TEMES

La neurociència de la música i el dolor

Com la música pot influir en el dolor

"One good thing about music, when it hits you feel no pain." - Bob Marley

De música en sé més aviat poc: sé llegir les notes en una partitura, quan puc vaig a la Filharmònica de Berlín a passar el vespre i relaxar-me, escolto Black Sabbath, Judas Priest, Megadeth o Iron Maiden per concentrar-me a la feina, i escolto @laclarapiula mentre cuino els tuppers de l’endemà. Però no en sé gaire més de música.

Però sí que sé que la música és una eina meravellosa per a la modulació del nostre cervell. Probablement, la música és un dels mètodes més antics per alleujar el dolor.

La música i el dolor al llarg de la història

apololyre_0.jpg

A la mitologia grega, Apol·lo era el déu de moltes coses. Entre elles la música, la poesia, les malalties, la perfecció, l’equilibri i l’harmonia, que simbolitzava amb un instrument, la lira.

Però no només a l’antiga Grècia trobem exemples de teràpia i curació musical. Els amerindis dels Estats Units, com les tribus d’indis natius americans, els sioux o els navajos, feien cerimònies de dansa i música, que s’allargaven durant dies, per ajudar els malalts en el procés de curació.

I més recentment, durant la Primera i Segona Guerra Mundial, músics d’arreu tocaven voluntàriament per als ferits als hospitals militars. Molts d’aquests pacients van reportar un canvi significatiu en el seu estat físic i emocional, fins al punt que des d’aleshores molts hospitals han incorporat la teràpia musical en els seus programes mèdics.

Com influeix la música en el dolor?

Com hem explicat en algun altre post, el dolor pot provocar alteracions neuronals, immunològiques o hormonals que acabaran alterant els comportaments socials, emocionals i cognitius dels pacients. Sentim dolor perquè tenim un cervell que el processa, i per tant l’explicació de per què la música pot ser beneficiosa per al tractament del dolor també la trobarem al cervell. Les estructures involucrades en l’analgèsia induïda per música es troben arreu del sistema nerviós central.

Estudis recents realitzats amb ressonància magnètica funcional mostren respostes neuronals davant un estímul dolorós a diferents regions del cervell, com l’amígdala, el cíngol anterior, l’escorça prefrontal, l’ínsula, l’escorça somatosensorial, l’hipocamp i l’hipotàlem. Totes aquestes regions ja ens sonen d’altres posts, totes elles també relacionades amb manifestacions emocionals i cognitives del dolor crònic, com la depressió, l’ansietat, la recompensa, l’empatia o l’estrès.

fpsyg-06-01051-g004_0.jpg
Escoltar música plaent o relaxant redueix el dolor en pacients amb fibromiàlgia. S'observa un increment en la connectivitat entre regions cerebrals relacionades amb el dolor i l'analgèsia entre pacients control amb absència de música i pacients amb presència de música en els seus tractaments.

Com s’estudia aquesta analgèsia induïda per la música?

Els mecanismes pels quals la música pot produir efectes analgèsics encara no es coneixen prou bé. De moment, per una sèrie d’estudis realitzats recentment, sabem que de 3.500 pacients que patien de diferents formes de dolor, el 70% van reportar un descens de com a mínim el 50% d’aquest dolor, i una reducció en l’ús d’opioides en els seus tractaments. En qualsevol cas, certament calen més estudis per demostrar els mecanismes d’acció d’aquest procés.

Per intentar establir aquests mecanismes es va realitzar un estudi amb voluntaris sans. A uns dels participants se’ls va provocar un dolor tèrmic agut mentre escoltaven la seva música preferida, al grup de control se li va aplicar l’estímul dolorós sense música. Els dos grups van haver de respondre a una sèrie de qüestionaris estandarditzats referents al grau de dolor, depressió i ansietat. A més, paral·lelament es va realitzar un estudi de ressonància magnètica funcional per analitzar aquelles àrees del sistema nerviós involucrades en la senyalització del dolor.

Així doncs, es va observar que la puntuació en els qüestionaris mostraven que el dolor era significativament inferior en aquells participants que havien estat escoltant música, envers aquells que van fer la prova sense música. En termes generals, aquesta reducció del dolor va ser quantificada en un 10%.

Un altre estudi recent dut a terme pel programa de teràpia musical de l’Hospital Mount Sinai de Nova York ha mostrat que, en seixanta pacients que havien estat sotmesos a una cirurgia espinal, aquells que van rebre sessions de música en directe durant la seva recuperació van qualificar el dolor de significativament més baix que els pacients sense música en el tractament. Òbviament els dos grups compartien els tractaments farmacològics i de fisioteràpia indicats per a aquests casos.

Per quins mecanismes es produeix aquest efecte?

Com dèiem, tot i l'existència d’aquests estudis, els mecanismes exactes pels quals la música pot reduir la sensació de dolor no estan del tot clars. Es creu que la música que ens és relaxant o plaent pot contribuir a activar les vies descendents de modulació del dolor, i per tant es produiria així un alliberament d’opioides endògens que reduirien o eliminarien les respostes doloroses a la medul·la espinal. A més d’aquesta acció opioide, escoltar música plaent indueix la producció i l'alliberament de dopamina al sistema mesolímbic, activant els sistemes de recompensa i plaer del nostre cervell, i per tant produint una disminució de les manifestacions emocionals del dolor, com la depressió, l’ansietat o l’estrès.

En resum, la música influeix positivament en el nostre cervell produint, entre altres efectes, una modulació de les vies de senyalització i processament del dolor en el nostre sistema nerviós, produint una disminució de la sensació del dolor. Així, aquestes teràpies addicionals als tractaments farmacològics o de fisioteràpia emprats actualment poden ajudar significativament els pacients que pateixen dolor.

unbenannt_0.png
La Filharmònica de Berlín.

En qualsevol cas, s’han de realitzar més estudis en aquest sentit per establir quins són els mecanismes pels quals la música influeix en el processament del dolor, i així poder treure’n un millor partit.

El que sí que tinc clar és que seguiré escoltant Black Sabbath per concentrar-me en la feina, seguiré anant a veure Simon Rattle dirigint la Filharmònica de Berlín, i seguiré escoltant @laclarapiula mentre em faci els tuppers per a l’endemà. I si mai em fa mal res, segur que m’ajudaran.

Salut i música!

REFERÈNCIES

- Mondanaro et al.Music Therapy Increases Comfort and Reduces Pain in Patients Recovering From Spine Surgery, 2017.

- Garza-Villarreal et al., "Music-Induced Analgesia in Chronic Pain Conditions". Systematic Review and Meta-Analysis, 2017.

- Rohilla et al.Effect of Music Therapy on Pain Perception, Anxiety, and Opioid Use During Dressing Change Among Patients With Burns in India: A Quasi-experimental, Cross-over Pilot Study, 2018.

- Garza-Villarreal et al., Music reduces pain and increases resting state fMRI BOLD signal amplitude in the left angular gyrus in fibromyalgia patients, 2015.

- The History of Music Therapy. The Peterson Family Foundation, 2016.

Contacta amb Divulcat