Viure en companyia

El disc de Nebra. Representació de les Pléiades en el cel, realitzada a l'edat de bronze (1600 aC) al nord d'Alemanya.

Tot sovint parlem del fet que l’Univers, tot i tenir un munt d’estels i de galàxies, té també molt espai buit i les distàncies entre els objectes són extraordinàriament grans. Malgrat això, la majoria d’estels no viuen sols a l’Univers, sinó que viuen en companyia. Fa uns mesos, ja vam comentar com es formen els estels i que en néixer ho fan diversos en un mateix núvol de formació i que, per aquest origen comú, molts viuen en cúmuls d’estels.

En general es consideren dos tipus principals de cúmuls d’estels. Els cúmuls oberts, que estan formats per estrelles més aviat joves que es van formar en un mateix núvol i que solen estar formats per alguns milers d’estels. Un dels més coneguts i observables a simple vista és el cúmul de les Pléiades. El segon grup el formen els cúmuls globulars, grups de milions d’estels que es van formar fa milers de milions d’anys, essent, per tant, estels molt vells que es troben en la perifèria de les galàxies i que el seu origen encara no està del tot aclarit.

Però més enllà dels cúmuls d’estels, la majoria dels estels són en el que anomenem sistemes múltiples on trobem, per tant, dues o més estrelles tan properes que fins i tot donen voltes l'una al voltant de l’altra. També es pot donar el cas que la companyia no sigui una estrella, sinó que al voltant d’un estel, amb el residu del seu procés de formació, hi tinguem planetes al voltant seu, com el cas de la Terra al voltant del Sol.

Coneixem que més de la meitat de les estrelles de l’Univers no estan aïllades sinó que es constitueixen en sistemes binaris, si és de dues estrelles, o multicomponent, si en són més de dues. Sense anar més lluny, l’estrella més propera al Sol, Alfa Centauri, visible des de l’hemisferi sud, està formada per tres estrelles: dues estrelles de característiques semblants al Sol, i una tercera més petita i vermellosa que és la més propera a nosaltres i, per això, la coneixem com a Proxima Centauri.

En alguns sistemes binaris, les dues estrelles es troben tan properes que es produeixen processos de transferència de matèria, el que diem acreció, entre l'una i l'altra. Això permet revifar estels que ja no cremaven, la qual cosa pot provocar processos, fins i tot, molt violents, com pot ser el que anomenem una nova, i també pot arribar a causar l’explosió i la destrucció d’una estrella, com en el cas d'un dels tipus de supernoves.

Sabies que...?

Durant la tardor i a principis d’hivern és el millor moment per veure a simple vista el cúmul de les Pléiades. Aquest cúmul obert format per un miler d’estels, dels quals set destaquen per damunt de la resta, el trobarem a la constel·lació de Taure i ha rebut nombrosos noms populars, com les set germanes o les set cabretes. Al Japó l’anomenen subaru (que vol dir 'unir-se'), si no, fixeu-vos en el logotip d’aquesta marca de vehicles.

Nota: La versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (2 de desembre de 2018).