Vigilants de la calor (II)

La calor extrema s’ha convertit en un dels principals riscos climàtics a les ciutats mediterrànies. Intensificada pel canvi climàtic, genera impactes desiguals sobre la salut, el benestar i les oportunitats de la població, afectant a determinats col·lectius com els infants. Tot i això, encara disposem de poc coneixement sobre com es viu realment la calor en els espais quotidians dels nens i les nenes, especialment dins les seves llars o els centres educatius.

En aquest context, el projecte de ciència ciutadana Vigilants de la calor, del qual vam parlar a l’article “Vigilants de la calor (I)”, i que està desenvolupat pels equips d’investigació de l’Institut Metròpoli i l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), i impulsat inicialment per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, va néixer el 2024 amb l’objectiu de generar dades i capacitar la ciutadania, especialment als infants, per comprendre millor i fer front a aquest repte.

Activitats de ciència ciutadana realitzades en el marc de Vigilants de la calor

Ara, amb la publicació aquest mes de juny de la nova Guia de Vigilants de la calor, es fa un pas més: posar a disposició pública d’una metodologia replicable perquè escoles, ajuntaments i comunitats puguin impulsar experiències similars arreu del territori. La guia presenta els recursos per replicar la iniciativa, descriu el tipus de dades que es poden recollir i com es poden analitzar, posant a disposició algunes eines simplificades, i per últim, com es poden impulsar iniciatives concretes a partir del coneixement generat.

Les dues primeres edicions del projecte (2024 i 2025), desenvolupades a l’àrea metropolitana de Barcelona, han implicat més de 150 infants i prop de 200 actors entre centres educatius, famílies, administracions i entitats. A través de sensors de temperatura, diaris de calor i processos participatius, s’han generat dades inèdites sobre les condicions de confort tèrmic mesurat i percebut dins les llars i els espais educatius, així com informació sobre les pràctiques quotidianes d’adaptació.

Els resultats apunten a una realitat tan rellevant com poc visible: la calor no afecta tothom igual. Les condicions de l’habitatge, l’accés a sistemes de refrigeració, les característiques dels barris o les pràctiques quotidianes configuren exposicions molt desiguals. En aquest sentit, els infants participants han contribuït a evidenciar situacions de manca de confort tèrmic en espais on tradicionalment no hi ha dades, com les seves habitacions, així com una gran diversitat d’estratègies per fer front a la calor, des de pràctiques domèstiques fins a estratègies que adopten al seu centre escolar o al seu barri.

Més enllà dels resultats, un dels principals aprenentatges del projecte té a veure amb el paper actiu de la infància. Lluny de ser només un col·lectiu vulnerable, els infants esdevenen actors clau en la producció de coneixement i en la generació de propostes. Les sessions de co-creació han permès imaginar solucions concretes per adaptar llars, escoles i espais públics: des de millores en la ventilació i l’ombra fins a canvis en els usos dels equipaments o la incorporació d’elements d’aigua als espais comunitaris.

Propostes d’adaptació dels infants participants en Vigilants de la calor

Aquesta doble dimensió, generació de dades i empoderament, connecta directament amb alguns dels reptes centrals del sistema educatiu actual. En primer lloc, la necessitat de reforçar l’educació climàtica des d’una perspectiva aplicada i significativa. Iniciatives com Vigilants de la calor mostren el potencial de  la ciència ciutadana per vincular el currículum amb problemes reals, alhora que es desenvolupen competències científiques, crítiques i socials. En segon lloc, la importància de situar l’equitat al centre de les polítiques educatives i climàtiques.

Les desigualtats en l’exposició a la calor evidencien que l’adaptació al canvi climàtic no és només una qüestió tècnica, sinó també social. Tal com es proposa a l’informe recent “Calor a l’escola” de la Fundació Equitat.org, cal trencar el cicle d’estrès tèrmic que pateixen els infants que viuen en llars i barris fortament exposats a la calor, garantint espais d’alleujament i confort com podrien ser les escoles. Així doncs, incorporar la veu de col·lectius com la infància, i especialment en contextos de vulnerabilitat, permet generar diagnòstics més ajustats a la realitat i respostes més equitatives.

Finalment, el projecte posa de relleu el paper del món local com a espai privilegiat d’acció. Els centres educatius, les comunitats educatives, els ajuntaments i el teixit comunitari esdevenen actors clau tant per a la recollida de dades com per a la implementació de solucions. La nova guia aposta precisament per aquesta escala, oferint recursos oberts i flexibles que permeten adaptar el projecte a diferents contextos socials, territorials i climàtics. A més, integra tant dades procedents de sensors, com les percepcions i vivències quotidianes, complementant iniciatives vigents com ara Aules que cremen.

El repte és avançar cap a una adaptació climàtica que sigui alhora informada, participativa i equitativa. Projectes com Vigilants de la calor mostren que això és possible: que es pot generar coneixement útil des del territori, que es pot educar en el canvi climàtic de manera transformadora, i que es poden activar comunitats per passar del diagnòstic a l’acció.

La publicació de la guia obre ara una finestra d’oportunitat per fer créixer aquesta experiència. La seva replicació pot contribuir no només a generar més evidències, sinó també a construir una cultura compartida d’adaptació a la calor, arrelada en les realitats locals i atenta a les desigualtats.

NOTA:

Aquest text ha estat edactat per Mar Satorras i Elena Domene de l’Institut Metròpoli i Joana Ortiz de l’IREC.