i bisbat d’Elna | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

bisbat d’Elna

Denominació que prengué sovint als ss IX i X elbisbat de Rosselló
Denominació que prengué sovint als ss IX i X elbisbat de Rosselló
Mapa de la diòcesi d’Elna
© fototeca.cat
història eclesiàstica hist ecl
Antic bisbat sufragani de Narbona.

Erigit al s VI com a desmembració de la diòcesi de Narbona, el primer bisbe conegut és Domne. Als concilis de Toledo i de Narbona consten cinc bisbes d’Elna entre el 571 i el 683. Després d’un segle de silenci, a causa de la invasió àrab, la successió episcopal és represa amb Venedari. Des del s IX el bisbat comprenia el Conflent, el Vallespir i el Rosselló; al s XI es dividí en tres ardiaconats: el del Rosselló, o gran ardiaconat, el del Vallespir i el del Conflent. A l’època carolíngia, diversos preceptes afavoriren l’establiment de comunitats monàstiques, sovint procedents del sud dels Pirineus; el 898 un precepte concedí al bisbe Riculf la facultat de refer la catedral i altres esglésies. Des de la fi del s X hagué al bisbat un gran esforç de redreçament amb els abats Garí (965-988) i Oliba (1008-46) de Cuixà, amb la creació de l'assemblea de pau i treva a Toluges (1027 i 1050) i la reforma del capítol d’Elna el 1054; hom creà, des de la fi del s XI, diverses comunitats de canonges augustinians. Al s XIII s’hi instal·laren els ordes mendicants, especialment dominicans i franciscans, establerts a Perpinyà, Cotlliure i Vilafranca. Malgrat el tractat de Corbeil (1258), Elna continuà sotmesa a l’arquebisbat de Narbona, fins que el 1511, i a causa de les guerres entre Ferran II i França, el papa Juli II sotmeté el bisbat al domini directe de la Santa Seu, situació que es mantingué fins al concili de Trento. El 1564 el bisbe Lope Martínez de Laguinilla, obligat pels decrets tridentins, s’uní a l’arquebisbat de Tarragona. El 1601 Climent VII autoritzà el bisbe Onofre de Reard a traslladar definitivament la seva residència a Perpinyà (des del s XIV els bisbes d’Elna hi tenien casa i hi sojornaven sovint); el trasllat, amb les relíquies de santa Eulàlia i de santa Júlia, tingué lloc el 1602. El 1678, després del tractat dels Pirineus (1659), el bisbat d’Elna-Perpinyà se sotmeté novament al metropolità de Narbona, i Lluís XIV per afavorir la francesització del país, aconseguí que tots els bisbes fossin francesos i omplí els convents, cases religioses i càrrecs de provisió reial amb religiosos d’origen francès. Fins a la Revolució Francesa els bisbes conservaren la denominació d’Elna. El bisbat fou suprimit el 1801 pel concordat amb la Santa Seu i fou fusionat amb el de Carcassona. L’any 1817 la seu episcopal fou restablerta amb el nom de bisbat de Perpinyà.

Episcopologi d’Elna

Domme 571-586 de Braga (Portugal)
Benenat 589  
Actaul 633-638  
Vitaric 656  
Clar 683  
Venedari 783  
Ramne 825?  
Salomó 832-840?  
Odesind 860-885  
Riculf 885-915  
Elmerad 916-922  
Guadall 922-946  
Riculf 947-960  
Sunyer 968-977  
Hildesind 979-991  
Berenguer 993-1003  
Frèdol 1003-1007 de Narbona
Oliba 1009-1013  
Berenguer 1014-1027  
Sunyer 1031  
Berenguer 1031-1053  
Artau 1054-1061  
Sunyer 1062  
Ramon 1064-1087  
Artau 1087-1096  
Ermengol 1097-1109  
Pere Bernat 1113-1129  
Udalgar de Castellnou 1130-1147  
Arnau 1148-1170  
Guillem Jordà 1172-1186  
Guillem de Ceret 1187-1197  
Artau 1200-1201  
Guillem d’Hortafà 1202-1209  
Ramon de Vilallonga 1212-1216  
Gualter 1217-1221  
Arnau de Serrallonga 1223-1224  
Ramon 1225-1229  
Bernat de Berga 1230-1258  
Berenguer de Cantallops 1258-1280  
Bernat de Sala 1280-1281  
Berenguer de Santa Fe 1282-1289  
Ramon de Costa 1289-1310 de Perpinyà
Ramon 1311-1312 rossellonès
Guilhem de Castilhon 1313-1317 occità
Berenguer d’Argelaguers 1317-1320  
Berenguer Batlle 1320-1332 de Perpinyà
Guiu de Terrena 1332-1342 de Perpinyà
Pere Seguer 1342-1346 del Carcí
Bernat Hug de Santa Artèmia 1346-1348 d’Avinyó (Provença)
Bernat Forner 1348-1350  
Esteve Malet 1350-1351  
Francesc de Montoliu 1352-1354 català
Joan Jofre 1354-1357 del Llemosí
Ramon de Salgues 1357-1361 del Carcí
Pere de Planella 1361-1371 de Moià (Moianès)
Pere Cima 1371-1377 de Mallorca
Ramon d’Escales 1377-1386 català
Bartomeu Peiró 1387-1408 de Perpinyà 
Ramon Descatllar 1408  català 
Francesc Eiximenis 1408-1409  de Girona 
Alfons de Tous 1409-1410  de València 
Jerónimo de Ocón  1410-1425  aragonès 
Joan Casanova  1425-1431  de Barcelona 
Galceran Albert  1431-1453  de Perpinyà 
Joan Moles de Margarit  1453-1462  de Girona 
Antoni de Cardona i de Pallars  1462-1467   
Joan Pintor  1467-1470  de Perpinyà 
Charles de Saint-Gelais  1470-1475  del Poitou 
Charles de Martigny  1475-1494  de París 
Ascanio Sforza, cardenal  1494  de Cremona (Llombardia) 
Cèsar Borja  1495-1499  de Roma 
Francesc de Lloris  1499-1506  de València 
Jaume Serra  1506-1517  català 
Bernardo de Mesa  1517-1524  de Còrdova 
Wilhelm Vandenesse  1524-1529  de Gray (Franc Comtat) 
Fernando de Valdés  1529-1530  de Salas (Astúries) 
Girolamo Doria  1530-1532  de Gènova 
Jaume Ric  1534-1535  català 
Jeroni de Requesens i Roís de Liori  1537-1542  català 
Ferran de Lloaces  1542-1543  d’Oriola 
Pere Agustí i Albanell  1543-1545  català 
Miquel Despuig  1545-1552  català 
Rafael Obac  1555-1556  català 
Lope Martínez de Lagunilla 1558-1567  aragonès 
Pere Màrtir Coma  1569-1578  de Solsona 
Joan Terés  1579-1586  de Verdú (Urgell) 
Pere Benet de Santa Maria 1586-1588  de Barcelona 
Agustí Gallard  1588  català 
Lluís Sanç i Còdol  1588   
Francesc Robuster i Sala  1589-1598  de Reus 
Onofre de Reard  1599-1608  de Perpinyà 
Bisbes d’Elna amb residència a Perpinyà   
Onofre de Reard 1601-1608  de Perpinyà 
Antoni Gallard  1609-1612  català 
Francisco de Vera 1613-1616  de Jerez (Andalusia) 
Frederic Cornet 1617  de Barcelona? 
Ramon d’Ivorra  1617-1618  de Barcelona 
Rafael de Rifós  1618-1620  de Barcelona 
Francesc de Santjust i de Castre  1621-1622  de Barcelona 
Pere de Magarola i Fontanet  1622-1627  de Vallromanes (Vallès) 
Francisco López de Mendoza  1627-1629  de Celva (Castella) 
Gregorio Parcero  1630-1634  de Túi (Galícia)  

Gaspar Prieto  1636-1637  de Burgos (Castella) 
Francesc Peres i Roi  1638-1643  del País Valencià 
Josep del Viver  1643  del Rosselló 
Vicenç de Margarit i de Biure  1668-1672  de Girona 
Joan Lluís de Bruelh i Maritan  1673-1675  de Bordeus 
Jean-Baptiste d’Estampes  1675-1680  francès? 
Louis Habert de Montmort  1682-1695  de París 
Jean Hervieu Basan de Flamenville  1696-1721  de Normandia 
Antoine Boivin de Vaurouy  1721  francès 
Jean de Gramond de Lanta 1726-1743  de Tolosa de Llenguadoc 
Charles de Cardevac de Gouy-d’Aurincourt  1743-1783  de Bouchy (Picardia) 
Jean Gabriel d’Agay  1783-1788  de Besançon (Franc Comtat) 
Antoine de Leyris d’Esponchez  1788-1801  d’Alès (Llenguadoc) 
Bisbes de Perpinyà     
Joan de Saunhac-Belcastel 1823-1853  d’Ampiac (Llenguadoc) 
Philippe Gerbet  1854-1864  de Poligny (Jura) 
Esteve Ramadié  1865-1876  de Montpeller (Llenguadoc) 
Frederic Saivet  1876-1877  de Leitora (Gascunya) 
Emile Caraguel  1877-1886  de La Bruguièra (Llenguadoc) 
Noël Gaussail  1886-1899  de Belpuèg (Llenguadoc) 
Juli Carsalade du Pont  1899-1932  de Simorra (Gascunya) 
Henri Marius Bernard  1934-1959  d’Alvèrnia 
Joël Bellec  1960-1971  de Bretanya 
Henri l’Heureux  1971-1982  de Marsella 
Jean Chabbert  1982-1996   
André Fort  1996-2002   
André Marceau  2004-  

Col·laboració: 
APl
Llegir més...