Holoplàncton i meroplàncton: dos noms ben estranys per descriure bèsties quotidianes

Els biòlegs tenim molta tendència a fer servir arrels gregues o llatines a l'hora d'escollir nom. Això porta a casos ben curiosos i estranys, com els dos que ens ocupen avui, l'holoplàncton i el meroplàncton. De posts anteriors (Una cullereta d'aigua de mar, un oceà en miniatura), ja sabem que plàncton vol dir que va a la deriva. Però què volen dir els prefixos? Tant holo com mero venen del grec; el primer significa “complet” i el segon “part de”. No, això no vol dir que uns siguin bèsties senceres i les altres només faccions d'aquestes. El que ve a significar és que un organisme de l'holoplàncton passa tot el seu cicle vital al plàncton i que un de meroplanctònic només hi passa una part.

Representants de l'holoplàncton. D'esquerra a dreta: el copèpode Centropages typicus, el cladòcer Penilia avirostris i el protozou Favella sp. Fotografies: Albert Calbet

D'organismes holoplanctònics en coneixem de posts anteriors: copèpodes, cladòcers, molts protozous, algunes espècies de meduses (com ara Pelagia noctiluca), salpes, etc. Però el meroplàncton potser ens sona més desconegut. Doncs, res més lluny de la realitat. De fet, d'organismes meroplanctònics en veiem un fotimer al mercat i quan anem a la platja. Estrelles de mar, eriçons, crancs i caragols marins tenen fases larvàries al plàncton. Algunes d'aquestes larves són ben estranyes i no recorden ni de lluny els seus representants adults.

Representants del meroplàncton. A l'esquerra: una larva d'ofiura, i a la dreta, una larva de cranc. Fotografies: Albert Calbet

N'hi ha d'altres que tenen una semblança més propera entre adults i larves. Per exemple, moltes espècies de peixos passen part de la seva vida larvària al plàncton. Un cas ben curiós dins els peixos és el dels peixos plans, com turbots i llenguados que explico en un post anterior (Quan els ulls no es queden al seu lloc: el cas peculiar del llenguado). També moltes meduses es reprodueixen estrobilant des de fases de pòlips sèssils o bentònics. Fins i tot alguns protistes, com ara moltes dinoflagel·lades que produeixen proliferacions algals nocives (les mal anomenades marees roges), poden encistar-se i passar bona part del seu cicle vital al sediment, fora del plàncton.

Com veieu, d'organismes meroplanctònics n'hi ha molts i són ben coneguts. Els holoplanctònics també en són força, recordem que els copèpodes són segurament els animals pluricel·lulars més abundants del planeta i que de virus, bacteris i protists n'hi ha a cabassos al mar. I és que el plàncton en general és un dels grups més nombrosos del planeta.