James B. Pollack, meteoròleg de planetes

En aquesta secció sovint hem parlat de pioners i pioneres en ciència, i avui hi tornarem. Parlarem d’un investigador que just el 9 de juliol hauria complert 85 anys. Per tant, parlem d’història recent amb James Barney Pollack, nascut a Nova York el 1938 dins d’una família jueva dedicada a la confecció de roba femenina.

Pollack va destacar per un gran talent en les ciències i per ser un dels millors alumnes ja a la secundària, on va fer el típic discurs de graduació que veiem en totes les pel·lícules i sèries americanes, abans d’accedir a la universitat. Es va graduar l’any 1960 a Princeton i va fer estudis de postgrau a Berkeley abans d’accedir al programa de doctorat a la Universitat Harvard.

Més enllà de ser un pioner en els àmbits de recerca que comentarem després, també ho va ser en la vida personal, mostrant obertament la seva homosexualitat i normalitzant les seves relacions en uns principis de la dècada dels seixanta en què la majoria de les persones ocultaven les seves parelles homosexuals. Probablement, un home obert de ment com Pollack no podia fer res més que acabar fent la tesi doctoral sobre el planeta Venus, amb una de les ments més modernes de l’astrofísica del moment, el mític Carl Sagan.

La seva recerca es va centrar en l’estudi de les atmosferes dels planetes i es va especialitzar en els processos que permetrien "terraformar" Mart, és a dir, convertir progressivament el planeta Mart en habitable. Fou un gran expert en l’atmosfera de Mart, però també van ser molt destacats els seus estudis de l’atmosfera terrestre, especialment sobre els mecanismes atmosfèrics que van acabar amb els dinosaures o, un tema molt delicat els anys 80, com seria un hipotètic hivern nuclear fruit d’una possible escalada militar, sent els seus treballs amb Chris McKay i Carl Sagan referents en aquest àmbit.

Els darrers anys de la seva vida els va centrar en l’estudi dels mecanismes de formació dels planetes des del NASA Ames Research Center, a Califòrnia. Els treballs del seu equip van permetre definir la base del considerat model estàndard de formació dels planetes gegants, conegut com a Core Accretion Paradigm. L’any 1994 Pollack va morir d’un estrany càncer de forma fulminant als 55 anys, i no va poder veure publicats els treballs d’aquest model que acabarien sortint a la llum l’any 1996, amb Pollack com a primer autor malgrat haver mort més d’un any abans.

Sabies que...?

James B. Pollack, com dèiem, va voler normalitzar la seva vida sentimental, malgrat ser molt difícil fer patent la seva homosexualitat a principis dels 60. Com a mostra, la família Sagan explica el cas en què Carl Sagan va haver d’intervenir de manera activa per garantir l’assistència sanitària d’urgències al campus universitari del company de Pollack, que l'hi era denegada. Per tant, ni tan sols a Harvard, al cor de la “progressista” Massachusetts, als anys 60 es garantien uns mínims drets fonamentals.

Nota: Una versió inicial d’aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (9 de juliol de 2023): https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/univers/2023/07/09/james_pollack_meteoroleg_planetes_214160_2626.html