Quan el Sàhara era verd

El desert del Sàhara, avui un dels deserts més grans i àrids del món, amaga un passat sorprenent sota la sorra. Fa 10.000 anys, aquesta immensa extensió de terra era una sabana rica i humida, un ecosistema vibrant amb una gran diversitat de flora i fauna. Aquesta transformació radical del paisatge és un testimoni fascinant de canvis passats i que avui estem accelerant.

Hi ha diverses evidències del passat verd del Sàhara. Per una banda, les evidències geològiques mostren una geomorfologia, amagada sota el subsol, típica d’una zona humida amb canals fluvials, zones lacustres, planes d’inundació, etcètera.

Esquema de la xarxa de drenatge dels antics cursos fluvials enterrats sota el Sàhara - Imatge: © BetterAps-Geòleg.cat

Per poder analitzar aquesta morfologia s’han fet servir tècniques de radar per satèl·lit per penetrar dins la sorra del desert i veure’n el substrat rocós.

Dades del subsol obtingudes a través de radar per l’Agència Espacial Japonesa (JAXA) sobre el Sàhara i la península Aràbiga durant l’estiu del 2017

Per altra banda, l’arqueologia i els vestigis humans ens mostren que aquest indret era ben diferent del que coneixem avui dia. Les pintures rupestres de Tadrart Acacus a Líbia, per exemple, són un testimoni artístic de la vida que va prosperar en aquesta regió. Representen escenes de caça i la diversitat d’animals que habitaven la zona, com ara girafes, elefants i antílops, que avui serien impensables en aquest entorn. Es pensa també que alguns grups d’humans van utilitzar aquestes vies fluvials per desplaçar-se.

Les pintures rupestres de Tadrart Acacus a Líbia mostren escenes de cacera amb animals típics de sabana en el que avui és un desert sense fauna - Imatge: © Federica Leone (UNESCO)

El fet que va provocar aquest canvi en el règim climàtic va ser la precessió del planeta Terra. La precessió és un fenomen astronòmic que implica el moviment lent i cíclic de la inclinació de l’eix de la Terra. Aquest moviment afecta la distribució de la radiació solar sobre la superfície terrestre, provocant canvis climàtics a llarg termini. En el cas del Sàhara, la precessió va influir en la posició dels monsons, desplaçant-los de nord a sud i alternant períodes humits i secs aproximadament cada 25.000 anys.

L’estudi del Sàhara i els seus canvis ens ofereix una perspectiva única sobre la dinàmica del nostre planeta i la interacció entre els seus processos geològics i la vida humana. Ens recorda que els paisatges que donem per fets poden haver experimentat transformacions profundes i que, potser, en el futur podrien tornar a canviar. Aquesta comprensió ens ajuda a valorar la importància de l’estudi científic per comprendre el passat, el present i el futur de la Terra. El Sàhara, amb el seu passat verd, és un recordatori que el nostre món està en constant evolució.

BIBLIOGRAFIA:

Jiawang Wu, Zhifei Liu, Jan-Berend W. Stuut, Yulong Zhao, Antonio Schirone, Gert J. de Lange (2017): "North-African paleodrainage discharges to the central Mediterranean during the last 18,000 years: A multiproxy characterization". Quaternary Science Reviews, 163 (2017) 95-113. DOI: http://dx.doi.org/10.1016/j.quascirev.2017.03.015