i Joaquim Molas i Batllori | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Diccionari de la literatura catalana

Joaquim Molas i Batllori

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Historiador de la literatura i crític literari.
Barcelona, Barcelonès, 1930

Vida i obra

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on ingressà el 1948, es llicencià en filologia romànica el 1953, i es doctorà el 1958 amb una tesi sobre el poeta medieval Lluís Icart. Durant els anys d’estudiant universitari rebé el mestratge de Martí de Riquer i de Jordi Rubió i Balaguer, i assistí a les classes de literatura catalana impartides als clandestins Estudis Universitaris Catalans. Si Riquer i Rubió foren decisius per a la seva formació des del positivisme històric i cultural, el contacte amb Carles Riba ho fou des de l’aspecte estilístic, ja que li permeté descobrir les possibilitats analítiques i crítiques del text literari i li feu conèixer autors del moment, com ara Vossler i Dámaso Alonso. Un altre dels seus mestres fou Josep M. de Casacuberta. Si bé en un principi els seus interessos semblaven encaminats cap a la literatura medieval —que pràcticament tancà amb la publicació dels dos volums de Literatura catalana antiga (1961-63)— , aviat feu un gir cap a la moderna i contemporània, en part per la influència de personatges com Jaume Vicens i Vives; però també, i sobretot, arran de la coneixença d’escriptors com J.V. Foix, Joan Oliver i Salvador Espriu. Del 1959 al 1961 fou lector de castellà i de català a la universitat de Liverpool. A la seva tornada a Catalunya fou professor als Estudis Universitaris Catalans del 1961 al 1972, i des del 1969, catedràtic d’universitat de llengua i literatura catalanes, primer a la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-82) i des del 1982 i fins al 2000, any de la seva jubilació, a la Universitat de Barcelona, de la qual passà a ser catedràtic emèrit. Al llarg dels anys seixanta, i sobretot durant les dècades successives, s’anà perfilant com un personatge decisiu pel que fa al desenvolupament dels estudis literaris i de la crítica literària als Països Catalans; les seves aportacions contribuïren a crear, en el terreny de la història i de la teoria literària, la infraestructura necessària per a assolir una certa normalització en aquest camp. I això, ho dugué a terme des de diferents fronts: d’una banda, des de la tasca de professor universitari, on destacà la seva personalitat de dinamitzador, d’insinuador de temes; de l’altra, des del seu vessant d’articulista —a Serra d’Or i Destino, principalment—,que quedà recollit, en part, a Una cultura en crisi (1971) i a Materials i propostes (Obra Crítica, 1995), volum que reuneix una mostra de la seva contribució crítica —amb una metodologia de basemarxista— a la literatura dels anys seixanta i, en concret, a l’opció que feu pel realisme històric, moviment que tingué en la publicació de↑Poesia catalana del segle XX (1963), escrit en col·laboració amb Josep M. Castellet, un dels seus eixos programàtics. Cal destacar, també, la seva activitat en el camp editorial, on dirigí algunes col·leccions significatives, com ara “Antologia Catalana” (1965-84), que trencà la dinàmica del cànon noucentista amb la inclusió d’autors com Mestres, Pin i Soler o Brossa; Clàssics catalans del segle XX, iniciada el 1965 amb obres de Riba, Villalonga i, més endavant, Rodoreda; la revista “Els Marges”, que fundà el 1973, exponent d’una escola de crítica i d’historiografia literàries que Molas promogué, mostra de la seva evolució cap a mètodes més formalistes i eclèctics; el Diccionari de la literatura catalana (1979), codirigit amb Josep Massot i Muntaner; “Les Millors Obres de la Literatura Catalana”, iniciada el 1978 i tancada definitivament el 1996, amb 125 volums; “Les Millors Obres de la Literatura Universal” (1981-86), i la direcció dels volums VII-XI de la Història de la literatura catalana (1986-88), iniciada per M. de Riquer i continuada per A. Comas. Conferenciant incansable, Molas ha destacat, també, per la seva activitat com a prologuista, i són de valor indiscutible els escrits a l’obra d’Espriu, Villalonga, Joan Oliver o Rodoreda, d’entre els autors sèniors que conegué personalment. Però també és remarcable l’aval literari que exercí, amb presentacions, pròlegs o articles, en l’obra dels aleshores joves autors Porcel, Moix, Roig, Benet i Jornet, Gimferrer, que situà com a valors segurs, ja en aquell moment, de la literatura catalana. Els seus principals temes d’interès han estat el romanticisme —Poesia neoclàssica i romàntica (1968), Poesia catalana romàntica (1966 i 1997)—; autors com Aribau, però, sobretot, Verdaguer: El “Canigó”, poema ideològic (1987), Jacint Verdaguer, un poeta en crisi (1999), i ha tingut cura, amb Isidor Cònsul, de l’edició de l’obra completa de Jacint Verdaguer, Totes les obres (I, Prosa; II, Poemes llargs. Teatre; III, Poesia, 1, i IV, Poesia, 2) (2002-06); Apel·les Mestres, de qui ha fet pròlegs i monografies; l’avantguarda —La literatura catalana d’avantguarda 1916-1938 (1983), l’edició de les Poesies (1978) de Joan Salvat-Papasseit i l’Antologia de manifestos d’avantguarda (1995)—; la literatura popular i de consum i, en general, tots aquells moviments i autors representatius del s. XX als quals ha dedicat estudis monogràfics que després ha recollit a la seva↑Obra Crítica I i II (1995-99). El llibre Fragments de memòria (1997) aplega fulls del seu dietari personal. Darrerament ha publicat, en col·laboració amb E. Bou, La crisi de la paraula (2003), antologia i estudi de la poesia visual. Ha estat guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1998), la Creu de Sant Jordi (1999), la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona (2002) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2003). L’any 2006 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.

Bibliografia

  1. Alonso Capdevila, H. (1995), p. 22-77
  2. Capdevila, M. (2003), vol. II, p. 1207-1243
  3. Coca, J. (19801)
  4. Diversos autors (19961)
  5. Llanas, M. i Muñoz, J. (2000)
  6. Manent, A. (19934)
  7. Massot i Muntaner, J. (19961), p. 263-269
  8. Nadal, M.; Torrents, R.; Fontana, J. i Aulet, J. (2000)
  9. Nadal, M. (19892), p. 81-93
  10. Salvo, R. (19962).
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
MNB
Llegir més...