Lemmon meravella els astrònoms

Durant les pròximes setmanes podrem gaudir de la contemplació i la fotografia d’un brillant cometa anomenat C/2025 A6 Lemmon. Es tracta d’un cometa descobert el 3 de gener de 2025 per l’astrònom Carson Fuls dins el marc del programa de seguiment de cossos menors de l’Observatori Mount Lemmon. Té una òrbita molt excèntrica, en la qual el cometa pot arribar a allunyar-se 36.000 milions de quilòmetres del Sol. Com que per completar la seva òrbita el cometa necessita uns 1.350 anys, ara no podem desaprofitar l’oportunitat i intentar veure’l durant el pròxim mes, abans que esdevingui diminut i s’endinsi a l’espai profund.

Pistes estel·lars per trobar el cometa Lemmon al firmament

Sereu d’acord amb mi que tot fenomen astronòmic té un cert grau de subtilesa. Molt possiblement molts lectors mai no hagin vist un cometa i, tot i no conèixer gairebé res d’estrelles, desitgin intentar aquesta gesta. No desespereu!

Per aconseguir-ho, la primera recomanació és cercar un entorn fosc, allunyat de les grans urbs, on el cel sigui força fosc i contrastat. Si us desplaceu a un entorn rural, recordeu que heu d’evitar les llums per tal que no ens enceguin. Cerquem el millor lloc i intentem-ho una nit clara amb l’horitzó oest lliure d’obstacles i just al capvespre. Aprofitem per desconnectar i gaudir d’una hora de contemplació del cel, mentre es fa de nit.

Quan comencem a veure les primeres estrelles, busquem primer identificar sobre l’horitzó nord-oest la silueta, probablement familiar, de l’Ossa Major. Aquelles set estrelles són conegudes com el Carro i des de la península Ibèrica són circumpolars, és a dir, sempre són visibles al voltant de l’estrella Polar. Les dues més brillants les tindrem més al Nord i traçant una línia que les uneixi cap amunt arribarem a aquella estrella tan famosa coneguda com l’Estel Polar.

Un cop situada l’Ossa Major al firmament, utilitzem la cua de la constel·lació per traçar aquesta línia corba cap a l’estrella més brillant d’aquesta regió celeste: Artur. Ens serà molt útil trobar-la. Efectivament, la casualitat ha fet que avui, dimarts 21 d’octubre, coincidint amb la seva màxima proximitat a la Terra (101 milions de km), el cometa se’ns presenti a la constel·lació de Bover (en llatí Bootes), proper angularment a l’estrella Artur que domina el cel del capvespre. De fet, podem trobar aquesta estrella traçant un arc des de la cua de l’Ossa Major.

Si el nostre entorn està contaminat lumínicament, podrem veure el cometa utilitzant uns prismàtics astronòmics, preferentment de 7 a 12 augments, apuntant-los sobre Artur i seguint el recorregut traçat cap a Alkaid. Podem fer aquest recorregut amb els prismàtics lentament tantes vegades com sigui necessari fins a trobar-nos amb una estrella nebulosa dotada d’una cua en direcció contrària al Sol (que, com s’haurà posat, tindrem just a sota de l’horitzó).

En aquest mapa celest de l’Observatorio Astronómico Nacional (OAN-IGN) també veiem que el cometa es desplaça nit rere nit cap a l’oest, sent visible al capvespre. A finals d’octubre, el cometa passarà entre les estrelles Korneforos, segona estrella més brillant de la constel·lació d’Hèrcules, i l’estrella Unukalhai, la més destacada del Serpent.

Figura 1. Recorregut del cometa entre les constel·lacions visibles al capvespre entre mitjans d’octubre i novembre del 2025. Cal interpolar la posició del cometa amb les marques per a les dates indicades. La imatge és una versió adaptada per l’autor a partir d’una carta realitzada amb el programa Stellarium de l’Observatorio Astronómico Nacional-IGN – Autor: Josep Ma. Trigo (CSIC/IEEC)

A mitjans de novembre el cometa ja haurà passat per l’oest i s’anirà apropant a Antares, l’estrella més brillant de l’Escorpió (en llatí Scorpius).

Les expectatives futures per a l’observació del cometa Lemmon

En les últimes setmanes ha crescut el nombre d’imatges espectaculars del cometa. Molts astrofotògrafs s’apassionen per aquests objectes, particularment quan són astres tan canviants. A les fotografíes següents podem veure que posseeix que Lemmon té una cua blavosa anomenada cua iònica, perquè és ondulant i capaç de distorsionar-se sota la influència del vent solar. I això passa perquè quan el cometa Lemmon s’acosta al Sol, comença a sublimar els seus gels a mesura que s’escalfa la seva superfície. A la vegada, els àtoms d’hidrogen i heli que es desprenen del Sol barren el medi interplanetari, de manera que els àtoms ionitzats que sorgeixen de la sublimació dels gels del cometa són expulsats en direcció contrària al Sol.

Figura 2. El cometa 2025 A6 Lemmon des de l’ermita de Santa Bàrbara, Sant Feliu de Buixalleu, Girona. Imatge captada pel telescopi Askar FRA400 a 280 mm amb una càmera Player One Ares-C PRO - Imatge reproduïda amb permís de l’autor: Pau Montplet i Sanz (ACDAM/AstroMontseny)

Figura 3. Cometa Lemmon el 15-10-2025 des de Navianos de Valverde, Zamora. Imatge capturada amb un objectiu de 300 mm de focal i càmera Zwo ASI183MC - Imatge reproduïda amb permís dels autors: Miguel Ángel Furones i José Carlos Jiménez.

Aquesta cua iònica a les fotografies apareix blavosa i típicament s’estén molts graus des de l’embolcall difús que envolta el cometa, anomenat coma. A més, és d’esperar que el cometa Lemmon desenvolupi una cua de pols produïda per les partícules micromètriques contingudes en els gels que es sublimen. Aquelles diminutes partícules de pols reflecteixen la llum del Sol, de manera que a mesura que n’hi hagi més, aquella cua capaç de reflectir la llum de l’astre rei serà més luminosa. Aquest tipus de cua resulta ser més groguenca i difusa, fàcil de distingir.

Figura 4. El cometa Lemmon fotografiat el 18 d’octubre de 2025 des de l’Observatori de Pujalt (l’Anoia). Es pot observar la seva coma i cua iònica – Imatge: Josep Ma. Llenas/Observatori de Pujalt.

Donada la brillantor de la coma del cometa Lemmon, és ja perfectament visible a simple vista i s’espera que aquesta brillantor pugi encara una mica més, una brillantor que podria estar entre la magnitud de brillantor de l’estel més lluminós Alkaid, situat a la cua de l’Ossa Major, i l’estrella més feble Korneforos de la constel·lació d’Hèrcules. Per tant, serà possible veure’l sense prismàtics si les condicions de foscor locals ens ho permeten.

En ser una mica feble, recomano primer buscar un cel fosc i trobar-lo amb prismàtics. En un cel molt il·luminat els cometes perden el contrast, així que us dono l’excusa perfecta per allunyar-vos de les grans ciutats per submergir-vos uns minuts en la contemplació del cel i d’un cometa únic. Ja sigui a dalt de Montserrat, al Montsec, al Montseny o als Pirineus podrem trobar llocs amb un horitzó oest clar per poder gaudir-ne. Literalment: ara o mai!

Figura 5. Imatge del cometa Lemmon el passat dijous 16 d’octubre. Exposició de 30 segons des de l’Observatori del Montseny, Riells i Viabrea, Girona. Veiem l’aparença més propera a la que tindrem fent servir uns prismàtics. El segon panell mostra el cometa ampliat (x2) i el tercer panell a la dreta mostra una desconnexió a la cua i diversos raigs de gas des del nucli, utilitzant un processament de la imatge amb un filtre rotacional Larson-Sekanina - Imatge: Josep M. Trigo (CSIC/IEEC)