmana també ha desenvolupat una anticua, produïda per la reflexió de la llum solar en les partícules més grans que acompanyen el cometa en el seu mateix pla orbital.

Les nostres observacions denoten que aquest cometa, que ara desplega les seves cues, serà un objecte visible en el límit a simple vista, probablement al voltant d'una magnitud visual +5 V, durant les pròximes setmanes, especialment a principis de febrer.

Aquest cometa resulta relativament fàcil de trobar a causa de la trajectòria aparent que presenta al firmament (Figura 2). A més, estarà molt ben posicionat a l'hemisferi nord, visible tota la nit, ja que es farà circumpolar durant les últimes setmanes de gener i la primera de febrer. Just en aquesta primera setmana de febrer també començarà a poder veure's des de l'hemisferi sud.

Figura 2. Trajectòria aparent del cometa ZTF entre les constel·lacions des de mitjans de gener fins al 6 de febrer. La carta celeste indica abreujadament els noms de les principals constel·lacions: Auriga (AUR), Cefeus (CEP), Drac (DRA), Ossa Major (UMA), Ossa Menor (UMi), etc.

Si, com sospitem, es manté al voltant de magnitud visual +5, és a dir, en el límit d'observació de simple vista, no hi ha dubte que seria molt millor emprar uns prismàtics per veure'l. Per a l'observació astronòmica sempre es recomana buscar un lloc d’observació adient, preferentment un lloc rural que garanteixi condicions de foscor, i, si utilitzem prismàtics, que aquests tinguin bona obertura i pocs augments: els més comuns de 7 x 50 o 12 x 50 són ideals.

El cometa, com podem veure a la Figura 2, passarà relativament a prop de l'estrella polar el 30 de gener i també ho farà de l'estrella Capella el 6 de febrer, movent-se amb una velocitat angular molt ràpida (fins a uns 16 segons d'arc/minut) per la seva major proximitat a la Terra. Podem seguir, però, la seva posició actualitzada entre les constel·lacions a la carta celeste en línia oferta per The Sky Live.

En les nostres últimes observacions del 23 gener, apreciem que la lluminositat es manté segons el previst, tot i que no és un cometa gaire gran i que ha passat prou lluny del Sol. El nucli del cometa, vist amb telescopi, es mostra molt actiu i la intensificació d'aquesta activitat s'evidencia en l'aparició d'enormes dolls de gas i pols emesos des de les regions actives del nucli. Sempre resulta espectacular observar aquesta regió central amb un telescopi ja que, si bé en els cometes no podem apreciar aquest nucli apropiadament dit, veiem un fals nucli central que concentra gas i pols que es desprenen al voltant del cometa. A més podem apreciar unes zones esteses més brillants que són els raigs de gas que es desprenen del nucli. Així doncs, aquestes observacions apunten que l'activitat del cometa es mantindrà de cara a la pròxima setmana, en què s'acosta encara més a la Terra. No podem deixar d’aprofitar l’avinentesa, atès que el seu pas distant no suposa cap risc per a la humanitat.

NOTES

Més detalls sobre el cometa, fotometria i visualització a Astro.vanBuitenen

BIBLIOGRAFIA

Trigo Rodríguez, J.M. (2012) Las raíces cósmicas de la vida. Colección El espejo y la lámpara. Ediciones UAB, Barcelona, ISBN: 978-84-939695-2-3, 241 pàg.

Trigo Rodríguez, J.M. (2022) La Terra en perill. L’impacte d’asteroides i cometes, Edicions UB, 202 pàg.