Ultima Thule: l'últim confí en l'exploració del sistema solar

Comencen a arribar imatges d'alta resolució de la distant sonda New Horizons de la NASA que a principi de mes va acostar-se a 3.500 km de l'objecte transneptunià 485968, Ultima Thule. Aquesta sonda, que està batent els rècords de velocitat d'un enginy humà a través del sistema solar, en va prendre espectaculars imatges mentre passava de llarg a l'enorme velocitat d'encontre d'uns 51.000 km/hora. Durant l'anomenat New Horizons Flyby va recollir abundant informació que encara està retransmetent a la Terra. En els propers mesos descobrirem com és un d'aquests objectes gelats que poblen el sistema solar més enllà de Neptú i Plutó. De moment, ja comencem a gaudir d'unes imatges sorprenents d'aquest distant objecte del sistema solar.

Els models de formació planetària ens indiquen que els objectes transneptunians són els romanents de la formació dels planetes, esdevinguda fa uns 4.560 milions d'anys. Molts d'aquests són cossos gelats, una amalgama de petites roques, matèria orgànica i gels, que s'haurien format després de múltiples encontres entre objectes que finalment no passarien a formar part dels planetes. Així doncs, són autèntics fòssils de la creació que possiblement contindran claus sobre les fases primerenques de l'agregació dels planetes. Possiblement moltes d'aquestes baules formatives dels planetes s'assemblarien a Ultima Thule.

Les imatges de New Horizons han revelat que aquest cos gelat de l'anomenat cinturó transneptunià és, de fet, un cos binari. Els models formatius ja indiquen que els cossos que xoquen en els remots confins del nostre sistema planetari ho fan a poca velocitat relativa i, tot just per això, no resulten de la seva desintegració sinó que tendeixen a unir-se feblement (Figura 1). Ja estem força acostumats a aquest tipus de binaris de contacte, particularment després que la missió Rosetta de l'Agència Europea de l'Espai (ESA) ens descobrís el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. Certs cometes de llarg període i, particularment els anomenats centaures, poden estar relacionats amb els TNOs, atès que solen ser-ne fragments, d'aquests, que s'endinsen cap al sistema solar interior.

Figura 1. Una de les imatges a color en 3D obtinguda per New Horizons; poden fer-se servir ulleres 3D per observar-la (NASA / Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory / Southwest Research Institute)

Les imatges espectrals obtingudes per New Horizons ens donaran informació valuosa sobre les dimensions, natura i composició de l'objecte. El cos principal (Ultima) s'ha mesurat en 19,5 km d'eix major, mentre que el menor (Thule) té uns 14,2 km. De moment, ja s'han comparat les imatges a color dels dos lòbuls que formen aquest cos binari i s'observa que els índexs de color són molt semblants, fet que suggereix un origen comú. Bona part dels objectes transneptunians (TNOs) tenen unes característiques composicionals semblants i, per tant, evidencien uns índexs de color similars a Ultima Thule.

Figura 2. Seqüència de l'aproximació de New Horizons a Ultima Thule (NASA / Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory / Southwest Research Institute)

BIBLIOGRAFIA

New Horizons (NASA) homepage: https://www.nasa.gov/mission_pages/newhorizons/main/index.html