Que els robots no et mirin als ulls

Imatge: (CC0) Alex Knight

Mirar als ulls. Aquesta és l’acció que sovint es demana per assegurar que l’altra persona és sincera, que no enganya. Però en el cas dels robots sembla que no només no és certa, sinó que si aquestes màquines tenen ulls desperten menys confiança.

Així ho mostra de manera experimental un equip d’investigadors de la Universitat de Coïmbra encapçalat per Artur Pilacinski, que també investiga a la Universitat del Ruhr a Bochum (Alemanya). El seu estudi s’ha publicat a Heliyon: The robot eyes don't have it. The presence of eyes on collaborative robots yields marginally higher user trust but lower performance.

La recerca s’ha basat en mesurar la confiança que despertava en 38 voluntaris –d’entre 18 i 42 anys, amb un 57,9% de dones–la seva interacció amb robots que podien tenir o no ulls i estar a una distància variable. Es va utilitzar un robot antropomòrfic amb dos braços i es mesurava en diferents situacions el pols i la reacció de les pupil·les dels voluntaris. Però també se’ls demanava per la seva impressió sobre la confiança que els despertava el robot.

L’experiència es va fer amb realitat virtual i el robot estava dirigit a distància. Se’l situava a una distància de 120-130 cm, considerada posició propera, o de 160-170 cm, considerada llunyana. Al mateix temps, el robot podia mostrar o no els ulls.

Els resultats indiquen que la resposta dels voluntaris sobre la confiança era superior quan el robot tenia ulls, però les mesures del pols i l’anàlisi de les pupil·les revelava el contrari: els individus se sentien menys confortables a l’hora de col·laborar amb la màquina.

Tot i que l’efecte era petit i que només s’ha fet la prova amb un robot, els autors conclouen que les seves troballes estan en línia amb suggeriments recents segons els quals l’antropomorfisme pot ser un element perjudicial per a la interacció amb robots i que “mostren la complexa relació entre marcadors humans objectius i subjectius de confiança quan es col·labora amb agents artificials”.

Els resultats coincideixen amb l’efecte anomenat “Uncanny Valley”, que se sol traduir com Vall Inquietant. Proposat els anys setanta per Masahiro Mori, apunta que com més antropomòrfic és un robot, més baixa la confiança que desperta en un humà. L’efecte també s’ha vist en primats no humans, que recelen davant d’avatars molt realistes.

Aquest efecte i les possibles causes són objecte de debat i no tothom hi creu. Així, al Japó, probablement el país més robotitzat del món, aquestes màquines són cada vegada més realistes i no sembla que això generi rebuig, sinó tot al contrari. És clar, que es tracta d’una cultura amb característiques concretes, on fins i tot s’han creat cementiris per a robots que queden fora d’ús.

A falta de més recerques, els autors assenyalen que les persones no necessiten màquines ben semblants als humans per confiar-hi i treballar-hi en col·laboració i que, per contra, sembla que col·laboren millor amb màquines sense ulls. En el cas dels robots, doncs, potser dir-los “mira’m als ulls” no ajuda a què ens semblin més sincers. Però és un tema que caldrà mirar molt més a fons.