Format a la Universitat de Madrid, l’any 1939 prengué la direcció del Museu d’Arqueologia de Barcelona i de les excavacions d’Empúries, on succeí Pere Bosch i Gimpera, i fou nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona. Del 1939 al 1954, any que tornà a Madrid, fou el principal dirigent de l’arqueologia oficial a Catalunya. Fundà la revista Ampurias. En la seva tasca d’investigació arqueològica tractà els temes més diversos, des del paleolític fins a l’època medieval, a més de qüestions del Pròxim Orient, Egipte o el Sàhara. Catedràtic de prehistòria de la Universitat de Madrid (1954-81) i director del Museo Arqueológico Nacional fins el 1981, és autor de nombrosos treballs, dels quals destaquen: Las fuentes escritas referentes a Ampurias (1951), Las inscripciones ampuritanas griegas, ibéricas y latinas (1952), Las necrópolis de Ampurias (en dos volums, 1953 i 1955), Manual de historia universal I. Prehistoria (1960), Los omóplatos decorados de la Cueva del Castillo. Puente Viesgo (Santander) (1976) i Saguntum (1977) i Segóbriga I (1983). Entre altres distincions, fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Bordeus (1977) i membre d’honor de l’Institut Arqueològic Alemany (1979). El seu fons personal es troba en poder de la família i, en part, al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
Bibliografia
- Caesaraugusta, 6, p. 253-267, Saragossa 1955 [bibliografia d’Almagro].
- Ampurias, XXV, p. 281-295, Barcelona 1963 [ídem].
- RIPOLL, E.: “Bibliografía del Prof. D. Martín Almagro Basch”, Homenaje al Prof. Martín Almagro Basch , vol. 1, p. 21-39, Madrid 1983.