Viking a Mart

Durant milers d'anys, Mart era aquell punt rogenc que es movia entre les estrelles i que s’associava sovint a temes bel·licosos. Amb l'arribada dels primers telescopis, els astrònoms van començar a distingir-hi casquets polars, zones més fosques i detalls que alimentaren tota mena d'hipòtesis. A finals del segle XIX, fins i tot es parlava dels famosos "canals" marcians, que alguns interpretaren com l'obra d'una civilització avançada. Però, malgrat tots aquests debats, ningú no sabia com era realment la superfície del planeta.

Aquesta incògnita va començar a resoldre's l'estiu de 1976. El 20 de juliol, la sonda Viking 1 es convertia en la primera missió nord-americana que aterrava amb èxit a Mart. Pocs dies després arribaven les primeres fotografies preses des de la seva superfície: un paisatge pedregós, desèrtic i silenciós que, per primera vegada, permetia contemplar Mart des del punt de vista d'un observador situat sobre el mateix planeta.

L'aventura, però, no acabava aquí. El 3 de setembre de 1976, ara fa just 50 anys, Viking 2 aterrava a Utopia Planitia, a milers de quilòmetres del primer lloc d'aterratge. Per primera vegada la humanitat disposava de dos laboratoris treballant simultàniament sobre Mart. L'objectiu ja no era només demostrar que s'hi podia arribar, sinó començar a entendre com era aquell món: analitzar-ne el sòl, estudiar-ne la meteorologia i cercar possibles indicis de vida.

Precisament aquesta darrera qüestió és la que ha convertit les missions Viking en un referent científic. Entre els investigadors que prepararen els experiments destinats a buscar possibles indicis de vida hi havia també el bioquímic lleidatà Joan Oró, una de les figures més destacades de l'astrobiologia del segle XX. Els resultats van ser tan sorprenents que encara avui continuen generant debat. Tot i que la majoria d'estudis posteriors apunten que no es va detectar vida, aquelles dades van obrir preguntes que mig segle després encara no s'han tancat del tot.

Des d'aleshores, desenes de robots han continuat explorant Mart. Pathfinder, Spirit, Opportunity, Curiosity o Perseverance han recorregut valls, cràters i antics deltes, però tots són hereus d'aquelles primeres Viking. Fa cinquanta anys Mart va deixar de ser només un punt vermell al cel per convertir-se en un paisatge real. Qui sap si el proper lloc on després de la Lluna hi posarem els peus.

Sabies que…?

Quan Viking 2 va aterrar a Mart, una de les seves tres potes va quedar recolzada sobre una roca. Això va fer que el mòdul quedés inclinat uns 8,5 graus respecte a la vertical. Lluny de representar un problema, la sonda va continuar funcionant amb total normalitat durant més de tres anys. Si observeu les seves panoràmiques amb atenció, aquesta lleugera inclinació encara és perceptible en moltes de les imatges que va enviar des de la superfície marciana.

Nota: La versió inicial d’aquest article va ser publicada al suplement “Lectura” del diari Segre el 6 de setembre de 2026.