Advocat. Fill del poeta Xavier Amorós i Solà i germà de la novel·lista Maria Lluïsa Amorós. El 1983 inicià una etapa introspectiva amb Els geranis de X (1984, premi Martí Dot 1983) i El curs de les coses (1988). Per confondre els incauts (1996), que conté “La vida incògnita” (1990) i “El llibre del record” (Recull de Blanes 1992), té un doble registre existencial i amatori. La felicitat (1996) i Odós (1998) configuren per ara la darrera fase desesperançada i paròdica de la seva obra. Més endavant, publicà Poemes inèdits (2000), Set poemes dramàtics (2003, premi Ciutat de Tarragona-Ramon Comas 2002) i El temps girat (2015).
En narrativa ha publicat Històries de l’illa (1994) i L’home del barret (2006).