i Joan Sales i Vallès | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Joan Sales i Vallès

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Novel·lista, traductor i editor.
Barcelona, Barcelonès, 1912 — Barcelona, Barcelonès, 1983

Vida i obra

Llicenciat en dret (1932), milità al Bloc Obrer i Camperol i al PSUC. Durant la guerra civil (1936-39) lluità als fronts de Madrid i Aragó. Exiliat el 1939 a França, el 1942 s’establí a Mèxic i hi treballà com a linotipista. Fou redactor de la revista “Full Català”, precedent de “Quaderns de l’Exili”, de la qual fou fundador (1943-47) i editor, juntament amb F. de Pol, R. Galí, A. Artís-Gener, P. Calders, V. Riera i Llorca i J.M. Ametlla. Edità, amb estudis i anotacions, L’Atlàntida, Canigó, La nacionalitat catalana i la primera edició de les Poesies de Màrius Torres (1947). El 1948 tornà a Catalunya i s’establí a Barcelona. Treballà a l’Editorial Ariel, tingué cura de la publicació de les obres de Carles Cardó i de les successives edicions de la de Màrius Torres, i intervingué en l’edició d’obres històriques, com la Història dels catalans, que dirigí F. Soldevila. El 1955 fundà, amb X. Benguerel i J. Oliver i amb la col·laboració de l’editorial Aymà, la col·lecció “El Club dels Novel·listes”. L’any 1959 assumí la direcció de la col·lecció, publicada per l’editorial Club Editor, crea-da per ell mateix, que edità novel·les d’autorscom Rodoreda, Blai Bonet, Villalonga i traduccions de Kazandzakis, Mauriac i Dostoievski, tots propers a l’anomenada novel·la catòlica, i creà una nova col·lecció d’abast general, “El Pi de les Tres Branques”. Publicà el seu llibre de poemes Viatge d’un moribund (1952), i després la novel·la↑Incerta glòria (1956, premi Joanot Martorell 1955), que, per raons de censura, no aparegué en versió definitiva fins el 1971. La novel·la, que presenta la vida de tres oficials republicans, ha estat considerada una de les obres més representatives de laguerra al front d’Aragó i de la posterior postguerra a Barcelona. Estrenà la peça teatral En Tirant lo Blanc a Grècia (1958; editada el 1972), esbós d’una òpera bufa musicada per J. Altisent amb la voluntat de difondre la personalitat del Tirant, i publicà el seu epistolari Cartes a Màrius Torres (1977), recull d’una correspondència que quasi esdevé diari de la guerra i l’exili i un testimoni de l’amistat entre tots dos escriptors. Pòstumament també es publicà (2004) l’epistolari amb Joan Coromines, 119 cartes escrites al llarg de trenta-set anys, que es manifesta com un debat sobre el model lingüístic de la llengua catalana. Escriví pròlegs a nombroses obres de J. Coromines (Lleures i converses d’un filòleg, 1971), Màrius Torres, M. Rodoreda i L. Villalonga, entre d’altres, publicades pel Club Editor. Dirigí l’Oficina de Català de la Diputació de Barcelona, fins que es jubilà (1982).

Bibliografia

  1. Aritzeta i Abad, M. (19881), p. 161-179
  2. Triadú, J. (2000), p. 415-428.
Vegeu bibliografia

Llegir més...