NanoDAY 2025

El 9 d’octubre ens vam tornar a trobar al DFactory Barcelona per celebrar una nova edició del NanoDAY.

Aquesta quarta edició, sota el lema “2050: cap a on van les nanotecnologies i la quàntica?”, va ser una conversa col·lectiva en el marc d’un context històric, perquè el 2025 ha estat proclamat per l’ONU com l’Any Internacional de la Ciència i la Tecnologia Quàntiques, coincidint amb el centenari del desenvolupament de la mecànica quàntica.

La jornada, organitzada pel Clúster MAV, els CCiTUB i l’IN²UB, amb la col·laboració de Leitat, ICFO i l’ICSSL i el patrocini de Chemplate Materials SL, va reunir veus que, malauradament, no solen coincidir en un mateix espai: recerca, empresa i societat. L’objectiu de la jornada no era fer un catàleg de resultats, sinó traçar ponts de connexió: del laboratori al pilot, del prototip al mercat, i del debat ètic a la regulació que l’ha d’acompanyar.

Va obrir el foc Pol Forn-Díaz amb una panoràmica clara de la segona revolució quàntica: un ecosistema que madura de dalt a baix —programari per a superconductors, fotònica integrada, xarxes de comunicació quàntica— i que ja troba les primeres aplicacions en criptografia, sensòrica i computació híbrida. El missatge que va donar va ser directe: cal prioritzar problemes concrets en què la quàntica ja aporta avantatges i fer créixer, en paral·lel, el talent i la pila tecnològica (o stack).

Tot seguit, Guillem Aromí va presentar el III Llibre blanc de les nanotecnologies, amb la sostenibilitat com a epicentre temàtic. La sostenibilitat no és un apèndix, sinó el fil conductor per a l’evolució de la nanotecnologia: materials i processos que estalvien energia, recirculen recursos i minimitzen impactes, amb indicadors comparables i una cadena de valor traçable des del disseny fins al final de la seva vida. En un ecosistema que vol créixer, posar mètrica i mètode és la manera més seriosa d’evitar el hype o, el que és el mateix, d’evitar les grans expectatives davant de qualsevol novetat.

La primera taula va fer aterrar algunes idees, com ara que els materials de frontera ja truquen a la porta de la indústria. Cooling Photonics va parlar de gestió tèrmica passiva; INBRAIN Neuroelectronics, d’interfícies cervell-ordinador biocompatibles, i Nanobots Therapeutics, de nanorobòtica mèdica i lliurament dirigit. Per part de les representants no hi va haver triomfalisme, van parlar de lliçons d’escalat, de certificacions, i de què vol dir realment passar de la prova de concepte (proof of concept) al laboratori a fàbrica (lab to fab).

Després, la conversa es va centrar en una mirada que sempre cal tenir en compte: l’ètica i l’impacte social. Els ponents van recordar que cap avenç és neutral i que, per tant, és necessari avaluar riscos (toxicitats, biaixos, privacitat), incorporar la societat en fases primerenques i treballar amb transparència. Tots aquests aspectes no són frens, en realitat són el combustible perquè la tecnologia arribi on toca i com toca, i aquí, la nano i la quàntica comparteixen responsabilitats i oportunitats.

La segona taula va posar llum sobre les aplicacions quàntiques emergents. La comunicació i la criptografia quàntica apareixen com els primers mercats clars, mentre que la sensòrica de precisió i la computació avancen de la mà d’enfocaments híbrids i paràmetres realistes. El consens era ampli: no es tracta només de programari brillant, sinó de casos d’ús amb retorn i d’una cadena de proveïdors, estàndards i talent que els faci possibles.

Si alguna cosa defineix el NanoDAY és el passadís; és a dir, les converses entre sessions on els assistents comparteixen idees que, potser, qui sap!, en el futur es recuperaran i seran una realitat.

Al final del dia, els que vam participar en aquesta jornada no sortíem amb un eslògan, sinó amb deures compartits que passen per: prioritzar projectes amb impacte; desplegar ecodisseny i indicadors des del minut u; coordinar regulació i estàndards, perquè la innovació entri pel carril ràpid i segur; invertir en talent interdisciplinari que parli nano, quàntica i mercat; i fer comunitat entre recerca, empreses emergents, corporacions i administració.

Si no vau poder venir, trobareu la crònica, les presentacions i la gravació al web del Clúster MAV i als canals dels centres participants. I, si hi vau ser, segur que compartiu la meva sensació: dies així ens recorden per què fem el que fem, perquè la nanotecnologia, en diàleg amb la quàntica, no només amplia els límits del coneixement, sinó que ens obliga a imaginar un futur més sostenible, més just i més intel·ligent.

La veu de la societat: divulgació i ràdio

La jornada va continuar per a mi amb una entrevista a Ràdio 4 (amb Núria Coll i Pere Buhigas), en què es va parlar de nanomedicina, aplicacions industrials i sostenibilitat, i que va acabar amb un missatge final: la ciència no només resol problemes, també inspira solucions i confiança. Podeu escoltar-la aquí.

Volem donar les gràcies a tots els ponents, moderadors i participants per una jornada que fa ecosistema. Podeu veure un resum de la jornada a YouTube, i una crònica completa, presentacions i gravació al web del Clúster MAV. Podeu tambéseguir els canals de CCiTUB, IN²UB, ICFO, ICN2, Leitat i Clúster MAV per a novetats.