Genesis, recollint pols de l'espai

Restes de la missió espacial Genesis al desert de Utah - Imatge: USAF 388th Range Squadron / NASA

Corria el 8 de setembre de l’any 2004, ara fa just 20 anys, i tota la comunitat científica, i també molts curiosos, estàvem enganxats a les pantalles. Cap a les 19 hores es produïa la reentrada a l’atmosfera de la missió espacial Genesis i es preveia una acció espectacular per la seva recuperació, com de seguida veurem. Però la cosa no va anar com s’esperava.

La missió Genesis va ser un projecte de la NASA amb l’objectiu de recollir mostres a l’espai procedents del vent solar i encapsular-les per tal de poder-les traslladar de manera segura a la Terra. La missió es va enlairar de cap Canaveral amb un coet Delta II el dia 8 d’agost de 2001, per posteriorment anar jugant amb les òrbites fins a instal·lar-se orbitant el punt d’equilibri Lagrange L1, situat entre la Terra i el Sol. Pocs mesos després van començar les seves operacions, concretament el 3 de desembre, quan va exposar el seu col·lector de partícules cap al Sol per recollir elements del vent solar. Aquesta fase va durar més de dos anys i el dia 1 d’abril de 2004 es va tancar definitivament la càpsula amb el material recollit, preparant-se per tornar a la Terra on seria analitzat.

El gran repte d’analitzar mostres a l’espai és que no es contaminin quan entren en contacte amb materials o persones, com per exemple va passar amb les mostres lunars, que van ser tocades pels mateixos astronautes en agafar-les. Per tant, el procés de reentrada de Genesis era molt important i delicat perquè no es podia deixar caure i que impactés amb el terra o caigués al mar pel risc de fer malbé les mostres. Per això es va preparar un desenvolupament tècnic innovador, ja que no es podien usar els paracaigudes habituals en missions tripulades ja que no permetrien un aterratge suau. Així que es van incorporar dos paracaigudes de nou disseny, que s’obririen a 33 i 6,7 quilòmetres d’altura respectivament. La maniobra final era que un equip d’helicòpters atraparien Genesis, abans que toqués terra una vegada obert el segon paracaigudes, amb una mena de ganxo de 5 metres de llarg, i conduirien la càpsula suaument a terra.

Així doncs, el dia D a les 19 hores es va produir la reentrada, però el primer paracaigudes per reduir la velocitat no es va obrir i, per tant, encara que Genesis es va anar frenant progressivament per fregament amb l’aire, no es va poder atrapar amb l’helicòpter. Així que davant de la mirada de milions de persones que ho seguien per televisió i internet des d’arreu del món, la nau es va estavellar al desert de Utah, en una imatge que va fer la volta al món.

Sabies que...?

La majoria de persones es van quedar amb la idea que la missió havia fracassat completament i que les mostres s’haurien escampat pel desert i, per tant, ja no servirien. Unes hores després quan es van poder recollir i traslladar les restes de la sonda, es va descobrir que alguns compartiments estaven intactes, i entre els anys 2005 i 2007 diverses universitats van poder analitzar les mostres i conèixer-ne la composició com estava previst.

Nota: La versió inicial d’aquest article va ser publicada al suplement "Lectura", Diari Segre (8 de setembre de 2024)