i el Baix Maestrat | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

el Baix Maestrat

Baix Maestrat

Sumari de l’article

Comarca del País Valencià, a la regió de Castelló, una de les dues en què es divideix el Maestrat.
Població: 
84.966 h
[2009]
Extensió: 
1.222 km2

Cap de comarca, Vinaròs. Ocupa l’angle nord-est del País Valencià; el seu límit septentrional és el riu de la Sénia, línia divisòria amb el Principat; al sud, la rambla de les Coves la separa de la Plana Alta; aquesta mateixa rambla i l’anticlinal de Vallibona la separen, respectivament, de l’Alt Maestrat i dels Ports. La plana costanera o plana de Vinaròs és formada per materials sedimentaris quaternaris, i la zona interior, per materials cretacis, sobretot calcaris, que es presenten en plecs a la Tinença de Benifassà i en blocs fallats a la resta; entre aquests blocs apareixen àmplies valls amb materials terciaris i quaternaris.

Dins la comarca hom distingeix quatre unitats. la Tinença de Benifassà és la zona més muntayosa; ocupa la zona nord-occidental i és formada per les conques altes del Tastavins (afluent del Matarranya) i del riu de la Sénia, i inclou els darrers contraforts ibèrics que prenen la direcció SW-NE per tal d’enllaçar amb les serres catalanes meridionals; aquesta zona és emmarcada pels tossals de Cantaperdius (1.245 m alt.), del Rei (1.351 m) i d’en Canader (1.393 m) al nord, i per la pena de Bel (1.105 m) i la roca Corba al sud.

La batllia de Cervera és formada per les conques mitjanes del riu Cérvol i la rambla de Cervera o riu Sec de Benicarló i per la continuació, cap al nord, de la plana de les Coves, on hi ha Sant Mateu del Maestrat i la Salzedella; aquesta zona és formada per una sèrie de valls, de barrancs i de turons que donen lloc a un relleu confús que baixa suaument cap a la costa; els pobles són situats sobre els rius (Cervera del Maestrat i Càlig sobre el riu Sec, Canet lo Roig i Rossell sobre el riu Cérvol, Sant Rafel del Maestrat sobre el riu de la Sénia) o sobre les vies de comunicació (Sant Mateu del Maestrat i la Salzedella a la carretera de Castelló a Morella; Sant Jordi del Maestrat, Traiguera, la Jana i Xert, a la de Vinaròs a Morella).

L’horta entre Benicarló i Vinarós, al Baix Maestrat
© Fototeca.cat
La plana de Vinaròs és formada pels sediments aportats pels rius de la Sénia, el riu Cérvol, el riu Sec i la rambla d’Alcalà, principalment, que han donat lloc a una plana costanera separada del delta de l’Ebre pel Montsià i emmarcada al sud per la serra d’Irta; cap a l’interior acaba amb el piemont de Sant Jordi; és constituïda per Vinaròs, Benicarló i Peníscola, i tant per la seva situació com per les seves característiques físiques és el centre vital de la comarca. La serra d’Irta ocupa la zona sud, i és formada per les darreres serres que en direcció SSW-NNE travessen el Maestrat; la serra d’Irta (573 m) cau sobre la mar, i les Talaies d’Alcalà deixen al mig la vall d’Alcalà; formen aquesta zona Alcalà de Xivert i Santa Magdalena de Polpís.

El Baix Maestrat és travessat per una sèrie de rius autòctons, de curs curt i forts pendents, de cabal escàs i una gran irregularitat. Els més importants són el riu de la Sénia, el riu Cérvol i la rambla de les Coves; hi ha nombroses rambles amples i pedregoses de curs esporàdic i ràpid en època de pluges: la rambla de Cervera i la rambla d’Alcalà, entre d’altres. A la Tinença de Benifassà neix el Tastavins, i desemboca, ja a Aragó, al Matarranya. El més important és el riu de la Sénia, amb un cabal d’1,15 m3/s, que neix a la mateixa Tinença, prop de Fredes, i desemboca a la Mediterrània entre Vinaròs i Sant Carles de la Ràpita; al terme de la Pobla de Benifassà ha estat construït el pantà d’Ulldecona, que ha de permetre el regatge de les dues ribes del riu de la Sénia. El riu Cérvol (0,43 m3/s) i la rambla de Cervera neixen al Peiró de Vallibona, nucli muntanyós a l’oest de la Tinença, formats per la conjunció de diversos barrancs; desemboquen al nord de Vinaròs i al nord de Benicarló, respectivament. La rambla d’Alcalà desemboca a Peníscola. Cap al sud de la costa es torna muntanyosa per la presència de la serra d’Irta, d’on baixen petits corrents d’aigua. La rambla de les Coves (anomenada també riu de Sant Miquel o de Segarra), que neix a l’Alt Maestrat entre Tírig i Albocàsser, desemboca al límit sud de la comarca.

el Baix Maestrat Vista aèria de Peníscola
© Fototeca.cat
El clima presenta grans variants: la costa té un clima mediterrani suau (a la plana de Vinaròs i a la serra d’Irta), amb pluges entre 450 i 500 mm anuals, temperatura mitjana anual de 17°C (mitjana de gener, 9°C; d’agost, 24°C). Cap a l’interior augmenten les pluges i disminueixen les temperatures: 500-600 mm anuals, temperatura mitjana de 13° a 15°C (gener, de 7° a 9°C; agost, de 22° a 24°C). La Tinença de Benifassà, a causa de la seva gran altitud, té pluges abundants (600-700 mm); les temperatures disminueixen considerablement. La vegetació potencial es disposa en diversos estatges altitudinals: estatge mediterrani meridional de la màquia de garric i margalló, del nivell del mar a 300-500 m; estatge mediterrani septentrional de l’alzinar, fins a 1.000 m aproximadament; estatge submediterrani de les pinedes de pinassa i de pi roig als Ports, més amunt que l’anterior; i nivell culminant d’eriçons als cims elevats. Les brolles de romaní i bruc d’hivern i, més amunt, les pastures seques de jonça són unes de les comunitats més esteses actualment. La vegetació natural ocupa una gran extensió a les zones muntanyoses: la Tinença de Benifassà té la major proporció de bosc de tota la comarca, una de les més boscades de tot el País Valencià; els boscs de pi roig, de pinassa i els alzinars a les parts més elevades, i boixars (que han donat nom al poble del Boixar). Entre aquestes zones destaca el Turmell. La serra d’Irta és despoblada d’arbres: només hi creix el matoll.

Vista aèria de la ciutat de Vinaròs, cap de comarca del Baix Maestrat
© Arxiu Fototeca.cat
El Baix Maestrat tingué un fort augment de població al s. XVIII; passà de 2.484 h el 1717 a 8.518 h el 1794. Aquest increment continuà fins a la fi del s. XIX: el 1887 aconseguí la màxima població, amb 56.160 h. Posteriorment tingué lloc un descens lent i continuat fins el 1960 (47.511 h), que es tornà a invertir el cicle, caracteritzat per un increment gradual que la va situar als 65.539 h del 2003 (58,5 h/km2), xifra que representava un creixement absolut de 5.854 persones respecte al cens del 1998, i als 74.676 h del 2005 (61,14 h/km2). Vinaròs, cap comarcal, i Benicarló concentraven el 38,7% de la població.Aquest creixement ha estat protagonitzat sobretot per tres dels quatre municipis litorals: Vinaròs (17.564 h el 1981, 23.142 h el 2001 i 25.232 h el 2005); taxa de creixement de l’1,3% anual acumulat), Benicarló (16.587 h el 1981, 20.644 h el 2001 i 23.552 el 2005; 1% anual), Peníscola (3.077 h el 1981 i 4.887 h el 2001; 1,4% anual). Al quart municipi litoral, Alcalà de Xivert, l’increment ha estat molt més feble (4.580 h el 1981 i 5.750 el 2001; 0,3% anual). Per edats el cens del 2003 estava distribuït de la manera següent (2001): el 13,8% de la població tenia menys de 15 anys, el 65,7% era població adulta i el 20,5% sobrepassava els 65 anys. El 2001 aquests quatre municipis representaven el 81,3% de la població comarcal.

El barranc de Sant Mateu, al Baix Maestrat
© Fototeca.cat
L’economia de la comarca és articulada en una divisió que s’emmotlla a les diferents unitats: la Tinença té una economia forestal i ramadera, amb una agricultura pobra, a causa del clima i del sòl; la batllia de Cervera és principalment agrícola, amb persistència d’una activitat ramadera que fou molt important; la serra d’Irta és agrícola i, en una petita proporció (Alcossebre), pesquera; la plana de Vinaròs té una economia diversificada i pròspera: ocupa una plana sedimentària amb bones comunicacions, on el regadiu té importància, com també la pesca, i la indústria i el turisme s’hi han desenvolupat considerablement. L’economia actual és, si més no, dual, i reprodueix la divisió demogràfica de la comarca. El retrocés de l’activitat agrària és evident: les terres conreades han passat de representar el 45,2% de la superfície comarcal el 1988 (55 301 ha) a representar-ne només el 30,2% el 2001 (36 945 ha). Aquest any, les pastures i el bosc —concentrats especialment als municipis de muntanya— ocupaven, respectivament, el 2,7% i el 10,5% de la superfície. Hi predomina el secà (especialment l’olivera, amb el 44,7% de la superfície total conreada, seguida a distància per l’ametller) sobre el regadiu, que el 2001 només comprenia 13.236 ha (36%), gairebé la meitat de les quals són destinades als cítrics. Els conreus herbacis ocupen 2.814 ha mentre que la vinya, que havia tingut una certa importància sobretot a Salzedella, Sant Mateu del Maestrat i la Jana, és residual (84 ha). La ramaderia ovina és important a la Tinença, i ho fou històricament a la batllia de Cervera, com ho demostra la institució de la Setena. Actualment, però, tenen més importància el porcí (51.000 caps el 2002) i l’aviram; en canvi, els caps d’oví no arriben a 1.700. El port pesquer més important és Vinaròs, tercer port valencià en aquesta activitat, després dels de Castelló i Alacant. Cal tenir en compte també els de Benicarló i els de Peníscola. El sector industrial no és gaire important, i els subsectors principals són el de la fusta, el suro i els mobles, el dels productes metàl·lics i la maquinària, l’alimentació i les begudes. Vinaròs i Benicarló han desenvolupat una indústria diversificada: Benicarló té indústria tèxtil (sobretot de llana), química (essències i pintures), conserves vegetals i indústria de la fusta; Vinaròs destaca per la indústria química (derivats del sofre) i la dels mobles. A la batllia de Cervera i a la serra d’Irta hi ha indústria agrícola (oli, farina). El turisme s’ha desenvolupat a la costa. El creixement recent dels municipis és degut, sens dubte, a la primacia del sector dels serveis, relacionat amb el turisme. El 2001 la comarca disposava de 61 hotels (amb 8.595 places) i 16 càmpings (7.499 places), situats sobretot a Peníscola, Benicarló i Vinaròs.

L’únic ferrocarril que travessa la comarca és el de València a Barcelona, que aprofita la vall d’Alcalà per a salvar la serra d’Irta, seguint el mateix camí que la carretera i l’autopista de València a Barcelona. Són importants igualment la carretera de Castelló a Morella, que passa per la Salzedella i Sant Mateu del Maestrat, i la de Vinaròs a Morella per Traiguera; la Tinença de Benifassà és una de les zones més mal comunicades del País Valencià, i té la seva sortida més fàcil per la Sénia (Montsià), cap a la costa.

Llevat de la Tinença de Benifassà, que depenia del monestir cistercenc de Benifassà —fundat el 1233 com a filial del de Poblet—, històricament el Baix Maestrat formà part del maestrat de Montesa; dins el Baix Maestrat restava compresa la batllia de Cervera, la comanda de Benicarló i Vinaròs, i la d’Alcalà, amb Alcalà de Xivert i Polpís; la Salzedella pertanyia a la comanda Major. El governador de Montesa vivia a Sant Mateu del Maestrat, centre històric de la comarca. Al començament del s. XVIII, Peníscola, l’antiga residència dels papes Benet XIII i Climent VIII, esdevingué cap d’un corregiment o governació (Maestrat).

La història

El territori que forma el Baix Maestrat correspon al de l’antiga batllia de Cervera i a les comandes d’Alcalà, Peníscola, Benicarló i Vinaròs i al lloc de la Salzedella de la de Culla, de la jurisdicció del maestrat de Montesa, i de la Tinença de Benifassà, de la jurisdicció del monestir cistercenc de Benifassà. Formà part de la governació de Castelló de la Plana (o de dellà Uixó) fins el 1707, i durant el govern borbònic restà inclòs en les governacions (o corregiments) de Morella (la Tinença de Benifassà) i Peníscola en el que és la part del Maestrat històric (el Maestrat, la Tinença de Benifassà).

Col·laboració: 
JEC
Llegir més...