La seu de la RACAB

Introducció

L’edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), a la Rambla, 115, es va planificar a finals del segle XIX i avui és un dels edificis més característics d’aquesta via. Va obtenir la qualificació de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, per acord del Govern de la Generalitat del 4 de març de 2014.

Després d’un primer projecte de remodelació de la seu original, on l’Acadèmia havia estat des de poc després de la seva creació l’any 1764, es va optar per una transformació de més envergadura. Cap a l’any 1880, l’arquitecte i acadèmic Josep Domènech i Estapà va fer un primer projecte de restauració que no es va portar a terme.

A l’esquerra, dibuix del primer projecte de façana de Domènech i Estapà i, a la dreta, del mateix arquitecte, dibuix de la façana del segon i definitiu projecte del 1883. Les cúpules al cim de les dues torres laterals no es van instal·lar fins el 1910 - Imatges: © RACAB

Després d’escoltar diversos companys de la corporació, l’arquitecte Domènech i Estapà va elaborar un segon i definitiu projecte en el qual l’edifici es coronava amb les dues cúpules d’observació astronòmica encara existents actualment.

L’any 1910, un cop acabades les obres del nou edifici (que van finalitzar el 1894 i havien durat deu anys), es va instal·lar en la torre més propera a la plaça de Catalunya la cúpula horària o meridiana, amb una ullera de passos Secretan per observar el pas dels astres pel meridià. Aquesta instal·lació fou l’element fonamental del Servei Horari de l’Acadèmia. Fins el 1926 l’hora es va determinar mitjançant observacions astronòmiques; a partir de llavors l’hora es va començar a obtenir a partir de senyals de ràdio.

Malgrat que no s’ha trobat cap document que ho certifiqui, sembla que estava previst dedicar l’altra torre, situada més avall de la Rambla, a l’observació astronòmica, dotant-la d’una cúpula giratòria i d’un telescopi amb muntatge equatorial (darrerament aquesta torre s’anomenava “meteorològica”). Per a aquest propòsit, a la base de formigó on descansa la cúpula que culmina la torre es va col·locar una anella de ferro dentada sobre la qual, amb un mecanisme adequat, es podria fer girar la cúpula. Per motius segurament pressupostaris, cap de les dues cúpules construïdes no es van dotar de mecanismes que permetessin fer-les girar. De fet, l’anella dentada, que únicament es va col·locar en aquesta torre, es va tapar amb formigó, tal com s’ha descobert durant la restauració més recent. Quan el 1894 es va acabar la remodelació, l’Acadèmia ja tenia planificat construir un observatori astronòmic al cim del Tibidabo, de manera que Barcelona tingués un gran observatori, com el que la iniciativa privada va permetre construir a Niça. Camil Fabra i Fontanills, marquès d’Alella, amb la col·laboració de la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona, va finançar la construcció i l’equipament de l’Observatori Fabra, que oferia millors condicions d’observació que la Rambla. Inaugurat el 1904, l’Observatori Fabra, propietat de l’Acadèmia, és un dels observatoris astronòmics en actiu més antics del món i s’ha convertit en un dels símbols de la ciutat.

A banda de les dues torres per a l’observació del cel, l’edifici té, partint de la planta quarta i centrada respecte de la façana, una tercera torre de base octogonal amb un pis superior des d’on es pot accedir a les dues torres astronòmiques laterals. D’aquesta manera, en el moment de la seva construcció, el nou edifici sobresortia dels altres de l’entorn. Aquesta bella façana, però, ha quedat desmillorada amb el pas dels anys per les polítiques que han permès construir, a banda i banda de l’Acadèmia, edificis més alts, un dels quals fins i tot sobresurt de la línia de façana del carrer, i que deixen a la vista unes horroroses parets mitgeres.

El 1894, les obres de l’Acadèmia estaven acabades i la resta de façanes de l’illa s’havien renovat. Des del 1881, a l’esquerra de l’edifici de la RACAB hi havia els magatzems El Siglo, que foren destruïts per un incendi el 1932 (dibuix de l’esquerra). Les cúpules de les dues torres astronòmiques no es van instal·lar fins el 1910. El 1967, en aquest mateix costat, s’hi va edificar un hotel més alt i, poc després, a l’altre costat de l’Acadèmia, s’hi va construir un altre hotel també més alt, els quals trencaven l’harmonia d’aquesta part de la Rambla (dibuix de la dreta) - Imatges: © L’edifici de la RACAB. Editor: Josep Amat, RACAB 2014

La fotografia mostra, abans de la restauració, les dues torres astronòmiques situades a cada costat de la torre central octogonal. La que hi ha a l’esquerra de la foto és l’astronòmica, i l’altra, l’horària. De la cúpula astronòmica sobresurt una torre metàl·lica amb alguns aparells meteorològics - Imatge: © RACAB

Molt encertadament i de forma previsora, els acadèmics van acordar que la planta baixa de l’edifici es dediqués a locals comercials, els lloguers dels quals subvindrien a les despeses de la institució i de l’Observatori Fabra, que, dit sigui de passada, quasi mai no ha rebut les substancials ajudes que reben les acadèmies de Madrid.

La Sala d’Actes de la institució es va ubicar, junt amb altres dependències, a la primera planta de l’edifici. La seva decoració inicial va ser renovada l’any 1924 pel pintor i acadèmic Fèlix Mestres i Borrell. Aquesta Sala d’Actes té doble alçària de manera que ocupa part del que seria la segona planta. La part posterior es comunica amb la Sala de Lectura i en algunes ocasions va permetre ubicar-hi una petita orquestra.

Imatge actual de la Sala d’Actes de la RACAB amb motiu de la celebració del centenari de la visita que va fer Albert Einstein a l’Acadèmia el 1923 - Imatge: © RACAB

Les plantes segona i tercera han tingut diversos usos, com ara el Museu de l’Acadèmia. Quan molts elements del Museu es van transferir o dipositar en altres museus especialitzats, les dues plantes es van dedicar a acollir les grans fonts documentals de la Biblioteca i l’Arxiu i la Sala de Lectura. Amb aquesta finalitat, l’any 1974 s’hi van instal·lar compactus i es va eliminar el tros de l’escala de caragol que des de la planta tercera donava accés a la planta quarta.

La Sala de Lectura de la Biblioteca de l’Acadèmia, situada al segon pis - Imatge: © RACAB

La planta quarta, que havia estat l’habitatge del conserge, també era el magatzem de publicacions i de mals endreços. D’una sala octogonal adjacent a la sala principal de la planta, surt el que queda de l’escala de caragol que dona accés a la planta cinquena i a la seva terrassa. D’aquesta planta surten dues escales de caragol que donen accés a les terrasses i a les dues cúpules.

Base de l’escala de caragol de la planta quarta que dona accés a la planta superior de la sala octogonal i a les cúpules (abans de la restauració) - Imatge: © RACAB

La rehabilitació i restauració de l’edifici

Fa gairebé vuit anys, l’Acadèmia va plantejar-se la possibilitat de rehabilitar i restaurar els espais de la planta quarta, a fi de donar-los nous usos, dotar l’edifici de mesures de seguretat contra incendis, restaurar les cúpules i atendre la necessitat de restaurar aquelles parts de l’edifici que estaven més deteriorades a causa del pas del temps i de les filtracions d’aigua.

Amb aquests propòsits, l’any 2020 es va encarregar un projecte a l’estudi d’arquitectura 2BMFG, que ja havia dut a terme diverses actuacions a la seu de la RACAB, com ara la renovació de la façana i també del terra de la Sala d’Actes. El mateix estudi ja havia preparat els projectes que, amb la mateixa finalitat, s’havien presentat a altres convocatòries per finançar les obres previstes (sense haver rebut cap concessió), especialment les que es duen a terme amb els fons dedicats a l’1 % cultural pel ministeri corresponent. Quan ja s’havia adequat el projecte a les normes de la convocatòria, l’ajut es va denegar al·legant que l’Acadèmia no era un ens públic, a pesar que abans sí que s’havia admès el projecte a tràmit.

A finals de setembre del 2020 es va disposar del pressupost ajustat a la concessió d’un ajut, amb fons FEDER del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que havia estat concedit i seria complementat amb fons de la mateixa Acadèmia. Immediatament, es va encarregar a 2BMFG la redacció dels projectes bàsic i executiu i la direcció d’obra, i s’escollí el novembre l’empresa SEROM per executar la rehabilitació, que preveia un termini d’execució de sis mesos, tot i que l’aparició durant l’execució de les obres d’imprevistos que per motius de seguretat no es podien obviar, van perllongar les obres fins el començament de l’any 2023.

Finalment, els objectius principals de l’obra han estat: 
1. La instal·lació d’un modern sistema antiincendis a tot l’edifici que garantís la conservació dels arxius i documents, i d’altres mesures de seguretat, com ara els llums d’emergència i la substitució dels parallamps.
2. La rehabilitació de la planta quarta, a fi de convertir-la en una sala polivalent, i la restauració de la torre octogonal.
3. La substitució o el reforç de totes les bigues deteriorades de la sala octogonal i de les cobertes inclinades.
4. La restauració de les mènsules i de les cornises de l’edifici.
5. La restauració i rehabilitació de les cúpules d’observació astronòmica.
6. La impermeabilització de les terrasses i les cobertes.

Mesures de seguretat

S’ha fet una instal·lació antiincendis en tot l’edifici: des de la porta d’entrada situada a la planta baixa fins al quart pis. El sistema antiincendis té dos components: d’una banda, un mecanisme de sobrepressió que impedeix que les flames d’un eventual incendi al Teatre Poliorama puguin propagar-se per l’escala principal i afectar tot l’edifici; i de l’altra, una instal·lació, distribuïda per les plantes segona i tercera, que consta de detectors d’incendis repartits per totes les plantes i de cinc bombones de gasos inerts (nitrogen i argó), de 250 quilograms cadascuna, situades a la planta tercera, i un sistema de «dutxes» repartides pels sostres de les dues plantes per tal que els gasos inerts impedeixin la propagació del foc que pugui aparèixer a qualsevol de les dependències de la Biblioteca i l’Arxiu i el magatzem. Els gasos inerts dilueixen l’oxigen present en l’aire del recinte de manera que el foc no pugui continuar, però possibiliten que la quantitat d’oxigen sigui encara suficient per permetre la vida dins del recinte.

Les cinc bombones de gasos inerts i els disparadors automàtics - Imatges: © Gerard Gómez

S’han substituït els parallamps de punta Franklin que hi havia a les dues cúpules per un sol parallamps amb un dispositiu d’encebament electrònic, que s’ha col·locat a la cúpula horària. Curiosament, l’empresa encarregada de fer la substitució, Parallamps Torrente, ha estat la mateixa que n’havia fet la instal·lació original a finals del segle XIX.

Aspecte exterior de la cúpula horària anterior (esquerra) i posterior (dreta) a la substitució del parallamps de punta Franklin pel parallamps actual  - Imatges: © Gerard Gómez

Rehabilitació de la planta quarta i restauració de la torre octogonal

Les obres de rehabilitació de la planta quarta han consistit a suprimir-ne les parets i els envans del cos principal, treure el fals sostre de guix i deixar al descobert les bigues de fusta originals que ara constitueixen el nou i bell sostre de la nova sala polivalent. Per motius de seguretat, derivats de l’amplària de l’escala que baixa fins al tercer pis, l’aforament màxim de la sala és de cinquanta-cinc persones. Un cop suprimit el fals sostre de la sala, ha quedat a la vista l’enginyós sistema ideat per Domènech i Estapà per al sosteniment de les dues torres, consistent en una estructura octogonal per a cada torre que reposa sobre les parets mestres de l’edifici.

Aspecte general de la sala polivalent i del sistema de sosteniment de les dues torres d’observació astronòmica  - Imatges: © Gerard Gómez

Un terra tècnic ha servit per anivellar-lo i dissimular la instal·lació elèctrica i de dades al llarg de tota la sala, així com la instal·lació d’aire condicionat.

També s’ha restaurat la sala de la torre octogonal que arrenca d’aquesta mateixa planta i que es troba annexa a la sala polivalent. Amb la restauració s’han recuperat les pintures i les finestres de la sala, a més de l’escala de caragol que arriba fins el que seria el nivell cinquè de l’edifici. Aquesta sala és idònia per fer-hi diverses activitats i exposicions, com la que apareix a la imatge inferior, corresponent a l’exposició de pintures «Tacat de núvols», de l’acadèmica M. Àngels Domingo Laplana, Madola, que va servir per inaugurar-la, o la que es va fer a la primavera del 2024, amb el títol «La revolució silenciosa», per commemorar el setanta-cinquè aniversari de la invenció del transistor.

Aspecte de la sala octogonal de la planta quarta després de la restauració i amb les pintures de l’exposició «Tacat de núvols» - Imatge: © RACAB

En les esmentades obres del 1974 per instal·lar-hi armaris compactes a les plantes segona i tercera, i poder atendre les necessitats de la Biblioteca i l’Arxiu, es va suprimir un tram de l’escala de caragol que començava a la planta tercera i arribava fins al pis superior de la torre octogonal, de la qual únicament es va conservar el tram superior. També s’ha refet el sostre de la sala de compactus de la planta tercera de manera que s’ha eliminat el sostre de guix i s’han deixat a la vista les bigues originals.

D’aquest pis superior de la torre octogonal, també se n’han restaurat el terra, els tancaments i la decoració de les finestres i, molt especialment, el sostre. Durant la restauració es va descobrir que totes les bigues metàl·liques estaven rovellades, la qual cosa afectava perillosament la seguretat de l’edifici. Mantenint l’estructura original de voltes triangulars de mocador, s’han substituït totes les bigues i voltes que suporten el sostre i el terrat que hi ha a sobre.

D’esquerra a dreta, dues imatges d’abans de la restauració: l’interior de la planta cinquena de la torre octogonal i el seu sostre amb voltes triangulars de mocador (primera); a causa de les humitats, totes les bigues estaven rovellades (segona). I dues imatges de després de la restauració: interior i sostre de la planta superior de la torre octogonal amb totes les bigues noves - Imatges: © Gerard Gómez

Des de la planta superior de la torre octogonal s’accedeix a les cúpules de les dues torres astronòmiques per sengles escales de caragol, de les quals s’ha restaurat la pintura i la fusteria de les obertures.

Aspecte de la porta d’entrada i de l’escala d’accés des de la planta superior de la torre octogonal a la cúpula astronòmica, abans (fotos superiors) i després (fotos inferiors) de la restauració - Imatges: © Gerard Gómez

Restauració de les mènsules i les cornises

Per motius pressupostaris, la restauració de la façana de l’edifici feta l’any 2020 no va poder incloure altres elements com ara les cornises i les parets de les terrasses situades a la façana posterior o les mènsules que adornen les torres astronòmiques. Com es pot veure a les fotografies de més avall, ambdós tipus d’estructures estaven molt deteriorats i ha calgut restaurar-los. S’ha restaurat tota la pintura, de fons i ornamental, i se n’han recuperat els colors originals. També s’han restaurat totes les terrasses, els sostres inclinats i les claraboies de l’edifici; s’han recuperat les motllures originals i s’han canviat les bigues que es trobaven en mal estat.

Aspecte de les torres i de les cúpules d’observació durant la restauració i, un cop ja restaurades, vistes des de l’interior de l’illa. La que hi ha a l’esquerra de la foto és l’horària, i l’altra, l’astronòmica - Imatges: © Gerard Gómez

La restauració de les cúpules

Com ja s’ha dit, la torre horària, més propera a la plaça de Catalunya, es va construir i equipar tal com estava previst: la seva cúpula no era giratòria i únicament tenia una obertura al llarg del meridià per permetre les observacions necessàries per al Servei Horari de l’Acadèmia.

La torre destinada a les observacions astronòmiques havia d’estar equipada amb un telescopi amb muntura equatorial i requeria un mecanisme de rotació de la cúpula que mai no es va instal·lar. Tot i que no desmereixia de l’estètica de l’edifici i abaratia el cost de l’obra, probablement l’Acadèmia va pensar que les observacions astronòmiques es farien des del nou observatori del Tibidabo, ja en projecte.

L’estructura de les dues cúpules, l’horària i l’astronòmica, d’aproximadament quatre metres de diàmetre, està formada per setze nervis de fusta i de ferro que li donen la forma de casquet esfèric i que es conservaven en bastant bon estat. Sobre els nervis hi ha clavats els llistons de fusta que tanquen tota l’estructura, excepte les finestres i l’obertura meridiana. Ha calgut substituir els llistons que es trobaven en mal estat.

La torre astronòmica: restauració i rehabilitació de la cúpula

Amb el pas dels anys, la torre prevista per a l’observació astronòmica fou anomenada “torre meteorològica” i, al cim, s’hi posaren aparells per poder prendre mesures meteorològiques, que tradicionalment ja feia l’Acadèmia des de diversos indrets i que, des del 1913, es fan des de l’Observatori Fabra de manera ininterrompuda. Per aquest darrer motiu, no es va considerar necessària la reposició dels aparells a mesura que aquests s’anaven espatllant, tot i que la instal·lació de la torre metàl·lica que suportava els aparells meteorològics va contribuir al deteriorament d’aquesta cúpula.

D’acord amb la suposada idea inicial concebuda per a aquesta torre, així com la de no modificar-ne l’estructura interna, es va decidir restaurar la cúpula per poder instal·lar-hi un petit telescopi per a l’observació astronòmica. Calia, per tant, que tota la cúpula pogués girar 360 graus respecte de l’eix vertical de la torre i que, per poder observar el cel, tingués una obertura rectangular, amb una visera d’una sola peça per poder-la obrir i tancar. Aquesta restauració, com la de la resta de l’edifici, es va fer respectant al màxim la construcció original i també l’aspecte extern i l’intern de la cúpula.

En aquesta cúpula, s’hi han instal·lat dos mecanismes nous, un per assegurar que aquesta pugui girar i l’altre per obrir i tancar la visera. Els mecanismes són manuals, però es podrien motoritzar fàcilment.

El funcionament bàsic dissenyat per als dos mecanismes, el d’obertura i tancament de la visera i el de gir de la cúpula, és simple: una roda dentada (que es fa girar amb una manovella) té inserides les dents en una cadena de transmissió fixada a l’objecte que es vol moure (la visera o la cúpula). El disseny i la instal·lació d’ambdós mecanismes l’han fet els enginyers del sincrotró ALBA, que ja fa uns quants anys havien restaurat el mecanisme de rotació de la cúpula, de deu metres de diàmetre, de l’Observatori Fabra. A continuació oferim una descripció esquemàtica de cadascun.

Per tal de guiar el gir de la cúpula, a la part inferior s’ha col·locat i fixat una primera anella d’acer amb el mateix diàmetre de la base de la cúpula (quatre metres), en un pla perfectament horitzontal.

Esquema del mecanisme de gir de la cúpula - Imatge: © RACAB

Una segona anella, d’aproximadament el mateix diàmetre i de tub d’acer amb secció rectangular, està lligada a la cúpula, i gira sobre la primera anella. Sobre aquesta segona anella hi ha fixada la cadena de transmissió. Entre les dues anelles hi ha uns “carrets” que les lliguen. Cada “carret” té dues rodes (laterals) i porta uns rodaments de boles que llisquen sobre l’anella inferior.

Vistes del “carret” que uneix les dues anelles - Imatge: © RACAB

El “carret” que lliga les dues anelles té dos mecanismes addicionals: un evita que les dues anelles es puguin separar i l’altre impedeix que la cúpula pugui descarrilar lateralment. Per tal d’absorbir la desviació radial de la base de la cúpula respecte a la d’una anella perfectament circular, hi ha una lleva amb una molla de compressió que assegura el contacte en tot moment entre la roda dentada i la cadena a fi d’evitar possibles efectes del vent.

Vista general del mecanisme de gir de la cúpula i detalls del mecanisme d’engranatge entre la roda dentada i la cadena fixada a la cúpula, així com de la molla (groga) de compressió entre totes dues - Imatges: © Gerard Gómez

El mecanisme d’obertura de la visera rectangular de la cúpula és semblant al de gir; consta d’una roda dentada fixada a la cúpula que té les dents engranades en una cadena fixada a la visera. En fer girar la roda dentada amb una manovella, la visera s’obre i es tanca. A causa del pes de la visera, que és d’una sola peca, i per tal d’evitar moviments ràpids i inesperats quan aquesta s’està tancant, hi ha un senzill, però enginyós, mecanisme que per fregament frena un possible tancament sobtat de tota la visera.

De dalt a baix, detalls del mecanisme d’obertura i tancament de la visera; aspecte de l’interior de la cúpula astronòmica amb el pilar de suport del telescopi un cop restaurat; i aspecte de l’exterior de la cúpula astronòmica un cop restaurada - Imatges: © Gerard Gómez

La torre horària: restauració i rehabilitació de la cúpula

Barcelona té hora pública des del segle XV (l’any 1410) gràcies, aleshores, a un rellotge de campanar de la catedral. La RACAB va crear el seu propi Servei Horari el 1886 i, cinc anys més tard, l’Ajuntament de Barcelona va declarar hora oficial la que donava l’Acadèmia. Des de bon començament el director del Servei Horari de l’Acadèmia fou el doctor Eduard Fontserè i Riba (1870-1970).

Aquell mateix any, Adolf Juillard va ser contractat com a rellotger de l’Acadèmia i ajudant del doctor Fontserè, però, com que el 1886 les torres d’observació de l’edifici no estaven a punt, Juillard havia de buscar una hora «mitjana» en els vaixells de guerra o en els transatlàntics fondejats al port, on anava amb un cronòmetre de precisió. L’hora aconseguida d’aquesta manera era l’hora oficial.

Aspecte interior de la cúpula astronòmica abans de la rehabilitació - Imatges: © Gerard Gómez

Abans i després de la restauració, porta d’entrada i escala d’accés des de la torre octogonal de la planta cinquena a la torre horària. Al llindar de la porta d’entrada hi ha escrites les coordenades geogràfiques de l’observatori; cal notar que la longitud geogràfica (0 h 33 min 30,1 s ) està referida a l’Observatori de San Fernando (Cadis) - Imatges: © Gerard Gómez

Abans de la restauració, interior de la cúpula horària amb la ullera de passos Secretan instal·lada - Imatge: © RACAB

Com ja s’ha dit, la cúpula horària estava fixada a la base i no tenia moviment de gir. Per poder fer les observacions necessàries per a la determinació de l’hora, únicament calia una obertura de 180 graus en la direcció del meridià; de fet, són dues finestres de noranta graus cadascuna (una orientada cap al sud i l’altra cap al nord) que s’obrien i es tancaven mitjançant unes persianes metàl·liques. En el moment de fer la reforma, algunes de les peces de les persianes encara es podien moure, però els mecanismes d’obertura i tancament havien desaparegut.

Interior de la cúpula horària abans de la restauració - Imatges: © Gerard Gómez

La restauració d’aquesta cúpula s’ha fet respectant les inscripcions i els elements ornamentals, incloent-hi l’arc metàl·lic amb graons que permet fer observacions amb més comoditat. S’han substituït o reparat tots els elements deteriorats, incloent-hi l’estructura metàl·lica de la cúpula, l’exterior de zenc i totes les làmines de fusta que ha calgut, les quals s’han canviat per unes de noves de mida igual a les existents. S’ha pintat tant l’estructura metàl·lica, un cop sanejada, com tota la fusta. Les làmines metàl·liques de les obertures meridianes s’han deixat fixes i, per tal de garantir l’estanquitat de la instal·lació, s’ha segellat tot el conjunt.

Aspecte actual, un cop acabada la restauració, de l’interior de la cúpula horària - Imatges: © Gerard Gómez

NOTA:

Article original: “La restauració i rehabilitació de la seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona” publicat a la web de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona