Ressona una veu còsmica dins nostre
-
- Home
-
- 4 of 4
La Veu Còsmica és una trobada local, d’abast universal, de mires telescòpiques i d’importància relativa. O simplement la materialització d’unes converses que van començar tot escalfant abans de jugar a futbol i preparant la brasa el cap de setmana, fent ressopó mentre els fills fan extraescolars i també després de nits llargues de concert. Un núvol d’idees que es precipita el febrer del 2022 en un viatge d’un astrofísic, un músic i un poeta a les Illes Canàries. Un viatge que es pensa a finals d’estiu del 2021, que màgicament coincideix amb l’erupció del volcà Tajogaite a tocar de Cumbre Vieja, que estarà actiu del 19 de setembre al 13 de desembre del mateix any, i que ens confirma que aquell serà un viatge especial: volíem anar a uns dels millors llocs del planeta a mirar cap amunt, i tota l’atenció queda eclipsada pel que passa a baix, a dins de la Terra. I, per sobre de tot, en Pau, que entra en escena però que no hi arribarà. Ell ho tenia tot pensat, el seu nocturn viatge podia haver culminat a prop dels estels, però se’ns va avançar.
La ruta comença a San Cristóbal de la Laguna (Tenerife), on Jonay Isaí els introdueix en els secrets de les illes que les fan tan especials per a l’observació del cel: els particulars vents alisis fent de lents perfectes juntament amb l’altura abrupta típica d’illes d’origen volcànic. Una primera visita cultural a l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC), on després que l’astrofísic doni un seminari sobre el projecte científic, però també albirant el que s’està coent en el terreny divulgatiu, els artistes veuen de primera mà els tallers i laboratoris on es construeixen els instruments que ens ajuden a llegir els senyals de l’univers.
Figura 1: Vista del sud de l’illa de la Palma des del cim del Roque de los Muchachos, on es veu el fum negre del volcà Tajogaite a prop de Cumbre Vieja. Fotografia feta per Jonay Isaí, un amic astrofísic de l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) durant la tarda abans d’una nit d’observacions al NOT per al nostre projecte de supernoves a l’infraroig durant l’octubre del 2021, un mes després de la primera erupció.
Avió d’hèlix per canviar d’illa, la "bonita", La Palma. Vetllades d’històries musicals al passeig de Santa Cruz i passeig pel centre històric, simplement per escalfar i l’endemà anar a tocar el volcà de Cumbre Vieja. També, és clar, per tocar cançons desconegudes a l’illa però amb les quals alguns hem crescut, mentre païm el menjar i el beure abans de pujar a l’Observatori del Roque de los Muchachos, on ens esperen els ulls de metres de diàmetre que farem servir quan es faci fosc. Vetlla, silenci, fred i foscor, una nit màgica on la transsilvana Viki ens farà de suport, no podíem haver escrit millor guió. El Telescopi Òptic Nòrdic (NOT), el nostre monocle amb què observarem la llum infraroja d’estels que han explotat fa milions d’anys però dels quals la seva llum ha arribat fa uns pocs dies a la Terra. L’astrofísic els explica als poetes com aquesta llum la vol fer servir per mesurar com de ràpid s’està expandint l’univers local, com de ràpid s’estan separant les galàxies del nostre voltant.
Figura 2: Esteve Plantada, Joan Garriga i jo mateix acompanyats de Jonay al cim del Roque la tarda abans de les observacions al Telescopi Òptic Nòrdic (NOT).
Nou dia, migdia, després de la ressaca còsmica, i pujada al cim des d’on es veuen tots els grans telescopis de l’observatori, les nostres màquines del temps. Visita al Gran Telescopio de Canarias, la mare dels ous, on discutim sobre si en fa tretze o quinze de milers de milions d’anys que el nostre univers va començar. Ja hi estan habituats els artistes a parlar d’astrofísica, la inspiració brolla com el Tajogaite uns mesos abans, la ciència és a l’ambient i ho embolcalla tot. I finalment, amb tot el pap ben ple d’encara més preguntes, tornada a casa a pair-ho tot.
Després de donar moltes voltes sobre com sintetitzar tota l’experiència en alguna cosa de la qual poder fer divulgació, acabem allà on vam començar, repetint les nostres converses al bar però convidant els científics experts en cada tema, i demanant col·laboracions a artistes perquè hi reflexionin i es facin preguntes. El projecte La Veu Còsmica ja no són els tres (quatre) creadors inicials, sinó que ha crescut amb les idees de Sara Aguareles, la realització de Montse Capdevila, la gravació i arranjaments de so de Marià Roch, el disseny gràfic de Núria Vila i Berta Diumaró, juntament amb l’animació de Julio Salvador. Però en tot cas, La Veu Còsmica no és nostra, és de tots vosaltres i queda com a llegat en divulgació de ciència en català.
La Veu Còsmica és el resultat d’aquest viatge per l’univers des del més proper, allunyant-se i anant enrere en el temps, fins al seu inici. Una sèrie de 12 capítols on conversem amb científics experts de cada tema. Ho podeu trobar en les següents plataformes:
Figura 3: Gravació de l’últim capítol de La Veu Còsmica a La Fourni de la Garriga. Foto de Guillem Castellsagué (https://www.wari.cat/).
La Veu Còsmica compta amb el suport de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i els principals instituts de recerca en astrofísica i espai de Catalunya: l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE), l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB), i l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE). També amb la col·laboració de l’Associació de Consumidors de La Magrana Vallesana.
