L’harmonia del Parnàs

Títol de l’edició prínceps de l’obra en vers de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, L’harmonia del Parnàs, més numerosa en les poesies vàries de l’atlant del cel poètic, lo doctor Vicent Garcia.

Apareguda a Barcelona el 1703 a l’empara de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona, i reeditada el mateix any, l’establiment del text anà a càrrec de Joaquim Vives i Ximénez, Rector dels Banys. L’obra inclou una biografia de l’autor redactada per fra Manuel de Vega i de Rovira, Rector de Pitalluga, i un pròleg de Joan Bonaventura de Gualbes, Rector de Bellesguard. Els pseudònims rectorals són un clar homenatge a l’autor, més conegut amb el nom de Rector de Vallfogona. També hi intervingueren el Rector de Guialmons, el Rector d’Alcanà i el Rector de Valldonzella, que no han estat identificats.

Es tracta d’una edició elaborada després de compulsar molts manuscrits i d’una meticulosa feina de revisió, tot i que incorpora també poesies apòcrifes i una versió molt manipulada de la comèdia sobre la vida de santa Bàrbara que escriví Garcia. Posteriorment, se’n feren reedicions, una vers el 1770 (els exemplars conservats duen la data, falsa, del 1700), prohibida per la Inquisició el 1782, i deu durant el segle XIX.