TEMES

Fly Me to the Moon

Cinquanta anys de l'arribada de la humanitat a la Lluna

En uns dies com aquests en què es commemoren els cinquanta anys de l’arribada de la humanitat a la Lluna, es fa imprescindible fer-ne alguna menció i no tant de la missió Apollo 11 en si, sinó de la cursa per arribar a la Lluna.

Després dels primers viatges tripulats a l’espai, com el de Iuri Gagarin l’any 1961, en què els soviètics havien pres la davantera, l’objectiu de les dues grans potències era arribar en primer lloc a trepitjar el nostre satèl·lit natural, la Lluna. El mateix 1961, el president americà John Fitzgerald Kennedy va declarar públicament, en un dels seus discursos cèlebres i encoratjadors per als americans, que calia enviar homes a la Lluna abans del final de la dècada i li va comunicar privadament a James Webb, el responsable de l’agència espacial americana (NASA), que podia fer servir la despesa que calgués per tal de guanyar l'URSS.

Després del discurs, Kennedy va oferir un acord conjunt a l'URSS per fer una missió plegats, però el president rus Khrusxov ho va descartar per por que s’apoderessin de la seva tecnologia, ja que els soviètics anaven més avançats. Així doncs, s’obria la lluita entre les potències per arribar primer a la Lluna, una lluita entre els enginyers Von Braun i Korolev que amb la mort prematura d’aquest últim va deixar l'URSS amb l’únic honor d’enviar unes tortugues en òrbita al voltant de la Lluna el 1968.

Els americans, sota una inversió econòmica milionària i l’enginyeria de Von Braun, van avançar en tecnologia els soviètics amb el desenvolupament del projecte Apollo. El qual els va permetre, a finals del 1968, posar per primera vegada uns éssers humans en òrbita lunar, la missió Apollo 8.

lluna_oro.jpgEl 16 de juliol de 1969 la missió Apollo 11 s’enlairaria de la Terra amb els astronautes Neil Armstrong, Edwin Aldrin i Michael Collins. La tarda del 20 de juliol el mòdul de descens Eagle es va posar damunt de la superfície lunar i unes hores més tard, a la matinada del dia 21 a Europa, l’astronauta Neil Armstrong va trepitjar la Lluna per primer cop.

"Un petit pas per a l’home, un gran pas per a la humanitat", amb aquesta frase la humanitat trepitjava per primer cop un altre astre. L’Apollo 11 va retornar uns dies després a la Terra posant-se sobre l’oceà amb les primeres mostres recollides a la Lluna. Com a curiositat, cal dir que al seu retorn els astronautes van haver de passar el control d’immigració i duanes.

Sabies que...?

Quan l’any 1968 el programa Apollo, amb la seva missió número 8, va posar en òrbita lunar els astronautes Borman, Lovell i Anders, a més d’aconseguir per primer cop posar uns éssers humans en una òrbita no terrestre, els va permetre observar en primera persona per primer cop la cara oculta de la Lluna. El fet que no hagués estat observada en detall fins aquells moments explica que els models lunars de treball de la NASA, com la maqueta de Joan Oró al turó de Gardeny, mostrin de color negre la cara oculta de la Lluna (imatge de l'esquerra).

Nota: Una versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (14 de juliol de 2019): https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/univers/2019/07/14/fly_to_the_moon_81603_2626.html

Contacta amb Divulcat