Història del limfoma de Hodgkin

Sir Thomas Hodgkin va néixer el 1798 a Pentonville (Anglaterra). Amb 21 anys va escriure un assaig amb el títol Essay on the Promotion of Civilization, on va criticar l’actitud imperialista i colonialista de la seva Anglaterra. És curiós que dins d’aquest assaig el jove Hodgkin va declarar per primera vegada la guerra a l'esclavitud. Aquest fet ens ensenya com Thomas Hodgkin era un personatge molt més complex que només un patòleg o un metge. Primer de tot era una persona idealista amb la voluntat i el somni de millorar la societat del seu voltant.

Des dels 19 fins als 21 anys va treballar com a ajudant d’un farmacèutic al Guy’s Hospital de Londres, un hospital universitari històric. Després d’això va iniciar els estudis de medicina i durant la seva formació, entre el 1821 i el 1822, es va desplaçar per seguir estudiant a París, on va conèixer el doctor Laennec, l’inventor de l’estetoscopi. Arran d’aquest fet, Hodgkin romandrà en els annals com el metge que va introduir aquest objecte als hospitals de Londres. Finalment, l’any 1823 es va llicenciar en Medicina a Edimburg, perquè en aquell moment la carrera de medicina només durava 3 anys.

El 1826, Hodgkin va ser nomenat professor d’Anatomia al Guy’s Hospital, etapa durant la qual va fer nombrosos descobriments. Catalogat com un gran professor, no va aconseguir treballar mai com a metge clínic en aquest hospital, fet que el va portar a marxar d’aquest centre. El 1857 va iniciar un viatge amb el seu mecenes, Montefiore, per l’Orient Mitjà, i finalment va morir de gastroenteritis a Palestina, l’any 1866.

Tenint en compte només la part mèdica de Sir Hodgkin, són els anys passats al Guy’s Hospital el període més important de la seva carrera. Va fer milers d’autòpsies i va catalogar i classificar més de 3.000 exemplars d’anatomia patològica. Com ell, altres professionals del mateix hospital, com els doctors Addison i Bright, van relacionar les observacions post mortem amb la malaltia que tenia la persona abans de morir. De fet, també existeixen la malaltia d’Addison i la malaltia de Bright, però Hodgkin romandrà com el més famós de tots.

La primera innovació que va dur a terme Hodgkin va ser la utilització de l'estetoscopi inventat pel doctor Laennac. Com sempre passa, els doctors de més edat van ignorar aquesta novetat. Les raons que hi ha al darrere estan probablement relacionades amb l'orgull dels professors que, amb l’arribada de nous professors, van tenir por de perdre el seu lloc de treball, el seu prestigi i el seu estatus social; però això ja és un altre tema... Dit això, mentre els professors grans es burlaven de Thomas Hodgkin, els estudiants joves de medicina demostraven cada vegada més interès a aprendre les novetats que el professor els oferia.

Sens dubte, però, la seva segona aportació, i la més important, va ser la col·lecció de mostres d'anatomia patològica que va recopilar. Aquesta col·lecció és fonamental per a l’evolució de la medicina d’aquells temps, perquè va ser la base dels estudis posteriors sobre la relació entre els òrgans malalts i la malaltia humana. De fet, és gràcies a aquesta col·lecció que el Guy’s Hospital va esdevenir un centre de medicina molt important a tot el país i també en l'àmbit europeu.

L’any 1832 va ser un any fonamental per a la vida de Hodgkin, per a la medicina en general i per a l’oncologia en particular, disciplina que, en aquells temps, encara no existia. És el 1832 quan Hodgkin va publicar la seva obra mestra, On Some Morbid Appearances of the Absorbent Glands and Spleen (Figura 1). En aquest article científic va descriure les seves observacions sobre les alteracions dels ganglis de set persones que havien mort per causes diverses. Encara que fossin només set pacients, Hodgkin va posar en relació aquestes alteracions amb una malaltia diferent. Com que en aquell moment no es coneixia res sobre els limfomes, només sobre les malalties infeccioses, Hodgkin va relacionar inicialment les alteracions dels ganglis a la tuberculosi. Tanmateix, va apuntar que aquests ganglis eren massa durs per estar relacionats amb les alteracions associades amb la tuberculosi, i, per tant, va determinar que hi havia alguna cosa que no es podia explicar només amb aquest tipus de malaltia infecciosa.

Figura 1. Primera pàgina de l'article On Some Morbid Appearances of the Absorbent Glands and Spleen de Thomas Hodgkin

Una altra observació fonamental de Hodgkin va ser que l’alteració dels ganglis passava entre regions de ganglis contigües i mai entre regions llunyanes com, per exemple, des de les regions laterocervicals fins a la melsa. Això, en el futur, es va considerar com una característica específica del limfoma de Hodgkin.

Segurament, Hodgkin no va poder confirmar el diagnòstic perquè en aquell temps encara no existia la histologia moderna. A més a més, no va utilitzar tampoc l’anàlisi amb microscopi. Però és curiós com anys després, el 1926, Herbert Fox va poder finalment confirmar histològicament que 2 dels 7 pacients que Hodgkin va descriure patien veritablement limfoma de Hodgkin.

Alguns anys més tard, el 1865, Samuel Wilks, metge també del Guy’s Hospital, va escriure un article on es van descriure més casos de malaltia de Hodgkin, i per primera vegada, s’utilitzà el nom “malaltia de Hodgkin”. Encara que tampoc no va fer cap anàlisi microscòpica per obtenir els resultats d’aquest article, més endavant hi haurà altres patòlegs que sí que ho van fer, confirmant l’existència de la malaltia de Hodgkin com a entitat real.

Recordem que les cèl·lules tumorals del limfoma de Hodgkin són cèl·lules gegants que es poden reconèixer fàcilment. Aquestes cèl·lules es van descriure detalladament per primera vegada el 1898 per Sternberg i el 1902 per Dorothy Reed. Reed era una estudiant de medicina a la Universitat John Hopkins (Baltimore, EUA) que va descriure vuit casos d'aquest tipus de limfoma, encara que ho va fer més com un tipus d’inflamació que no pas com un tumor. Gràcies a aquestes descripcions, aquestes cèl·lules gegants, que només representen un 1-2% de les cèl·lules tumorals d’aquest tipus de limfoma, seran anomenades cèl·lules de Reed-Sternberg.

La malaltia de Hodgkin és un limfoma dels limfòcits tipus B i, com altres limfomes, es pot presentar amb ganglis limfàtics inflats sobretot en la zona axil·lar o cervical. A vegades, hi ha símptomes B com febre, sudoració profusa o pèrdua de pes. Fou el primer tipus de limfoma identificat i encara, avui dia, la classificació dels limfomes utilitza la divisió entre limfomes de Hodgkin i limfomes no de Hodgkin. Avui, el 90% dels pacients amb aquesta patologia es poden curar.

BIBLIOGRAFIA

1) Tomas Hodgkin, On Some Morbid Appearances of the Absorbent Glands and Spleen, Med Chir Trans. 1832; 17: 68–114

2) Marvin J. Stone Thomas Hodgkin: medical immortal and uncompromising idealist, Proc (Bayl Univ Med Cent). 2005 Oct; 18(4): 368–375