Les "Sapphirines": un espectacle de llum i color

Avui us presento un copèpode que ha estat anomenat l’animal més bonic del món, la Sapphirina.

Les Sapphirines són paràsites de plàncton gelatinós, en especial de doliòlids, en els quals s’introdueixen i els devora per dins. Tot i que aquest fet és esgarrifós i que les faria mereixedores d’un post dins d’aquest blog, aquest copèpode ciclopoid té també unes altres peculiaritats que el fan únic dins del plàncton i, fins i tot, dins del regne animal.

Per començar, el seu cos segmentat està molt deprimit, és fi com un full de paper, i passa de ser completament transparent a mostrar iridescències de tots els colors de l’arc de Sant Martí. De fet, el nom Sapphirina li ve de safir, i per això també se’ls ha anomenat els safirs del mar.

Aquestes tonalitats canviants les aconsegueixen gràcies a unes plaquetes hexagonals de cristalls de guanina, un compost químic que les cèl·lules fan servir per elaborar els elements fonamentals de l'ADN i l'ARN. Els cristalls de guanina també els fan servir altres animals, com ara els camaleons per canviar de color, però en les Sapphirines, aquests canvis es produeixen en segons i són d’una intensitat i bellesa sorprenents.

La funció d’aquesta iridescència encara és tema de debat en la comunitat científica. La hipòtesi més acceptada és que, atès que només poden canviar de color els mascles i que les femelles tenen els ulls més desenvolupats, es tracta d’un mecanisme per atraure la parella. En el darrer post (La vida sexual dels copèpodes) us vaig parlar de com els mascles de copèpode detecten i atrapen les femelles per tal de reproduir-se. Aquí sembla que és la femella que se sent atreta pel mascle, però qui no se sentiria atret per un espectacle de llum i color tan esplèndid?