TEMES

La vella normalitat química i la nova normalitat

Un altre exemple del diferent significat de les paraules a la ciència i a altres àmbits

La normalitat, per als químics, és una manera antiquada de mesurar concentracions. Hi ha hagut històricament moltes formes de mesurar-ho. Per exemple, la demalitat, la molinitat i la molonitat. No, no faig broma, jo no les havia sentit a dir fins al moment de preparar aquest escrit, però veig que s'expliquen actualment als països asiàtics. I també hi ha la formalitat, la molalitat i la molaritat. I la normalitat, la vella normalitat. Als diccionaris generals no trobareu cap d'aquests termes, ni en els anglesos o francesos. I a la Viquipèdia, poca cosa.

Cal iniciar amb una breu digressió química. Anem al 1777. Wenzel va ser el primer a considerar que certa quantitat d'una substància era equivalent a una quantitat d'una altra quan reaccionaven completament; i si ambdues reaccionaven també separadament amb una tercera substància, les quantitats amb què ho feien eren les mateixes en la majoria de vegades, és a dir que hi havia una equivalència entre elles. Richter va difondre aquest concepte a partir del 1792. Fruit de milers d'experiments al llarg dels segles XVII i XVIII es van poder definir dos conceptes fonamentals en química: les fórmules de les substàncies, i els pesos atòmics dels elements.

En un principi, les fórmules representaven simplement el nombre d'àtoms que constituïen la substància composta, deduïda de les quantitats amb què reaccionaven els elements entre ells. Eren les fórmules empíriques, com les següents, en terminologia actual: NO, H2O, CH3, CH, CH4, CH2O. Aquestes fórmules indiquen només la proporció d'àtoms de la substància, però no l'estructura real de la molècula. Experiments complementaris van portar a determinar les fórmules moleculars de les substàncies, que són el nombre d'àtoms que realment formen la molècula. Per exemple, de les anteriors són NO, H2O, C2H6, C2H2, CH4, C2H4O2. Són possibles també diverses fórmules moleculars per a una mateixa fórmula empírica. Per exemple el C60H60, un dels ful·lerens, té la mateixa fórmula empírica que l'etí o acetilè C2H2, o que el benzè C6H6: tots tres són CH.

De les fórmules empírica i molecular se'n calculen immediatament dos valors. Sabent la massa atòmica de cada element, es poden calcular el pes fórmula, que és la massa en grams de la fórmula empírica, i el pes molecular, que és la massa en grams de la fórmula molecular. Un altre concepte important –més obscur– és el pes equivalent, que té en compte com és la reacció química en la qual intervé la substància. El pes equivalent és igual al pes molecular la major part de vegades, o n'és un submúltiple senzill.

Finalment, la definició que ens faltava i que és l'objectiu de tots els paràgrafs anteriors. La normalitat d'una dissolució és el nombre de pesos equivalents de substància dissolta en un litre de dissolució. Es representa pel símbol N. Dos exemples: si parlem de sosa càustica (NaOH), que té un pes equivalent de 40 g, una dissolució 2N de sosa càustica tindrà 80 g de sosa i la resta, fins a un litre, d'aigua. I si parléssim d'àcid clorhídric HCl, que té un pes equivalent de 36,5 g, una dissolució 2N de clorhídric tindria 73 g de l'àcid i la resta aigua. I ambdues dissolucions són equivalents, perquè quan es barregen reaccionen completament. Aquest és el concepte de normalitat en química: una concentració. Per què es diu com es diu i què té de normal? Deu tenir relació amb norma i normativa, però en desconec l'origen.

normal_catala.jpg
Definició de normal, Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans

A començament del segle XX l'ús de la normalitat per mesurar concentracions es va anar substituint pel concepte de molaritat, similar però que fa servir el pes molecular. Es representa amb la lletra M. Deriva del concepte de mol, inventat per Ostwald el 1892, i, segons Asimov, aquest concepte divideix el món entre els químics, que l'entenen, i la resta de la humanitat, que no. No en parlarem aquí, però si hi estàs interessat pots mirar-te aquest capítol del llibre La truita cremada: "Un mol, poc mol".

Però hi havia hagut també altres conceptes per mesurar concentracions. Es tractava de la formalitat. És tot el mateix, però usant el pes fórmula en lloc del pes molecular o el pes equivalent. Es representa amb F. I, a més, com ja s'ha dit, hi havia hagut la molalitat (que encara s'explica per aquí), la demalitat, la molinitat i la molonitat...

La IUPAC, organisme regulador de la nomenclatura química, desaconsella des de fa anys que s'usi la normalitat, els equivalents, els pesos fórmula i la formalitat. És a dir, que al món de la química, fa molts anys que no hi ha normalitat ni formalitat... I també creu la IUPAC que el terme molaritat és antiquat i caldria substituir-lo per concentració de substància. Però aquí tothom el fa servir, i probablement per molts anys.

I parlem ara del desconfinament.

El concepte de normal pot voler dir que és d'acord amb una norma establerta, o que és com d'ordinari. La vella normalitat vol dir, doncs, el funcionament de la societat abans de la pandèmia. Hi havia la vella normalitat de la química. Però, hi havia una vella normalitat social? No ho han explicitat, que jo sàpiga, però implícitament deuen voler dir que tot el que passava abans era la cosa normal. Les famílies, la feina, els estudis, els viatges de vacances, les diversions... Però, formarien part també de la vella normalitat les pasteres, els conflictes polítics i socials, el masclisme, l'explotació de determinades professions, el mal finançament de les universitats, els presos polítics, els brots de racisme? Tot això deu ser també la vella normalitat...

El govern d'Espanya, i els de diversos països de parla espanyola, ens proposen una nova normalitat. Aquest concepte deu haver estat encunyat per algun expert en màrqueting polític, i probablement és buit de contingut i el seu ús no durarà gaire, pronostico. Nova normalitat hauria de voler dir que es canviarien i es farien habituals alguns comportaments o hàbits diferents dels de la vella normalitat. Però sincerament no m'imagino ningú canviant cap dels components anteriors, els uns perquè els volem així i altres perquè no els podrem canviar amb una societat empobrida. Arribo a la conclusió que la nova normalitat vol dir la vella normalitat, més pobra, amb menys capacitat de fer front a la resolució dels conflictes. I amb mascareta, per als més seguidors de les recomanacions.

Em temo també que, parlant de nova normalitat, els governs –com els químics ja fa temps– han abandonat també la formalitat... Però, sense normalitat i sense formalitat, almenys que hi hagi un punt de moralitat...

cronograma.jpg
El cronograma de la desescalada i el desconfinament tal com era previst a finals d'abril.

Contacta amb Divulcat