L'antiinflamatori no esteroidal (AINE)

Avui us voldria parlar d’una cosa que de ben segur tots tenim a casa, a la bossa, a la motxilla, al calaix de la feina, al lavabo o a la tauleta de nit. Els antiinflamatoris no esteroidals, o AINE per als coneguts i saludats.

Estem parlant de l’àcid acetilsalicílic (aspirina), l’ibuprofèn (Dalsy, Espidifén), el diclofenac (Voltaren), el naproxèn (Antalgín) i tants d’altres. Els fem servir indiscriminadament quan ens fa mal el cap, quan estem refredats, quan ens fem mal fent esport o fins i tot per rutina. Però sabem què són els AINE? Sabem què fan, o com actuen? En fem un bon ús? Anem a pams.

Què són els AINE?

Com dèiem, els AINE són antiinflamatoris no esteroidals. Però què vol dir això?

Són un tipus de fàrmac principalment utilitzat per reduir el dolor, la inflamació i la febre.

En dades de l'Informe Anual del Sistema Nacional de Salud del 2016, l’any 2015 es van vendre 16,6 milions d’envasos només d’ibuprofèn. I això només els dispensats amb recepta mèdica pel Sistema Nacional de Salud. No inclou les receptes de centres privats ni els envasos adquirits sense recepta. Tot i això, el consum d’AINE a Espanya ha estat reduït més d’un 12% en els darrers anys. Pel que fa a l’aspirina, per exemple, s’estima que el consum anual és d’unes 40.000 tones, dada que equival fins als 120.000.000.000 de pastilles.

Com funcionen els AINE? Mecanisme d’acció

Bàsicament, el mecanisme d’acció dels AINE es basa en la inhibició de l’activitat dels enzims ciclooxigenasa (COX). Aquests enzims són els encarregats de produir unes substàncies anomenades prostaglandines, uns mediadors lipídics que actuen provocant inflamació, incrementant la temperatura corporal i inhibint l’agregació de les plaquetes de la sang. Així, utilitzant AINE s’aconsegueix bloquejar l’activitat dels enzims COX, i en conseqüència inhibir l’acció de les prostaglandines, produint un efecte antiinflamatori i antipirètic. Pel que fa a l’acció d’evitar l’agregació plaquetària, només s’ha observat en derivats de l’àcid acetilsalicílic (aspirina), evitant la producció de tromboxans, i per tant prevenint la formació de coàguls i accidents cardiovasculars en aquells individus amb alt risc de patir-los.

Seguretat i efectes adversos

Potser el principal problema dels AINE és que funcionen a la perfecció. I dic problema, perquè això pot ser un dels principals motius pels quals se’n fa un mal ús o un ús abusiu, sense tenir en compte diverses consideracions.

En aquest esquema podem observar les recomanacions generals per l’ús dels AINE.

Estadísticament, és més que probable que un nombre elevat de pacients que prenen AINE tinguin més d’un factor de risc de trastorns gastrointestinals.

Hem dit que l’acció dels AINE es basa en la inhibició de la formació de prostaglandines mitjançant el bloqueig dels enzims COX. Bé, les prostaglandines, entre altres coses, són importants per assegurar un correcte flux sanguini, i un manteniment i proliferació de l’estructura de la mucosa gàstrica. La mucosa gàstrica protegeix l’estómac dels àcids gastrointestinals, de manera que en utilitzar AINE, reduirem les prostaglandines, i en conseqüència reduirem la protecció de la mucosa gàstrica. I és per aquesta raó que el mal ús o l’abús d'AINE augmenta el risc de patir lesions gastrointestinals o úlceres.

A més, els AINE també poden tenir efectes adversos en el terreny cardiovascular, renal i hepàtic.

De nou, s’haurien d’avaluar els factors de risc cardiovasculars per tal de prescriure aquests fàrmacs. En pacients amb risc cardiovascular (insuficiència cardíaca, hipertensió arterial, anticoagulació) serà recomanable evitar l’ús d'AINE. Per exemple, pel que fa a l’aspirina, hem sentit centenars de vegades que pot produir hemorràgies intestinals. Això és degut al seu l’efecte antiplaquetari. Si pateixes hemofília o tens alguna altra alteració que afecti la coagulació de la sang, has d’evitar l’aspirina si no vols patir hemorràgia intestinal.

Finalment, els efectes adversos renals i hepàtics també s’han de considerar. Pacients amb risc renal o malaltia hepàtica haurien d’evitar l’ús d’AINE, o utilitzar-los a dosis mínimes necessàries durant el menor temps possible, i sempre monitorant els nivells de transaminases.

En aquesta taula podem observar els principals factors de risc en l’ús dels AINE.

Resum

En definitiva, els AINE són fàrmacs útils, eficaços i recomanables per al tractament del dolor, la inflamació i la febre. Malauradament, l’ús d’aquests fàrmacs hauria d’estar ben pautat per part dels metges, ja que petites variacions en els factors de risc dels pacients podrien produir múltiples efectes adversos en l'àmbit gastrointestinal, cardiovascular, renal i hepàtic. Com a individus hem de fer un ús responsable d’aquests fàrmacs. Certament, podem anar a una farmàcia i comprar AINE sense prescripció mèdica, però si fos el cas, hauríem de ser plenament conscients que els AINE són fàrmacs que s’han d’administrar en cicles curts de tractament i en les dosis més baixes possibles, i sempre controlant els possibles riscos i complicacions.

REFERÈNCIES

 Loza, E. "AINes en la práctica clínica: lo que hay que saber". Informe Técnico Sistema Nacional de Salud (2011).

Ballina, J., et al.  "Impacto del consumo de AINE en la población general española". Rev Esp Reumatol (2002).

Schjerning Olsen, A.M., et al. "The impact of NSAID treatment on cardiovascular risk - insight from Danish observational data".  Basic Clin Pharmacol Toxicol. (2014).

Ungprasert, P. et al. "Individual non-steroidal anti-inflammatory drugs and risk of acute kidney injury: A systematic review and meta-analysis of observational studies".  Eur J Intern Med. (2015).