La mida del plàncton sí que importa

El plàncton es presenta en totes les formes i mides, des de criatures microscòpiques invisibles a ull nu fins a gegants més grossos que una pilota de platja. Però, com podem categoritzar aquesta increïble gamma? Els científics han desenvolupat un sistema conegut com a classificació de mida per comprendre els papers ecològics i els reptes als quals s’enfronten aquests organismes.

El concepte de classificació per la mida per al plàncton va sorgir gradualment de les primeres exploracions científiques del món aquàtic. A la dècada de 1880, un biòleg alemany anomenat Victor Hensen va dur a terme estudis pioners sobre la vida marina. Va utilitzar xarxes amb mides de malla variables per capturar diferents grups de plàncton. Aquest enfocament pràctic va establir les bases per al sistema de classificació basat en la mida que fem servir avui.

Amb el temps, els científics han perfeccionat la classificació, fent servir diversos noms per a diferents categories de mida. Aquest refinament ha donat lloc a un espectre que inclou tota la gamma de vida planctònica. A continuació, us enumero les categories de mida principals, tal com les coneixem avui dia:

• megaplàncton: El grup de mida més grossa, que comprèn organismes que superen els 20 centímetres. Aquests gegants inclouen meduses i alguns animals colonials que poden arribar a mesurar metres, com ara salpes i sifonòfors. Malgrat la mida, el megaplàncton és relativament rar i té un paper especialitzat en l’ecosistema marí.
• macroplàncton: Amb una mida entre 2 i 20 centímetres, aquesta categoria presenta una major varietat d’organismes, inclosos el krill i alguns copèpodes molt grossos.
• mesoplàncton: Els organismes d’entre 0,2 i 20 mil·límetres representen una part important de la comunitat planctònica. Aquesta categoria de mida, que inclou la majoria dels copèpodes i part del fitoplàncton de mida grossa (com ara cadenes de diatomees), és crucial per estudiar la transferència d’energia dins de l’ecosistema planctònic.
• microplàncton: Amb una mida entre 20 i 200 micròmetres, aquesta categoria s’endinsa en el regne microscòpic. Està dominat pel fitoplàncton i el protozooplàncton, i té un paper vital en la producció primària i la mobilització del carboni.
• nanoplàncton: Encara més petit, de 2 a 20 micròmetres, aquest regne poc conegut està dominat per protists flagel·lats. Aquests organismes microscòpics tenen un paper important en el reciclatge de nutrients i la producció primària.
• picoplàncton: Superant els límits de la visibilitat, aquesta categoria d’organismes entre 0,2 i 2 micròmetres, inclou principalment bacteris i alguns flagel·lats diminuts. Aquestes entitats minúscules són actors crucials a la base de la xarxa alimentària marina.
• femtoplàncton: Finalment, la categoria més petita (

El sistema de classificació per la mida no es refereix només a les dimensions físiques, sinó que té profundes implicacions ecològiques. El plàncton més gros tendeix a ser solitari, mentre que el plàncton més petit sovint viu en vastes agregacions i és molt més abundant. Aquesta diferència influeix en la forma com interactuen amb el medi ambient i contribueixen als cicles biogeoquímics. A més, la mida d’un organisme dicta la seva susceptibilitat a la depredació i les seves capacitats fisiològiques.

Comprendre l’espectre de mida del plàncton és essencial per estudiar la salut dels oceans, el canvi climàtic i la complexa xarxa de la vida dins dels nostres ecosistemes aquàtics. En endinsar-nos en el món d’aquests organismes, des dels majestuosos gegants fins als microbis invisibles, obtenim una apreciació més profunda de la notable diversitat i importància ecològica del plàncton als nostres oceans i més enllà.

El sistema de classificació del plàncton per mida el van publicar per primera vegada Sieburth i col·laboradors el 1978. Aquesta imatge, creada a partir de diversos personatges generats per IA, és d’Albert Calbet. La imatge només es pot utilitzar amb finalitats educatives i amb el permís de l’autor.