La transició a la maternitat: vinculant les hormones, el cervell i el comportament

Els investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de l’Instituto de Investigación Sanitaria Gregorio Marañón i de l’Hospital del Mar Research Institute hem elaborat conjuntament el primer article que revisa la literatura científica existent sobre l’adaptació neurobiològica que ocorre durant l’embaràs i el postpart en humans i en altres animals: “The transition to motherhood: linking hormones, brain and behaviour”.

El nostre estudi, amb Camila Servin-Barthet i Magdalena Martínez com a primeres autores i Òscar Vilarroya i Susana Carmona com a coordinadors, s’ha publicat a Nature Reviews Neuroscience, la revista més citada en neurociències i que publica les revisions en neurociència més interessants i de major qualitat en l’àmbit internacional.

Entre els motius que ens han dut a fer la revisió hi ha el fet que la gran majoria d’estudis fets fins ara s’han dut a terme en rates. Per això, creiem de vital importància desenvolupar recerca en dones perquè: “Hi ha coincidències entre els humans i altres animals, però hi ha moltes diferències cerebrals, sobretot en l’escorça, la part del cervell més evolucionada, i hormonals, ja que la «coreografia» entre hormones sexuals és diferent en cada espècie”, tal com explica Camila Servin, investigadora del Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal de la UAB i de l’Hospital del Mar Reseach Institute. En aquest sentit, Òscar Vilarroya afirma: “És sorprenent com l’estudi d’una de les experiències més generalitzades i importants dels humans no hagi estat mai considerada central.”

Fig. 1 | Canvis en el volum de la matèria grisa durant la transició a la maternitat. Les zones ombrejades representen regions cerebrals en les quals s’ha detectat que disminueix el volum de matèria grisa durant l’embaràs i augmenta durant el postpart. Cal destacar que la figura només mostra les regions on s’han documentat disminucions i augments concurrents, deixant de banda regions cerebrals addicionals que disminueixen durant l’embaràs, però que no augmenten durant el període postpart o viceversa – Imatge: © de la publicació Servin-Barthet, C., Martínez-García, M., Pretus, C. et al. “The transition to motherhood: linking hormones, brain and behaviour”. Nat. Rev. Neurosci. (2023).  

Maternitat i canvis morfològics

Se sap que la maternitat transforma, psicològicament i fisiològicament, i que comporta adaptacions del comportament de la mare adreçades a assegurar el benestar de la descendència. L’any 2017 ja vam demostrar que l’embaràs implica canvis en la morfologia del cervell de les mares primerenques, en concret, reduint la matèria grisa de regions implicades en les relacions socials. En els últims anys, hem observat que el cervell canvia al llarg de diferents etapes de la maternitat i fins a dos anys després del part, i aquesta dinàmica s’acompanya de fluctuacions hormonals extremes.

En l’article, descrivim tres factors que ens ajuden a entendre com s’adapta la dona en la maternitat. El primer, els estrògens, les principals hormones candidates a induir canvis cerebrals. En segon lloc, el circuit cerebral relacionat amb la cognició social, i en tercer, els canvis psicològics per desenvolupar un vincle maternofilial adaptatiu a les diferents etapes. Aquest tercer factor constitueix la diferència més gran entre els humans i la resta d’animals, i tal com hem comentat, està molt poc estudiat.  

Fig. 2 | Matèria grisa i trajectòries hormonals al llarg de la transició de la maternitat en humans. A dalt: canvis estructurals en la matèria grisa reportats abans i després de l’embaràs en estudis de ressonància magnètica. El costat esquerre representa la disminució general del volum de matèria grisa observada durant l’embaràs. El costat dret representa l’augment general del volum de la matèria grisa observat durant el període postpart. A baix: cronologia que mostra els nivells hormonals basals idealitzats durant l’embaràs, el part i el postpart. El requadre il·lustra les fluctuacions de prolactina i oxitocina observades en resposta a la succió durant la lactància materna, amb cada pic corresponent a un episodi de lactància materna – Imatge: © de la publicació Servin-Barthet, C., Martínez-García, M., Pretus, C. et al. “The transition to motherhood: linking hormones, brain and behaviour”. Nat. Rev. Neurosci. (2023).  

Futures recerques

En aquest estudi hem revisat centenars d’articles, i hem analitzat les connexions en tres àmbits fonamentals com són els canvis cerebrals, l’evolució hormonal i la conducta maternal. Posteriorment, hem proposat noves línies d’estudi per avançar en la recerca en dones i traçar un full de ruta amb diverses línies de recerca:

1. La primera línia de recerca seria al voltant dels substrats cel·lulars cerebrals, ja que creiem que la fluctuació hormonal té un paper important en la plasticitat de les neurones i la micròglia, i causa una proliferació d’aquest segon tipus de cèl·lules.
2. La segona línia d’estudi que proposem aniria encaminada a explicar com les hormones sexuals (els estrògens principalment) indueixen canvis en la reorganització estructural i conductual. Caldria estudiar més hormones, com l'oxitocina i la prolactina.
3. El tercer repte tindria com a objectiu identificar l’evolució psicològica durant l’embaràs i el postpart, i caracteritzar els canvis funcionals cerebrals responsables d’aquest desenvolupament de la conducta humana. Actualment, en humans, les associacions entre canvis neuroanatòmics i la conducta materna, són poques i difícils de replicar.

De cara al futur, caldrà doncs desenvolupar la metodologia per aconseguir definir millor el vincle entre els canvis cerebrals observats i els diferents components de la conducta materna. 

BIBLIOGRAFIA:

Servin-Barthet, C., Martínez-García, M., Pretus, C. et al. “The transition to motherhood: linking hormones, brain and behaviour”. Nat. Rev. Neurosci. (2023).  DOI: https://doi.org/10.1038/s41583-023-00733-6