La dinàmica del vulcanisme islandès a nivell d'usuari

Des de principis d’octubre, al sud-oest d’Islàndia s’ha produït el que es coneix com a eixam sísmic, que podem definir com una seqüència de terratrèmols esdevinguts durant un període en una àrea determinada en què no es distingeix un terratrèmol principal. En pocs dies hi ha hagut milers de terratrèmols de diferent magnitud.

Fotografia aèria amb indicació de la direcció de la fractura dominant. Es pot observar com arriba fins a Grindavik - Imatge: ©  Siggi Anton

En el mapa, també es pot veure una tendència dels terratrèmols a seguir una línia NE-SW. Aquesta tendència mostra el que en profunditat es coneix com a dic, és a dir, la intrusió de magma seguint una estructura geològica. Per entendre’ns, el magma està entrant per una fissura, a la vegada que també està creant fissures amb la mateixa direcció.

I resulta que el dic passa per la població de Grindavík, que, d’altra banda, és on s’han notat més els terratrèmols. Igualment, s’ha detectat que les fissures preexistents s’han reactivat, la qual cosa ha causat desperfectes en algunes edificacions, i s’han produït emanacions de gasos. És per tot plegat que la població ja ha estat evacuada davant l’evident risc de vulcanisme molt proper.

Fotografia aèria de Grindavík on s’ha dibuixat la fractura que s’ha reactivat en aquest episodi - Imatge: © Studying Environmental Issues and Sustainable Utilization of Natural Resources. University of Iceland

Per la seva situació, resulta que aquesta família de fissures que afecta la localitat de Grindavík està al límit de les plaques eurasiàtica i nord-americana i que aquestes s’estan separant. És a dir, Islàndia és la dorsal atlàntica emergida.

Mapa geològic d’Islàndia amb indicació del rift atlàntic amb una línia negra discontínua. La zona de Grindavík està encerclada en groc.

Aquest desplaçament de les plaques permet al magma moure’s dins la fissura i emplaçar-se, fet que provoca aquesta sismicitat i que alhora deforma el terreny. En aquest cas, la deformació és excepcional i mai vista. Algunes zones s’han deformat fins més de 100 cm. En geologia això és una animalada!

Gràfic que mostra la deformació del terreny en centímetres a la zona afectada - Imatge: © Icelandic Met Office

La quantitat de terratrèmols ocorreguts i la deformació del terreny fa evident que la quantitat de magma que s’està emplaçant és molt gran. Ara bé, tot i l’excepcionalitat del fenomen, a Islàndia, les erupcions no solen ser massa explosives, llevat que entrin en contacte amb aigua.

El perill més gran que hi ha ara mateix és que el magma formi un volcà submarí just als afores de la població. Aleshores sí que ens hauríem de preparar per a un esdeveniment que podria ser explosiu i que podria elevar material a l’atmosfera, com fou el cas de l’erupció del 1967 a Surtsey (Islàndia) que va arribar a formar una illa.

Explosivitat del volcà submarí que va formar l’illa de Surtsey (Islàndia) - © Howell Williams, NOAA

En el moment d’acabar aquest article, l’activitat sísmica ha disminuït en gran manera, però comencen a haver-hi emanacions de gas que indiquen una desgasificació del magma. És força habitual que aquest fet sigui indici del començament d’una erupció, tot i que també podria ser que no passés res. En geologia no tenim una bola de vidre per mirar el futur.

Per acabar, és important indicar la diferència entre magma i lava. El magma es tracta d’un fos amb gasos dissolts a alta pressió dins l’escorça, mentre que la lava és el líquid emès a la superfície terrestre que ha perdut gran part dels gasos. Per entendre’ns: magma → dins; lava→ fora. Evidentment, les definicions no són de llibre i es poden matisar, però almenys, si en parlem, que sigui amb coneixement.