La perversió de les dades

Recentment, des de la publicació Tierra y Tecnología de l'Ilustre Colegio Oficial de Geólogos, s’ha publicat un article de caràcter negacionista titulat "La geologia versus el dogma climático (1ª parte)", d'Enrique Ortega Gironés, que no ha estat exempt de polèmica per part de la comunitat científica. En l’article se suggereix que l’actual canvi climàtic no té un origen antròpic, sinó que l’origen és degut a una mescla a gran escala de diferents cicles.

Des d’un punt de vista purament divulgatiu, i no com a expert, en aquest escrit analitzarem els arguments d’aquest article i veurem com l’ús de les dades pot ser pervers, ja que, segons quines s'utilitzen, l'argumentari pot canviar substancialment, i per això, en els articles científics, cal que hi hagi la màxima rigorositat, contrastant totes les dades sense obviar-ne cap.

L’autor de l'esmentat article apunta que els científics en general i els mitjans de comunicació presenten les dades del canvi climàtic de manera tendenciosa i partidista. Tot i això, el 99% dels articles que es publiquen conclouen que el responsable del canvi climàtic actual és l’ésser humà.

En l’article en qüestió, es diu que, durant tota la història de la Terra, hi ha hagut sempre canvis climàtics més o menys dràstics i que alguns, fins i tot, han estat els detonants de grans extincions, com les grans glaciacions que van deixar només franges equatorials o tropicals sense glaçar. De totes maneres, com veurem més endavant, tot és qüestió d’escala i de la perversió que es faci de les dades.

Si comencem analitzant tots els arguments que es presenten a l’article, veurem que responen a cicles naturals i la gran majoria són certs. Aleshores, com és possible desmentir aquest article si les dades que incorpora són certes? Analitzem-les cas a cas:

1-Veiem que les dades de temperatura a gran escala dibuixen una forma en ziga-zaga (figura 1). Evidentment, com més properes als nostres temps, més acurades són aquestes dades. Observeu que en el gràfic la temperatura actual decreix i no creix tal com afirmen les dades actuals. Això és degut al fet que les dades són exclusivament d’origen geològic i no es prenen dades actuals; per tant, el moment actual no es veu.

Figura 1. Evolució estimada de la temperatura d'acord amb diverses dades geològiques, on l’escala horitzontal del gràfic no està compensada - Gràfic de Javier de Pedraza (1996), redibuixat per l’autor de l’article.

2-Les erupcions volcàniques. Molts canvis climàtics de petita o gran envergadura han estat causats per l’emissió de partícules o certes molècules a l’atmosfera. Per exemple, el diòxid de sofre que emeten els volcans contribueix al refredament, mentre que l’aigua contribueix a escalfar el planeta de forma temporal. Un cas que actualment està en estudi és el del volcà Hunga Tonga-Hunga Haʻapai, que va erupcionar sota el mar creant una columna de cendres, diòxid de sofre, però sobretot, molt vapor d’aigua. L’aigua alliberada a l’atmosfera podria ser el motiu de la tardor tan càlida que hem tingut aquest any 2022. Però, com diem, aquesta teoria està en estudi. En altres erupcions històriques s’ha pogut veure com el clima ha estat modificat lleugerament i després ha retornat al seu equilibri.

3-La radiació solar. L’autor fa referència a la radiació solar i a un cicle on s’observen taques solars i un canvi cap a l’absència de taques. Aquest fet és cert i té un període conegut d’uns 11 anys (figura 2). L’absència o presència de taques és degut al canvi de polaritat magnètica que es produeix al Sol. També és ben conegut que el Sol primerenc tenia menys poder calorífic que l’actual, és una qüestió física pròpia de les estrelles i, en les primeres etapes de la Terra, hi arribava menys radiació. Així doncs, hi ha canvis en la radiació solar al llarg del temps.

La qüestió de fons aquí és que, per tenir la temperatura que tenim, necessitem una atmosfera. I aquesta atmosfera té una composició determinada que pot retenir o reflectir la radiació solar. Per si sol, aquest cicle solar no explica els canvis climàtics i, molt menys, explica la tendència creixent en les temperatures globals que ja han sobrepassat amb escreix aquests 11 anys.

Figura 2. Evolució de la radiació solar en un període de 10 anys. Imatge: NASA.

4-La radiació còsmica. L’autor suggereix un article on es posa de manifest que la temperatura terrestre està dominada per la radiació còsmica. Una radiació que pràcticament no arriba a la superfície terrestre gràcies al nostre camp magnètic. Si aquesta radiació arribés a la Terra, la vida tal com la coneixem no existiria, ja que és capaç de trencar enllaços moleculars i cadenes d'ADN. De totes maneres, el cicle que es mostra en aquest article és superior als 100 milions d’anys i escapa de l’escala humana.

5-Cicles de Milankovitx. Aquest cicle es descompon en tres cicles orbitals que afecten directament la Terra i estan molt ben parametritzats.

• Canvis en l’excentricitat de l’òrbita terrestre. L’òrbita terrestre és pràcticament circular amb lleugeres variacions que la fan excèntrica. Aquest període té una durada d’uns 413.000 anys.
• Inclinació axial. La inclinació de l’eix de la Terra varia dels 24,5° als 22,1° en un període de 41.000 anys.
• Precessió axial. L’eix de la Terra apunta actualment cap a l’estrella polar. Aquest eix també gira i dona una volta completa en 25.772 anys.

És conegut que la combinació d’aquests cicles orbitals generen canvis climàtics que es detecten geològicament. De totes maneres, continuen sent cicles que s’escapen de l’escala de la societat moderna.

Ja hem analitzat els elements que es presenten en l’article en qüestió.

En aquest punt, l’articulista literalment afirma que «les dades presentades indiquen que no, que el canvi climàtic no s’ha desencadenat a conseqüència de les activitats antròpiques, i que es tracta d’un procés cíclic que es repeteix des de temps molt remots, des de molt abans que la humanitat fes acte de presència».

És per aquesta afirmació que hem titulat el nostre article com "La perversió de les dades", perquè totes les dades que ha utilitzat són gairebé certes, si bé algunes poden ser molt discutibles. Però hi ha un problema de fons que molts de vosaltres haureu notat: on són els gasos d’efecte hivernacle? Doncs no hi són, en aquest article no s’hi fa cap esment. En la figura 3 es pot veure el gràfic de correlació entre la temperatura mitjana global i la concentració creixent de CO₂ a l’atmosfera.

Figura 3. Correlació entre la temperatura mitjana global i la concentració creixent de CO₂ a l’atmosfera. Climate.gov

De la mateixa manera, totes les dades tractades tenen una periodicitat que escapa en almenys dos ordres de magnitud respecte a la societat moderna i a les emissions de gasos que es duen a terme de manera intensiva des del segle XIX.

Per tant, podem dir que l’autor de l’article ha obviat expressament les dades de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la seva correlació amb l’augment imparable i creixent de la temperatura global actual. També ha utilitzat tendenciosament una escala de més magnitud que la pròpia humana, la qual coincideix amb la del canvi climàtic actual, que es reflecteix en un creixement imparable de la temperatura.

En qualsevol cas, les dades estan disponibles per a tothom, són públiques i molta, molta gent hi destina tota la seva carrera científica a estudiar-ho i divulgar-ho. Quina és la necessitat de negar-ho? Algú és capaç de negar que s’aboquen tones de CO₂ i altres substàncies diàriament a la nostra atmosfera? I que moltes d’aquestes substàncies tenen un efecte hivernacle?

Serà potser que algunes de les persones citades a la bibliografia d’aquest article tenen vincles estrets amb grans petrolieres? Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions, en aquest article només s'exposen tots els arguments i el fons d’aquest article controvertit que presenta el Colegio Oficial de Geológos. Malauradament, l'organisme que signa aquest article controvertit no ha contrastat tota la informació disponible i la que ha utilitzat té una escala que s'escapa de la humana. És una llàstima, perquè cal informar i no desinformar; i si s'informa, es prestigia la professió de geòleg, la qual serà molt important en el futur climàtic que ens espera.

Fotografia de portada de Pixabay.