i Martí de Riquer i Morera | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Diccionari de la literatura catalana

Martí de Riquer i Morera

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Romanista.
Barcelona, Barcelonès, 1914

Vida i obra

Comte de Casa Dávalos. Net d’Alexandre de Riquer i Inglada. Catedràtic d’història de les literatures romàniques de la UB (1950-70 i 1974-84), i de la UAB (1970-74). Fou president de l’ABLB i membre de l’Academia Española, a més d’altres corporacions científiques hispàniques i estrangeres. La seva tasca filològica, extensíssima, se centra entorn de tres nuclis: la literatura catalana medieval, la provençal i la francesa també medievals, i la castellana de l’edat mitjana i dels s. XVI i XVII. El 1934 publicà el seu primer llibre sobre la literatura catalana antiga, L’humanisme català, al qual seguiren Comentaris crítics sobre clàssics catalans (1935), Tratado de heráldica española (1942), Resumen de literatura catalana (1947), Castells catalans medievals (1955-58), en col·laboració amb Luis Monreal, L’arnès del cavaller (1969), tractat d’armes i armadures medievals, Heràldica catalana des de l’any 1150 a 1550 (I-II) (1983), Heráldica castellana en tiempos de los Reyes Católicos (1987), i Llegendes històriques catalanes (2000). Fou el propulsor dela↑Història de la literatura catalana (1964-87), de la qual redactà els tres primers volums i que fou continuada, en la seva part moderna i contemporània, per Antoni Comas i Joaquim Molas. Ha fet també nombroses edicions de clàssics catalans, precedides sovint d’estudis exhaustius: Pere Torroella (1935), Antoni Canals (1935), Jordi de Sant Jordi (1935, 1955 i 1984, amb Lola Badia), Pere Martínez (1946), Ramon Llull (1950), Bernat Metge (1950 i 1959), Andreu Febrer (1951), Gilabert de Pròixita (1954), Història de Carles Maines e de Rotllà (1959), Lletres de batalla (1963-69), Tragèdia de Lançalot (1994) i el Llibre de tres (1997). Un esment especial mereixen les sis edicions de↑Tirant lo Blanc, tres del text català (1947, 1969 i 1990) i tres de la traducció de Valladolid del 1511 (1947, 1974 i 1990), i els estudis Aproximació al Tirant lo Blanc (1990, premi Crítica Serra d’Or i Premio Nacional de literatura 1991), i Tirant lo Blanc, novela de historia y de ficción (1992). Feu també l’edició crítica de L’ Atlàntida (1946) de J. Verdaguer en col·laboració amb Eduard Junyent. Sobre la literatura provençal i francesa, cal recordar Resumen de literatura provenzal trovadoresca (1948), La lírica de los trovadores (1949), Los cantares de gesta franceses (1952), La leyenda del Graal y temas épicos medie-vales (1968), l’obra monumental Los trovadores (1975), i les edicions de Cerverí de Girona (1947), de Guillem de Berguedà (1971 i 1996), i sobre Arnaut Daniel (1994). Sobre la literatura en castellà ha publicat edicions de Sebastián de Covarrubias (1943), Cervantes (1944 i altres de posteriors), Boscà (1945 i 1957, en col·laboració amb A. Comas i J. Molas), Juan de Zabaleta (1945), Juan de Mena, El caballero Zifar (1953), Juan Manuel (1955), Fernando de Rojas (1974) i Lazarillo de Tormes, entre d’altres. Ha escrit també, amb José M. Valverde, una Historia de la literatura universal. Partint d’un mètode positivista i d’una sòlida aportació documental —s’inscriu així en la tradició de Milà i Fontanals i dels Rubió—, els seus treballs posseeixen sempre audàcia interpretativa i un gran do de suggestió. El 1977 fou designat senador pel rei Joan Carles I d’Espanya, del qual havia estat professor. El 1979 publicà la història de la pròpia nissaga familiar, Quinze generacions d’una família catalana, revisada i ampliada el 1998. El 1985 li fou concedit el premi de literatura de la Generalitat de Catalunya; el 1992, la Creu de Sant Jordi; el 1997, el premi Príncipe de Asturias de ciències socials, i el 2000 li fou atorgat el premi Fundació Catalana per a la recerca i el Premio Nacional de les lletres espanyoles. El 2008 ha estat publicada la biografia Martí de Riquer. Viure la literatura, a cura de Cristina Gatell i Sílvia Soler, confegida sobretot a partir de converses amb el biografiat, a més de testimoniatges d’amics i familiars i d’investigacions als arxius familiars.

Bibliografia

  1. Gatell, C. i Soler, G. (2008).
Vegeu bibliografia
Llegir més...