Conegut també amb el nom de Pere Alberch (o Albert) Vila. Entre el 1534 i el 1536 visqué a València, on es relacionà amb els músics de la cort del duc de Calàbria. Organista de la catedral de Barcelona (1558-82), de la qual fou també canonge (1559), gaudí d’un renom considerable. A banda de compondre altres peces, publicà dues col·leccions de madrigals: Odarum spiritualum (1560) i Odarum (quas vulgo madrigales appellamus) (1561). En aquest segon, de temàtica profana, Alberg musicà textos poètics representatius dels interessos literaris de la Barcelona de l’època: cançons populars i textos de Marc, Petrarca, Boscà, Garcilaso i↑Serafí, entre d’altres. Possiblement, el darrer col·laborà en la preparació i edició de l’obra. A la seva mort, Joan↑Pujol li dedicà una Elegia.