TEMES

L’asteroide 2023 CX1: observació des de l'Observatori del Montsec abans i durant el seu impacte

El diumenge passat 12 de febrer a la nit es va descobrir el setè asteroide en ruta de col·lisió directa contra la Terra. Malgrat el que podríem pensar, la notícia no va ser negativa perquè els detalls són importants: el nostre planeta posseeix una atmosfera que el protegeix de manera molt efectiva davant els asteroides petits com el catalogat 2023 CX1. Penso que és fonamental que en àrees complexes del coneixement científic siguem nosaltres els científics els que hàgim d’explicar els detalls dels fets apropiadament, no només al públic en general sinó també als periodistes.

Aquest asteroide proper a la Terra del grup denominat Apol·lo fou descobert per l'astrònom Krisztián Sárneczky des de l'estació astronòmica Piszkesteto, situada a uns 80 km al nord-est de Budapest (Hongria), i que pertany al cèlebre Observatori Konkoly. El descobriment va tenir lloc el 12 de febrer a la nit, a les 20.40 TUC, i va ser confirmada al voltant d'una hora més tard per l'Observatori Visnjan, a Croàcia. Entre les 23.30 i les 00.30 es va aconseguir una astrometria acurada de l’objecte des del telescopi Joan Oró de l’Observatori del Montsec, un parell d’hores abans de l’impacte definitiu sobre Normandia. Les capacitats d’aquest instrument per al seguiment astromètric d’aquests objectes s’han anat desenvolupant al llarg del temps i ara participa activament en els programes de seguiment d’objectes potencialment perillosos (Trigo-Rodríguez et al., 2017; Farnocchia et al., 2022).

figura_1_2023cx1.png

Figura 1. Imatge centrada, i ampliada al requadre inferior dret, de l’asteroide 2023 CX1 enregistrat amb el telescopi Joan Oró (T. Santana-Ros (UA/ICCUB-IEEC))

Són bones notícies que els programes de seguiment automatitzats ja ens permetin descobrir, almenys de tant en tant, asteroides de mida mètrica com era el 2023 CX1. I aquestes fites arriben en moments especialment dolços per a la comunitat científica, just després de l’èxit sense parangó de l’impacte de la sonda DART de la NASA amb l’asteroide Dimorfos del sistema binari Didymos. Quasi sense voler ens estem plantant en una nova era, la de la defensa planetària activa.

També hem d’aprofitar aquestes deteccions per aprendre més del fenomen meteòric i de les condicions en què aquestes topades generen meteorits. Els objectes amb diàmetre inferior a poques desenes de metres no solen ser font de risc: la fricció amb la nostra atmosfera els fragmenta i fa que perdin de mitjana més d'un 97% de la massa. Tanmateix, conèixer les òrbites acurades dels objectes abans del seu impacte amb l’atmosfera ens permet plantejar-nos una altra fita d’enorme rellevància científica: determinar el lloc d’impacte i poder recuperar-ne els meteorits. Per entendre millor la magnitud d’aquesta fita, cal dir que recuperar una petita fracció ens permet conèixer, per exemple, les seves dimensions abans d’impactar amb l’atmosfera i també datar la seva història particular, perquè determinats components del meteorit ens proporcionen un valuós missatge en una ampolla que permet aprofundir en la seva edat de formació, els impactes que va patir l’asteroide pare i el del fragment que ha arribat a la Terra. Fins i tot, la troballa ens pot proporcionar dades valuoses sobre el mecanisme pel qual va acabar adreçant-se cap a la Terra i, òbviament, les propietats fisicoquímiques, mecàniques i mineralògiques del projectil. Comprendre'ls millor ens permetrà desenvolupar nous mètodes per protegir-nos de la visita d'asteroides molt més grans (Trigo Rodríguez, 2022).

 figura_2_1.jpg

Figura 2. Inici de la bola de foc generada per l’ablació del 2023 CX1, captada a l'horitzó mateix a uns 900 km de distància de l’Observatori del Montsec (Equip OdM/IEEC).

Comprendre millor la capacitat d’aquests projectils per penetrar en l’atmosfera és també un altre dels nostres objectius. Tot just el dimecres 15 de febrer celebràrem el desè aniversari de l'esdeveniment meteòric de Txeliàbinsk, a Sibèria. Aquell succés va produir uns 1.500 ferits per l'ona de xoc –capaç d'enderrocar parets i destruir finestres–, i la radiació va causar cremades greus als observadors propers a la bola de foc. De fet, va marcar un punt d'inflexió perquè creéssim el Dia Internacional de l'Asteroide, reconegut per les Nacions Unides. La magnificència d’aquestes boles de foc ens han de fer pensar en fets molt més energètics i destructius, com el de Tunguska del 30 de juny de 1908.

figura_3_0.jpg

Figura 3. Imatge del superbòlid generat per l’ablació de l’asteroide 2023 CX1 captat des de París (Josselin Desmars, IPSA/IMCCE/Observatoire de Paris)

Certament, són bones notícies que puguem detectar a temps aquests petits asteroides i que comptem amb cert marge de temps per alertar la població en cas d'un impacte imminent, particularment si són objectes prou grans. Si seguim per aquest camí i desenvolupem el programa de defensa planetària emprant també instrumentació des de l'espai, les iniciatives de detecció d'asteroides encara més grans compliran la seva funció i estarem tots més segurs del perill arribat des de l’espai. Guanyant marge de reacció podrem, fins i tot, pal·liar trobades futures amb impactadors cinètics tipus DART per tal que no suposin cap risc per a la humanitat.

Finalment, el 2023 CX1 s'ha convertit en el setè asteroide descobert abans de col·lidir contra el nostre planeta i també, el dimecres 15 de febrer, vam conèixer que un equip internacional, liderat per la xarxa de recuperació de meteorits FRIPON, va trobar un primer meteorit supervivent de la brusca topada de l’asteroide amb l’atmosfera terrestre (de fet, menys d'una setmana més tard l'equip ja havia recuperat una dotzena de meteorits). Ha estat el tercer meteorit recuperat d’un asteroide prèviament observat en una ruta de col·lisió directa amb la Terra.

Una gran notícia per a la ciència meteorítica, i en vindran moltes més!

BIBLIOGRAFIA

Farnocchia D. et al. (2022) "International Asteroid Warning Network Timing Campaign: 2019 XS". The Planetary Science Journal, Volume 3, Issue 7, id.156, 13 pàg.

Trigo-Rodríguez J.M. (2022) La Terra en perill. L’impacte d’asteroides i cometes, Edicions UB, 202 pàg.

Trigo-Rodríguez J.M., Santana-Ros T., Moreno-Ibañez M., Rodríguez D., Sanz J. Lloro I. and Sánchez A. (2017) "Asteroids, Comets and Meteorite-Dropping Bolides Studied from The Montsec Astronomical Observatory". In "Assessment and mitigation of asteroid impact hazards", Springer, Astrophysics and Space Science, Vol. 46, pàg. 243-256.

Contacta amb Divulcat