Josep Comas i Solà, pare de l’astronomia catalana

És molt habitual que parlem de grans noms internacionals de la història de l’astronomia i que ens oblidem d’un dels grans, que era català, el considerat pare de l’astronomia moderna a Catalunya. Es tracta de Josep Comas i Solà, que aquest mes de desembre farà 151 anys del seu naixement i 82 anys de la seva mort.

Aquest barceloní no només va ser impulsor de la recerca astronòmica sinó també de  divulgar-la. Als 15 anys ja va escriure a la revista francesa L’Astronomie un article sobre un meteorit caigut prop de Tarragona i abans d’entrar a la universitat en va publicar altres sobre la pluja d’estels dels Andromèdids del 1885 o sobre eclipsis de Lluna.

Just acabats els seus estudis a la Universitat de Barcelona, l’any 1890 va iniciar les observacions del planeta Mart amb un telescopi de 10 cm de diàmetre que li va permetre la realització d’un mapa del planeta vermell. La seva visió era contraposada a les teories de Percival Lowell que "veien" uns suposats canals fabricats per civilitzacions a la superfície marciana. 

Les capes atmosfèriques de Tità vistes per la sonda Cassini (NASA)

L’any 1897 va deixar la recerca a la Universitat de Barcelona per treballar a l’Observatori de Sant Feliu de Guíxols, que havia construït un industrial i afeccionat a l’astronomia, Rafael Patxot. Al cap de poc va rebre l’encàrrec de comandar dues expedicions de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona a Elx i Vinaròs per observar els eclipsis de Sol del 1900 i del 1905. En aquest darrer va acoblar un espectrògraf a la sortida d’un cinematògraf Gaumont i va enregistrar per primer cop l’espectre de la cromosfera solar. També en el marc de la Reial Acadèmia va ser el primer director de l’Observatori Fabra de Barcelona, l’any 1904.

Les seves descobertes van ser nombroses, entre aquestes cometes i asteroides, dels quals parlarem en una altra ocasió, però en l’àmbit dels planetes podem destacar que va determinar el diàmetre de Mercuri aprofitant dos trànsits produïts els anys 1907 i 1909. En el cas de Júpiter va descobrir la interacció entre bandes i la Gran Taca Vermella, així com detalls de les superfícies dels seus satèl·lits més grans, com el cas dels casquets polars a Ganimedes. De Saturn va observar detalls dels seus anells, la seva superfície i la seva rotació, però un cas especial és la detecció, el 1907 per primer cop, de l’existència d’atmosfera a la seva lluna, Tità, fet que no es va comprovar fins al 1944 per part de Kuiper. 

SABIES QUE...?

Comas i Solà va ser un personatge emblemàtic de la ciutat de Barcelona, especialment pel fet que moltes de les seves descobertes van ser fetes des de la seva casa particular, anomenada Vil·la Urània, i situada a la Via Augusta. A la seva mort l’any 1937, va rebre tots els honors en un dels enterraments més multitudinaris que ha viscut la capital catalana i va llegar els seus aparells i la seva casa a la ciutat de Barcelona, recentment reconvertida per a ús ciutadà incloent-hi activitats científiques.

Nota: Una versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (1 de desembre de 2019) https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/univers/2019/12/01/comas_sola_pare_l_astronomia_catalana_93329_2626.html