NanoCaedre III: 'Ballant amb nanopartícules', dansa, poesia i música per representar el món nano

El pròxim 13 de juny, dins el marc de la Festa de la Ciència de Barcelona, s'estrena un espectacle diferent d'hibridació entre dansa, música, poesia, tecnologia i nanociència:

"BALLANT AMB NANOPARTÍCULES: SENTINT LA NANOCIÈNCIA DES DE LA DANSA, LA MÚSICA I LA POESIA". Us deixo l'enllaç per fer la inscripció.

Serà la segona de les accions lligades al projecte internacional NanoCaedre després de NanoÈxode.

Amb una mirada poètica, l'espectacle parteix del moviment, la dansa i la performance per crear una experiència en què el públic gaudirà i hi participarà en directe. Científics i científiques experts en nanotecnologia de l’Institut de Nanociència de la Universitat de Barcelona compartiren escenari amb artistes, per tal d’endinsar-nos en el minúscul món de les nanotecnologies, un món que ja està revolucionant les nostres vides.

L'espectacle

L'espectacle s'ha construït seguint un procés similar als processos de construcció del món nano, un procés bottom up o de baix a dalt, és a dir, del no res al producte final. Això s’ha fet a través d'un procés de cocreació entre artistes (Crisal Rodríguez, Josep Lluís Viladot i Ramon Roig), experts en nanotecnologia de l’IN2UB (Sònia Trigueros, Teresa Andreu, Xavier Batlle i Jordi Díaz) i experts en tecnologies mòbils (Onetap Interactive).

‘Ballant amb nanopartícules’ es divideix en quatre actes. A través de petites performances basades en el moviment de les nanopartícules, anem construint i explicant alguna de les característiques que fan que, a la nanoescala, la tecnologia sigui disruptiva.

Des del caos del moviment brownià al control de l'ordre de la nanoescala, un ordre que ens dona les claus per construir el món nano, una construcció complexa i que encara està en evolució. A partir de la construcció i el coneixement, busquem solucions per a alguns problemes, molts dels quals causats per nosaltres mateixos, l'ésser humà; una part plena de llum i d'esperança, l'esperança que ens dona la nanotecnologia aportant-nos solucions per a problemes globals.

"Ballant amb nanopartícules" forma part del projecte NanoCaedre, un projecte d'hibridació d'art i ciència en el qual interactuen diferents disciplines artístiques amb la nanociència i la nanotecnologia. NanoCaedre vol ser, al seu torn, un punt de trobada i debat entre l'art i la ciència, on es potenciï la tercera cultura.

L’estrena

Podreu gaudir de l’espectacle dins de les activitats de la Festa de la Ciència de la ciutat de Barcelona el pròxim 13 de juny del 2021 a les 18 h al Gasòmetre. I durant el mes de juliol en podreu tornar a gaudir a la Universitat de Barcelona. Durant l'espectacle, el públic va combinant el seu rol d'espectador amb el de ser part activa de l'espectacle interaccionant-hi, gràcies a les tecnologies mòbils adaptades i dissenyades per a l'espectacle per l'empresa emergent, Onetap.

Cal destacar, la feina de cocreació de l'artista Crisal Rodríguez, clau per aconseguir la hibridació entre art i nanociència. Al seu torn, de nou Josep Lluís Viladot ha creat la música per a l'espectacle, tal com va fer per a NanoÈxode. D'això en parlarem en un altre post.

La nanociència dins de l'espectacle

L’espectacle gira al voltant de quatre temàtiques científiques.

El desordre-moviment brownià

El 1827, el botànic Robert Brown va notar que si mirava els grans de pol·len en l'aigua a través d'un microscopi, el pol·len es movia, i va anomenar aquest tremolor "moviment brownià", tot i que no va descobrir què el causava. Al principi va pensar que el pol·len havia d'estar viu, però després de provar el fenomen amb fines partícules de pols, va confirmar que el moviment no es devia a cap organisme viu. Tot i que va ser el primer a veure-ho, mai va saber interpretar-ho… Tanmateix, va quedar el seu nom per a la història.

El 1905 va ser l’any miraculós de la ciència gràcies a Einstein. El científic alemany es va adonar que la sacsejada dels grans de pol·len que es veia en el moviment brownià es devia a les molècules d'aigua que colpejaven els diminuts grans de pol·len, malgrat que una molècula d'aigua mesura aproximadament 0,1 nanòmetres i la partícula de pol·len mesura, aproximadament, 10.000 vegades més que una molècula d'aigua.

La partícula de pol·len és tan gran en comparació que es pot considerar com un globus aerostàtic molt gran que és empès constantment per un exèrcit de formigues. Aquesta part em toca a mi fer-la i explicar-la:

El moviment brownià de les partícules en un líquid es deu al desequilibri instantani en la força exercida per les petites molècules de líquid sobre la partícula. Aquí hi ha la clau per la qual Brown no va poder interpretar el fenomen. Sota un microscopi els grans de pol·len eren visibles però les molècules d'aigua no, per la qual cosa semblava que el pol·len rebotava per si sol. 

I voleu saber una cosa, aquest aparent desordre descontrolat pot afectar la nostra vida diària, encara que és possible que no ens n'adonem. No sols el moviment d'àtoms, sinó també qualsevol cosa que tingui moviment irregular... com l’economia. Sí, sí, l’economia com el mercat de valors, l’anàlisi d'empremtes dactilars o els jocs d'atzar o també l’art poden ser afectats pel desordre! Fet que permet fer proves, per exemple, per determinar la falsificació de pintures i altres objectes d'art, el rastreig d'animals, etc. I encara us podria dir més coses, és simplement increïble com coses que ens semblen tan allunyades poden aplicar-se a alguns dels aspectes més inesperats de les nostres vides.

Abans d'acabar amb el moviment brownià us deixo amb Cortázar i la seva fantàstica Maga del llibre Rayuela:

Vamos componiendo una figura absurda, dibujamos con nuestros movimientos una figura idéntica a la que dibujan las moscas cuando vuelan en una pieza, de aquí para allá, bruscamente dan media vuelta, de allá para aquí, eso es lo que se llama movimiento brownoideo, ¿ahora entendés?, un ángulo recto, una línea que sube, de aquí para allá, del fondo al frente, hacia arriba, hacia abajo, espasmódicamente, frenando en seco y arrancando en el mismo instante en otra dirección, y todo eso va tejiendo un dibujo, una figura, algo inexistente como vos y como yo, como los dos puntos perdidos en París que van de aquí para allá, de allá para aquí, haciendo su dibujo, danzando para nadie, ni siquiera para ellos mismos, una interminable figura sin sentido.

L’ordre de la construcció del món nano: el món nano és una unió de mons

De la física a la química, de la química... a la vida. La nanotecnologia és un conjunt de tecnologies multidisciplinari, caracteritzat sobretot per la mida, que implica canvi de propietats. El món nano, sobretot el món de les nanopartícules, és desordenat, segueix un moviment brownià, però som capaços de transformar aquest desordre en ordre per construir el món nano. I quan les nanopartícules comencen a poder governar les fluctuacions tèrmiques, de mica en mica, s'autoorganitzen. Així, podem manipular àtoms, desenes d'àtoms, centenars d'àtoms.

Segons Xavier Batlle, un dels investigadors presents a l’espectacle:

Les lleis de la física quàntica ens impedeixen anar més avall en el nostre desig inesgotable de control. Estem limitats. No podem fer ni nanosubmarins ni nano-Sagrades Famílies. Les nostres mans no són de rellotger, són mans de boxejador.

O un piano de set escales tocat amb guants, mans maldestres, mans gruixudes i enganxoses, on Van der Waals és més fort que Newton.

De la construcció a solucions: l’emergència climàtica

Amb el control de l’ordre, és a dir, amb la fabricació en la nanoescala, construïm el món dels nanomaterials. A partir de les seves excel·lents propietats podem obtenir noves aplicacions en qualsevol sector industrial, sent-ne un l’energia. A continuació podem veure una imatge sobre les diferents possibilitats que ens dona la nanotecnologia en el sector de l’energia.

Una d’aquestes possibilitats mira a la naturalesa, ja que ens permet fer processos de fotosíntesi artificial. Com diu la investigadora de la Facultat de Química, Teresa Andreu, experta en la temàtica i participant en l'espectacle:

La nanotecnologia ens permet crear nanoestructrures que actuen com a nanoantenes per capturar els rajos de sol i millorar l’eficiència de les cel·les solars. Amb aquesta electricitat verda podem activar nanocapsetes que augmentaran el rendiment d’una tecnologia que supera els problemes tècnics insalvables fins ara.

Estem parlant d’energia neta, d’hidrogen, de crear combustibles sintètics i plàstics sense petroli.

Cloenda final: nanomedicina, canvi de paradigma

En aquest viatge viureu en un ordre desordenat i un desordre ordenat. Sentireu com controlem la matèria atòmica i com la transformem en increïbles aplicacions, aplicacions que ens il·luminen la foscor de molts problemes que ens envolten i que ens donen una llum d'esperança cap al futur.

Si hi ha un camp que ens dona “una llum d’esperança cap al futur” és el camp de la nanomedicina. La nanomedicina es defineix com l'aplicació de la nanotecnologia per tal d'aconseguir la innovació en la cura de la salut. Utilitza les propietats desenvolupades per un material en la seva escala nanomètrica de 10-9 m, que sovint difereixen en termes de física, química o biologia del mateix material a una escala més gran.

La nanomedicina és un instrument habilitador clau per a la medicina personalitzada, regenerativa i dirigida a lliurar el següent nivell de nous medicaments, tractaments i dispositius implantables a metges i pacients, per assolir veritables avenços en la cura de la salut. I aquesta és una de les línies argumentals de la quarta part de l’espectacle, liderada per la investigadora de l'Oxford University i professora associada i investigadora de la Universitat de Barcelona, Sònia Triqueros.

La nanotecnologia ens permet desenvolupar l’autoassemblatge dirigit externament. Imagineu-vos una classe de nens en una excursió, ells de forma arbitrària s’organitzen en files però finalment la professora els organitza per cognoms, alçades, etc.; doncs, una cosa semblant és el que podem fer al laboratori per aconseguir nanofabricar nanoestructures prometedores, de baix cost i alt rendiment. Nanoestructures per lluitar contra malalties com el càncer.

Més enllà d'això, la nanomedicina proporciona noves eines importants per fer front al gran desafiament d'una població que envelleix i això es creu que és fonamental per a una atenció mèdica millorada i rendible, un factor crucial perquè els medicaments i tractaments estiguin disponibles i siguin assequibles per a tothom.

En resum, us hem preparat un espectacle, cocreat entre artistes i científics, que mostra el món de les nanotecnologies d'una manera fascinant i sorprenent. Us hi esperem!