i Joan Solà i Cortassa | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Joan Solà i Cortassa

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Lingüista.
Bell-lloc d’Urgell, 1940

Vida i obra

Llicenciat en filologia clàssica per la UB (1965) i doctor en filologia romànica (1970), obtingué el títol de màster en lingüística a la universitat de Reading (Anglaterra) el 1977. Professor a diversos centres docents des del 1965 (entre els quals, la UAB i les llavors extensions universitàries de Girona i Tarragona), és des del 1984 catedràtic de llengua catalana de la UB. Ha dedicat la seva activitat acadèmica a la sintaxi, la història de la llengua i la lexicografia. Destaquen les seves aportacions a l’estudi dels problemes de la sintaxi del català estàndard i a l’anàlisi i l’actualització de la normativa gramatical de Pompeu Fabra. Ha publicat nombrosos articles i estudis, entre d’altres els llibres Estudis de sintaxi catalana (1972-73), Del català incorrecte al català correcte (1977), Qüestions controvertides de sintaxi catalana (1987), L’obra de Pompeu Fabra (1987), Tractat de puntuació (1989, amb Josep M. Pujol), Lingüística i normativa (1990), Episodis d’història de la llengua catalana (1991), Sintaxi normativa: estat de la qüestió (1994) i Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenya-dor gràfic (1995, amb Josep M. Pujol). El 1986 publicà, amb Sebastià Bonet, Sintaxi generativa catalana, la primera descripció sistemàtica de la sintaxi catalana elaborada amb el mètode del generativisme. El 1998, amb Pere Marcet, publicà en dos volums la monumental Història de la lingüística catalana 1775-1900. Repertori crític. Coordinà, amb M.-R. Lloret, J. Mascaró i M. Pérez Saldanya, la Gramàtica del català contemporani (2002, 3 vol.), una obra cabdal de la lingüística catalana. Edità Sobre lexicografia catalana actual (1992) i L’obra de JoanCoromines (1999), i dirigí les col·leccions “Documents de Filologia Catalana” i “Manuals de Llengua Catalana”. Ha compaginat la tasca acadèmica amb el compromís públic a favor de la llengua, amb textos com El futur del català (2005, amb Josep-Lluís Carod-Rovira i Albert Rossich). També harealitzat una extensa feina de divulgació periodística sobre temes de llengua, en publicacions periòdiques com el Diario de Barcelonal, “El Món” i l’Avui. Una part d’aquests articles han estat recollits a A l’entorn de la llengua (1977), Pompeu Fabra, Sanchis Guarner i altres escrits (1984), La llengua, una convenció dialèctica (1992), Parlem-ne. Converses lingüístiques (1999) i Ensenyar la llengua (2003). Membre de l’IEC (1999), dirigeix la redacció de la part de sintaxi de la nova gramàtica oficial i codirigeix, amb Jordi Mir, l’edició de les Obres completes de Pompeu Fabra (vol. I, 2005; vol. II i III, 2006; vol. V, 2007; altres volums en curs de preparació). Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (2003) i Creu de Sant Jordi (2005).

Bibliografia

  1. Riera, C. (2003).
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
JGS

Llegir més...