Sobre la natura del cometa interestel·lar 3I/ATLAS

Entre els esforços fets a escala internacional per estudiar la naturalesa i la composició del cometa interestel·lar 3I/ATLAS, l’Agència Espacial Europea (ESA) va revelar el passat 7 d’octubre els primers resultats obtinguts per diversos enginys espacials que orbiten el planeta vermell.

Les imatges d’ExoMars esvaeixen rumors infundats

Eren molt esperades les imatges de les primeres sondes espacials situades al voltant de Mart, particularment pels rumors que s’havien desfermat sobre la naturalesa artificial del cometa 3I/ATLAS, totalment infundats segons les observacions obtingudes des del seu descobriment l’1 de juliol des de l’estació de seguiment del telescopi ATLAS a Río Hurtado, Xile.

Figura 1. ExoMars va capturar amb el seu Sistema d’Imatge de Superfície en Color i Estèreo (CaSSIS) una sèrie d’imatges que van permetre construir aquesta seqüència en què l’aparença difusa i cometària del 3I/ATLAS és perfectament visible - Crèdit imatge: CaSSIS, ExoMars, ESA.

De fet, en una escalada de fake news impulsada pels amants de les pseudociències i certs mitjans de comunicació, es va fer viral una imatge del 3I/ATLAS amb forma oblonga, cosa que va desfermar especulacions surrealistes.

Els professionals que ens dediquem a seguir aquests cossos ens fèiem creus de les fake news que circulaven, ja que aquesta forma és precisament conseqüència del moviment aparent d’un objecte lluminós durant una exposició prolongada. De fet, qualsevol persona pot fer fotos així d’estrelles o planetes si no connecta els motors del seu telescopi. En aquest sentit, aquesta imatge va ser presa per l'explorador robòtic (rover) Perseverance des de la superfície de Mart, i les seves càmeres no estan dissenyades per corregir ni l’efecte de rotació del planeta vermell ni el moviment propi dels objectes.

Malauradament, i potser per la falta de mitjans i personal que pateix la institució a conseqüència dels retalls governamentals, la NASA va cometre durant unes hores l’error de no desmentir que aquesta imatge deformada no era del cometa 3I/ATLAS (el qual es mostrava molt més dèbil i difós) sinó d’un brillant satèl·lit de Mart, l’asteroide Fobos, tal com finalment va confirmar l’expert Simeon Schmauß.

Avenços en la comprensió sobre la naturalesa del cometa 3I/ATLAS

Recentment, s’ha descobert que la coma del 3I/ATLAS posseeix una alta taxa de producció d’àtoms de níquel ionitzat, així com una major proporció de níquel i ferro que no s’havia vist anteriorment, ni en cometes del sistema solar ni tampoc en l’anterior cometa interestel·lar 2I/Borisov, caracteritzat per tenir una activitat cometària prou limitada.

Per això, no es pot descartar que la naturalesa d’aquest cos quilomètric que és el 3I/ATLAS fos rocosa amb una significativa presència de grans de ferro i níquel. De fet, al nostre sistema solar hi ha uns meteorits primigenis, anomenats condrites, que són de diferents classes perquè alguns són més rics en aquests grans metàl·lics que altres.

Un altre estudi recent i de gran interès ha estat liderat pel finlandès Zury Gray, sobre les primeres observacions polarimètriques del 3I/ATLAS. Aquest cometa posseeix una branca de polarització negativa sense precedents clars entre els asteroides i els cometes, inclòs el cometa interestel·lar 2I/Borisov. El seu comportament podria indicar que és portador de gel d’aigua i s’assembla, en cert grau, als objectes gelats, dins de la categoria dels objectes transneptunians petits, així com també al Centaure (5145) Pholus. La presència de gel d’aigua a la coma del cometa ha estat confirmada en un treball basat en les observacions dutes a terme amb el telescopi Gemini North des de Hawaii.(https://arxiv.org/abs/2507.14916).

Veurem què ens proporcionen les observacions futures, però potser algunes d’aquestes propietats anòmales que s’han observat podrien ser indicatives de la seva estada prolongada a l’espai interestel·lar, on podria haver estat acumulant sobre la seva superfície material exogen al llarg dels eons.

Figura 2. Imatge del cometa 3I/ATLAS obtinguda per l’orbitador ExoMars-TGO - Crèdit imatge: ExoMars Trace Gas Orbiter (ESA).

Per aquest interès a comprendre millor la composició química del visitant interestel·lar, els científics de l’ESA també han intentat captar l’espectre de la llum del cometa 3I/ATLAS mitjançant els espectròmetres OMEGA i SPICAM de la sonda Mars Express (ESA), així com amb l’espectròmetre NOMAD de l’ExoMars Trace Gas Orbiter. En aquest punt, no queda clar si la coma i la cua eren prou brillants per a una caracterització espectral.

Previstes noves observacions al novembre a càrrec de la sonda Juice

Just a finals d’octubre el cometa interestel·lar 3I/ATLAS assolirà la seva distància mínima al Sol, moment en què s’espera que la sublimació del component de gel sigui màxima. Només uns pocs dies després, la sonda espacial Juice (Jupiter Icy Moons Explorer) començarà les seves observacions detallades del visitant interestel·lar.

El que tots esperem després és que el 3I/ATLAS torni a situar-se en una geometria adequada per poder ser seguit amb els nostres telescopis. Els càlculs fets ens indiquen que la segona setmana de novembre la seva distància angular al Sol serà ja suficient per recuperar-lo, probablement com un objecte difús de magnitud estel·lar +12, és a dir, un bilió de vegades més dèbil que les estrelles més brillants i només a l’abast de telescopis de mida mitjana. Finalment, el 19 de desembre es trobarà a 268 milions de quilòmetres de la Terra, la seva màxima proximitat al nostre planeta, i llavors serà quan el podrem captar millor. Després d’aquest fugisser i llunyà encontre podrem seguir observant com perd brillantor i retorna finalment al fred espai interestel·lar.

La missió Comet Interceptor a l’espera del proper visitant interestel·lar

Mentrestant, l’ESA està desenvolupant una nova missió espacial dedicada a l’encontre futur amb alguns cometes interestel·lars, anomenada Comet Interceptor. S’espera que aquesta sonda es llanci el 2029 i que romangui a l’espai fins que sorgeixi l’oportunitat de ser enviada a l’encontre d’un altre cometa interestel·lar. 

Figura 3. El cometa interestel·lar 3I/ATLAS travessant un dens camp d’estels en aquesta imatge capturada per l’Espectrògraf Multiobjectiu Gemini (GMOS-N) del telescopi Gemini North. El panell esquerre mostra el deixant acolorit del cometa a través dels diferents filtres mentre es desplaça pel camp estel·lar. Imatge composta a través dels filtres vermell, verd i blau - Crèdit imatge: International Gemini Observatory/NOIRLab/NSF/AURA/K. Meech (IfA/U. Hawaii)

L’interès per aprendre de 3I/ATLAS és enorme. De fet, a finals d’octubre se celebrarà una reunió dels participants en la missió Comet Interceptor al Centre Europeu de Recerca i Tecnologia Espacial (ESTEC), la seu de l’ESA als Països Baixos, en la qual presentaré el seguiment que hem dut a terme el meu equip de recerca de l’objecte.

Amb els actuals programes de seguiment podríem arribar a descobrir aproximadament un cometa interestel·lar cada pocs anys i s’espera que, si tenim una sonda preparada a l’espai, quan algun cometa arribi al sistema solar amb una geometria i velocitat adequades, pugui ser visitat pel Comet Interceptor, cosa que suposaria un encontre particular, una autèntica història per conèixer la naturalesa d’aquests visitants que podria tenir una magnitud semblant a la de la famosa novel·la Cita amb Rama d’Arthur C. Clarke.