Enheduanna, astrònoma fa 4000 anys

En la recerca de dones científiques, i en particular amb vinculació a l’astronomia trobem un personatge que possiblement sigui la primera dona que es té constància que va deixar un llegat astronòmic, es tracta de la sacerdotessa i també poeta accàdia Enheduanna.

Ens remuntem al segle XXIII abans de Crist, on trobem al primer emperador accadi, Sargon el Gran, el qual va unificar gran part de la Mesopotàmia en el primer imperi conegut de la història. La seva filla, la princesa Enheduanna, va ser la primera persona en ser nomenada summa sacerdotessa de Nanna, la deessa Lluna dels sumeris. 

Amb aquest càrrec tenia una gran responsabilitat, ja que a la ciutat d’Ur (actualment en sòl iraquià) va dirigir els rituals dedicats a Nanna, el que requeria d’un notable coneixement dels cicles lunars i de l’observació del cel, coneixement que sempre s’ha atribuït als sacerdots sumeris. El fet més destacat d’Enheduanna és que va ser la primera escriptora de qui en sabem el seu nom, ja que va ser la primera persona que va signar els seus textos literaris escrits en cuneïforme. Coneixem que va escriure diversos himnes per honorar la deessa Nanna però també per explicar alguns dels fets de la seva història.

Sabem que a la mort del seu pare va conservar el càrrec mentre regnaven dos dels seus germans, però durant el regnat del seu nebot Naram-Sin va ser expulsada per un traïdor a la cort però posteriorment Naram-Sin va poder recuperar el poder i la va reinstaurar en el càrrec, tal i com descriu ens els seus himnes.

En aquests textos, dels quals s’han trobat còpies fetes alguns segles després en taules d’argila, fa al·lusions al firmament mostrant un notable coneixement com observadora del cel, i el fet que els textos persistissin amb els segles fa pensar que va adquirir un estatus semidiví per les generacions posteriors.

Se li atribueixen nombrosos fets destacats, un d’ells és que es considera que va crear un dels primers calendaris religiosos que hauria estat la base pel calendari hebreu, del qual també emana el calendari cristià. No oblidem, i menys en les dates que estem, que el càlcul de la data de Pasqua es basa principalment en els cicles lunars. També se li atribueixen altes capacitats matemàtiques, fet que no seria estrany donat que fer calendaris amb els recursos de l’època requeria d’altes capacitats pel càlcul. 

Sabies que...?

Entre les funcions que tenia Enheduanna, com a summa sacerdotessa, hi havia la d’organitzar la recollida de les collites, la preparació dels graners i fins i tot l’elaboració de cervesa. Es diu que va ser una gran promotora de l’ús de l’oli d’oliva. Cal tenir present que en aquella època els temples eren el lloc on gràcies al coneixement astronòmic i els primers calendaris, es podia organitzar la gestió agrícola per tal de poder obtenir collites amb èxit. 
 

Nota: La versió inicial d’aquest article va ser publicada al suplement “Lectura” del diari Segre el 20 d'abril de 2025