Una invitació a la reflexió: es pot viure sense nombres?

Què es pot fer per què una matèria com les matemàtiques sigui significativa i profitosa per als ciutadans? (Claudi Alsina, 1999)

Ben segur que vostès tenen un lleuger record d’infància, en concret de la seva etapa escolar, quan els van parlar de termes que probablement ja tenen oblidats, com ara el màxim comú divisor, el mínim comú múltiple, les equacions de segon grau... entre altres conceptes. Quins noms més estranys! Per a escalfar motors i deixar clar quin serà el tarannà del blog, es plantegen a continuació unes quantes qüestions que seran desenvolupades en els articles successius: Hi ha alguna relació entre la targeta VISA i Notre-Dame? Què hi pinta Albrecht Dürer a les matemàtiques? Quina relació hi ha entre C. F. Gauss i les vacances de Setmana Santa? Quina relació té Santa Teresa amb Cervantes i els anys de traspàs? Què té a veure Tales amb el GPS? Quina relació hi ha entre l’aritmètica elemental i les etiquetes dels productes, el DNI, els comptes corrents, Internet, i tants altres elements que ens acompanyen quotidianament?

Amb la lectura dels articles del blog i, si escau, amb una simple calculadora de butxaca i les “4 operacions” podran respondre aquestes i moltes preguntes més; alhora, comprovaran que les matemàtiques formen part de la nostra vida i podran veure com ens ajudaran a entendre el món de la tecnologia actual.

El principal objectiu és que perdin la por a aquesta matèria i que alhora l’estimin, de manera que el record que en puguin tenir sigui dolç, agradable, i no un malson!

A moltes persones, en llegir alguna cosa en què hi apareix la paraula matemàtiques, els agafa urticària i una sensació d’avorriment. Les matemàtiques no són pas un tema que aixequi passions. De fet, es relaciona amb una pissarra plena de fórmules, nombres i expressions endimoniades, fet realment traumàtic.

Un exemple il·lustratiu d’això ens el dona Raymond Smullyan, matemàtic nord-americà i autor de diverses obres divulgatives, que en el pròleg del seu llibre The Lady or the Tiger (1982) parla d’endevinalles i problemes matemàtics i ens explica que, en una conversa amb un nen que estava llegint un dels llibres publicats, el pare, antic company d’estudis, li va advertir: “Està llegint el llibre i li encanta. Però quan parlis amb ell, no li diguis que el que està fent són matemàtiques, perquè odia les matemàtiques! Si tingués idea que en realitat això són matemàtiques, deixaria de llegir el llibre immediatament.”

Intuïtivament, sembla evident que socialment aquesta matèria no està ben considerada. Quan responem a la pregunta “Has estudiat matemàtiques?”, les reaccions mostrades en diversos àmbits —i ho sé per experiència pròpia— són d’una certa tipologia temerària i alhora errònia i voldrien destacar un “Doncs no ho aparentes...”.

És que cal ser un tipus rar per a ser llicenciat en matemàtiques? O cal tenir un aspecte determinat?

Hi ha gent que pensa “Doncs aquest deu ser molt llest...” i llavors t’explica la batalleta: “Jo recordo que quan estudiava mates...”. Altres persones realment no saben el que són les matemàtiques, simplement en tenen una imatge, una imatge d’alguna cosa que utilitza un llenguatge molt difícil d’entendre i per al qual només estem preparats molt pocs, i que el que és normal és que un fill no les entengui, si no seria superdotat. Altres limiten la nostra ciència als números i als comptes, i és que aquesta creença està alimentada per molts mestres de primària, que no potencien en els seus alumnes el desenvolupament de capacitats de resolució de problemes i que sempre que fan matemàtiques utilitzen mètodes conductistes (rutines), fent càlcul, càlcul i més càlcul, i deixen de banda la part més important que aplica mètodes constructivistes (creatius) i de recerca de solucions a situacions quotidianes.

I tot unit als canvis socials que penso que estem experimentant a tota velocitat, en què els esforços intel·lectuals “no són necessaris” i és molt més fàcil dir “Jo no ho entenc...”, “...però això, per a què m’ha de servir a la vida?” o “...per molt que m’ho expliquis, no ho entendré...”, que no pas fer un esforç i treure de dins l’energia per a poder superar els esculls i així experimentar la sensació de plaer que produeix finalment entendre-ho.

Com es pot intuir, en aquest blog es pretén oferir una imatge optimista de les matemàtiques com un element inherent a la nostra vida quotidiana. La voluntat és que el lector del blog descobreixi la bellesa d’aquesta singular matèria a fi i efecte de popularitzar-ne els continguts, que en vegi la utilitat i l’atractiu com una cosa propera, quotidiana, imprescindible, interessant i necessària, tot mostrant-ne la cara amable. Ras i curt: seduir matemàticament.

Ens podem plantejar, doncs, qüestions com: Calen matemàtiques per a anar pel món? Què ofereixen les matemàtiques, a més de rutines i aritmètica, per a la vida quotidiana i, en particular, per a l’exercici de la professió? Com influeixen les matemàtiques en la realitat quotidiana? I al revés?

De la mateixa manera que amb les lletres i la gramàtica es donen instruments per a parlar i escriure, per a fer poemes i cartes, voldríem, amb els nombres i les matemàtiques, donar instruments per a calcular i representar, per a pagar i cobrar, per a votar i per a llegir, per a entendre i per a arreglar, etc. Les matemàtiques per a la vida estan presents en la nostra existència com a persones, com a ciutadans, com a crítics, com a demòcrates, com a pares, com a conductors, com a practicants del bricolatge, com a estalviadors, com a lectors, com a pacients, etc.

En el blog es mostraran alguns breus aspectes del que ens aporta el coneixement matemàtic: consum, tecnologia, sentit crític, etc. De fet, els ordinadors, els telèfons mòbils, els GPS... no serien possibles sense les matemàtiques. Per això es pot afirmar que les matemàtiques són una qüestió necessària en la societat, en la vida quotidiana, en la tecnologia i en altres àrees de coneixement, perquè la proporció, la mesura, la geometria, la lògica, el càlcul, l’optimització... hi tenen molt a dir.

Les matemàtiques són presents en la vida quotidiana i aquest aspecte s’ha de tenir en compte en els currículums, com a recurs educatiu per a la formació integral dels ciutadans i les ciutadanes amb sentit crític. El missatge és fomentar el gust per les matemàtiques i fer notar la presència que tenen al nostre entorn. És un repte per a la reflexió que va més enllà de l’anomenada cultura general: l’alfabetització matemàtica.

També ens podem preguntar “Què són les matemàtiques?”

La paraula matemàtica ve del grec i vol dir ‘aprendre’, perquè els grecs consideraven les matemàtiques com el saber per excel·lència.

Per a complementar aquesta reflexió reproduïm, en la seva versió original, unes paraules de Pere Puig Adam (matemàtic, 1900-60) que fan referència a la matemàtica i alhora al seu ensenyament:

"La matemática ha constituido, tradicionalmente, la tortura de los escolares del mundo entero, y la humanidad ha tolerado esta tortura para sus hijos como un sufrimiento inevitable para adquirir un conocimiento necesario; pero la enseñanza no debe ser una tortura, y no seríamos buenos profesores si no procuráramos, por todos los medios, transformar este sufrimiento en goce, lo cual no significa ausencia de esfuerzo, sino, por el contrario, alumbramiento de estímulos y de esfuerzos deseados y eficaces". (Puig Adam, 1958)

La voluntat del blog és, per tant, divulgar i transmetre el missatge que les matemàtiques poden ser útils i atractives, que les matemàtiques són un sentiment i que fer matemàtiques no és reproduir un seguit de rutines ni generar d’una manera desmesurada un seguit de fórmules, sinó que, en tot cas, és oferir més idees i més creativitat; fer matemàtiques és una manera de pensar i de viure; és una manera de mirar el món que ens envolta, és pensar abans d’actuar. Perquè ensenyar matemàtiques forma part de l’educació i la formació de ciutadans i ciutadanes, en destaca el component humà i en desperta l’esperit crític, fomentant el debat i el treball en grup. Per això, el llenguatge matemàtic no ha de ser el punt de partida sinó el punt d’arribada.

Seria un plaer que el seguiment dels continguts del blog contribuís a enriquir la seva estimació per les matemàtiques.

Els invito, doncs, a descobrir com les matemàtiques formen part de la nostra vida!