OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Terenci Moix

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Novel·lista.
Barcelona, Barcelonès, 1942 — Barcelona, Barcelonès, 2003

Vida i obra

Nom amb què és conegut l’escriptor Ramon Moix i Messeguer. De formació autodidàctica, treballà en tota mena d’oficis i residí a Londres entre el 1964 i el 1966. Com a escriptor, es donà a conèixer en un espai de temps molt curt i ho feu de manera fulgurant, sorollosa i polèmica amb tres llibres consecutius: La torre dels vicis capitals (1968) —premi Víctor Català 1967—, Onades sobre una roca deserta (1969) —premi Josep Pla 1968— i El dia que va morir Marilyn (1969). Es tracta d’una literatura de renovació, una narrativa nova que es caracteritza per un to desimbolt i provocador, incorpora valors de l’estètica pop i revalora el melodrama i la imaginativa sadomasoquista a través dels còmics i del cinema. Alhora, tots tres llibres donen una visió càustica de les capelletes burgeses amb un humor àcid i punxant. En català, la seva obra continuà a Món mascle (1971), Siro o la increada consciència de la raça (1972)—premi Prudenci Bertrana i Crítica Serra d’Or 1973—, Sadístic, esperpèntic, i àdhuc metafísic (1976) i L’imperi sodomita i altres històries herètiques (1976). La més esperada de les seves novel·les catalanes, El sexe dels àngels (1992) —premi Ramon Llull 1992 i Lletra d’Or 1993— és una sàtira dels cercles intel·lectuals catalans dels anys seixanta. Feia anys, però, que l’escriptor havia canviat la llengua de creació per convertir-se en un dels autors mediàtics i de més èxit de la literatura espanyola del darrer tram del s. XX, amb novel·les com Nuestro virgen de los mártires: novela de romanos (1982), Amami Alfredo (1984), No digas que fue un sueño (1986, premi Planeta), Garras de astracán (1993) i El sueño de Alejandría (1995), entre d’altres. Escriví llibres d’assaig sobre la cultura del còmic i del cinema, com ara Los cómics, arte para el consumo y formas “pop” (1968), Hollywood Stories. Sólo para amantes de mitos (1972) i El sadismo de nuestra infancia (1974), i els volums autobiogràfics El peso de la paja (1990), El beso de Peter Pan (1993) i Extraño en el paraíso (1998). Publicà llibres de viatge: Terenci del Nil. Viatge sentimental a Egipte (1971) i Terenci als USA (1974), entre d’altres, i és autor de l’obra teatral Tartan dels micos contra l’estretade l’Eixample i d’una versió catalana de Hamlet. Col·laborà amb J.M. Benet i Jornet a Quan la ràdio parlava de Franco (1980) i treballà com a guionista de televisió (Salomé, La dama de les Camèlies, Mare i fill S.L., entre d’altres). L’any 2002 l’Ajuntament de Barcelona li atorgà la Medalla d’Or al Mèrit Artístic.

Bibliografia

  1. Bou, E. (19882), p. 398-404
  2. Faulí, J. (1973), p. 63-70
  3. Molas Batllori, J. (1975), p. 214-218.
Vegeu bibliografia

Llegir més...