Les galàxies actives

Adaptació a partir de la figura d'Urry & Padovani (1995)

Després d’haver parlat en anteriors ocasions de la nostra galàxia i dels tipus de galàxies ordinàries ens aturarem en un tipus particular de galàxies, les que anomenem galàxies actives o més tècnicament les galàxies amb nucli actiu. Són els processos del seu nucli amb la presència d’activitat derivada dels forats negres supermassius, els que generen els trets diferenciadors respecte a la resta de galàxies.

De forma general aquestes galàxies presenten una lluminositat superior en la regió compacta del centre de la galàxia, vinculada a la presència del disc de matèria que es precipita cap al forat negre central. En aquest procés el material s’escalfa i poden aparèixer dolls de material amb forta emissió en ones de ràdio. Curiosament a la pràctica un únic procés, segons com la galàxia estigui orientada respecte a nosaltres, pot donar lloc a diversos “tipus d’objectes astronòmics”.

Comencem pels blàzars o BL Lac, els quals presenten un doll de matèria ejectat del nucli actiu de la galàxia amb una forta variabilitat. Des del nostre punt de vista el doll de matèria apunta pràcticament en la nostra direcció i per això destaca per sobre de la resta de l’objecte com la zona més brillant.

Uns dels més coneguts possiblement són els quàsars, els objectes més llunyans observats i més intensos de l’univers, ja que brillen cent vegades més que una galàxia normal de mida equivalent. Descoberts per primera vegada el 1963, el que estem observant és la regió central de la galàxia activa amb el doll que no apunta exactament cap a nosaltres, com el cas dels blàzars, sinó una mica de cantó o amb menys emissió ràdio. La seva gran brillantor fa que es puguin observar a grans distàncies i que el seu estudi sigui de vital importància per als estudis de l’univers primitiu.

En canvi quan observem una galàxia activa de cantó, el que veiem són els dos dolls amb emissió d’ones ràdio escapant de la zona central. A aquesta configuració l’anomenem radiogalàxia i és la millor opció per poder veure els detalls dels dolls d’alta velocitat.

Finalment tenim les galàxies Seyfert, en honor del seu descobridor, que en general són galàxies espirals amb un nucli tremendament brillant però que no semblen presentar forta emissió en ràdio i per tant no presenten dolls destacats. El que realment observem és el nucli de la galàxia que brilla molt més que tota la resta de la galàxia.

Sabies que...?

De totes les galàxies actives les més famoses són les que veiem com a quàsars. Aquests objectes es troben especialment allunyats de nosaltres i per la seva configuració es mostren aparentment com un punt de llum semblant a una estrella, per això se’ls va anomenar objectes quasiestel·lars i d’aquest nom, l’any 1964, l’astrònom americà d’origen xinès Hong-Yee Chiu en va fer l'abreviació a quàsar.

Nota: Una versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (29 de desembre de 2019): https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/univers/2019/12/29/galaxies_actives_95457_2626.html