OSIRIS-REx ens descobreix un asteroide actiu: Bennu

La sonda OSIRIS-REx (NASA) fa mesos que cartografia i recopila valuosa informació de l'asteroide 101.955 Bennu. Es tracta d'un asteroide primitiu i carbònic, amb materials formatius semblants als que componen les condrites carbòniques que posseeixen una fina matriu de gra micromètric que compacta els seus minerals formatius i sol posseir matèria orgànica i aigua. Així doncs, es tractaria d'un cos transicional, a mig camí entre un cometa i un asteroide merament rocós. No cal dir l'interès científic i tecnològic que suposa la seva exploració, particularment quan és un dels asteroides potencialment perillosos (APP, si no fem servir l'acrònim anglosaxó: PHA)  amb una probabilitat acumulada d'impacte amb la Terra més elevada, concretament d'una entre 2.700 entre els anys 2175 i 2199.

Un asteroide actiu

Cometes i asteroides transicionals van incorporar fases volàtils als seus interiors, algunes de les quals encara romanen preservades als seus interiors en forma de gel. Pot semblar mentida però aquests objectes són porosos atès que són fets d'agregats primordials de graveta i roques, poc compactats, que els atorguen unes propietats físiques inusuals. L'anomenada inèrcia tèrmica, una mesura de la capacitat de conduir la calor envers el seu interior, és tan baixa que fa que siguin capaços d'aïllar de manera quasi perfecta els materials primigenis que puguin haver sobreviscut als seus interiors. En aquest context, la possibilitat que alguns asteroides siguin capaços d'emetre petites partícules per la pressió del gas que se sublima des dels gels o els minerals hidratats, semblava gens menyspreable. Algunes imatges preses per OSIRIS-REx semblen demostrar que Bennu és un asteroide actiu, capaç d'emetre partícules des de la seva superfície (vegeu Fig. 1).

Figura 1. Un nombre important de partícules semblen levitar al voltant de l'asteroide Bennu (NASA/Goddard/University of Arizona/Lockheed Martin)

Reconstruint la forma i l'estructura interna

La superfície de Bennu ha estat torturada per les col·lisions amb altres cossos al llarg dels eons. Això ha significat que la trobem plena de grans blocs (anomenats boulders). Com a conseqüència, la recol·lecta de materials de la superfície de Bennu es converteix en un repte tan important com imprescindible. L'aterratge, o potser hauríem de dir "asteroidatge", sobre la superfície per possibilitar la recuperació d'aquestes mostres sembla força complicat i perillós per al futur de la missió. Cal no oblidar que un dels principals objectius de la sonda OSIRIS-REx és retornar material de Bennu a la Terra en una càpsula estanca. Així aconseguirem als nostres laboratoris un estudi in situ, fidedigne, dels materials que conformen Bennu i la seva versemblança o diferència amb les condrites carbòniques que arriben a la Terra.

A causa de la transcendència de tot això, no cal afanyar-se, hi ha grans esforços dedicats a reconstruir topogràficament la seva superfície per tal d'aconseguir una nova fita en l'exploració espacial: el retorn de mostres des de Bennu (Fig. 2). Per cert, cal aprofitar aquesta entrada per citar que la captura de material des de la superfície d'un asteroide va ser assolida per primera vegada per la sonda Hayabusa de l'Agència Espacial Japonesa (JAXA). Va resultar un èxit tan extraordinari que tot just JAXA acaba d'aconseguir que la seva segona iniciativa, Hayabusa 2, ho hagi tornat a fer, ara d'un altre asteroide carbònic: 162.173 Ryugu. Avui també hem sabut que el seu experiment per impactar i crear una ploma d'impacte a Ryugu ha estat un nou èxit. Podem ja dir que som en una de les etapes més apassionants de l'exploració espacial?

Figura 2. Aquesta animació tridimensional de Bennu ha estat creada amb l'Altímetre Làser d'OSIRIS-REx (OLA) a partir d'imatges preses entre el 12 i el 17 de febrer d'enguany. Els colors no són pas arbitraris sinó que mostren la distància des del centre de l'asteroide, essent blau fosc les àrees uns 60 metres més baixes que les vermelles. OLA encara prendrà milions de noves mesures per crear un mapa a altíssima resolució de la superficie d'aquest objecte (NASA/University of Arizona/CSA/York/MDA)

PER SABER-NE MÉS:

OSIRIS-REx (NASA)